626 resultats per la cerca: ""

La desigualtat, la dominació i l’opressió són formes d’injustícia social fàcils de reconèixer. Però n’hi ha d’altres que sovint passen desapercebudes, amagades en els racons més invisibles de la vida quotidiana. Són les que es viuen en silenci, en l’àmbit íntim, i que erosionen lentament la confiança en un mateix, fent-nos sentir petits, invisibles o […] Seguir llegint

Competència, acumulació material, recerca d’abundància, expansió econòmica, dominació social, força militar, creixement sense límits… tots són factors que contribueixen a la destrucció social i ecològica provocada pel capitalisme, un sistema disfuncional que mesura la prosperitat en riquesa, quan en realitat la veritable prosperitat cal entendre-la en termes de salut. L’economia de la cura és la […] Seguir llegint

La dèria per cuidar el cos i combatre l’envelliment a costa de sacrificis i privacions, a més de tot el que promet la recerca biotecnològica, sembla que està a l’ordre del dia en l’anomenat primer món, i sobretot entre certs grups cada vegada més allunyats de les responsabilitats civils i el compromís col·lectiu. ¿Quina relació […] Seguir llegint

Davant les múltiples crisis del nostre present i les respostes derrotistes que imposen l’extrema dreta i altres forces devastadores de la vida a la Terra, cal promoure una transformación radical de la nostra societat, una autèntica revolució antropològica. Mitjançant processos comunitaris participatius d’aprenentatge, de diàleg i de polítiques que abastin tots els àmbits de la […] Seguir llegint

«¿Per què se’ns fa difícil llegir poesia?» A partir d’aquesta pregunta, el poeta i rapsode Josep Pedrals fa una meditació que portarà el lector per tot un seguit de peripècies intel·lectuals amb gust de vivència compartida i d’amor per l’art i el saber. El llibre combina elucubracions tècniques i reflexions sobre algunes eines que ens […] Seguir llegint

  Seguir llegint

A mitjans de setembre del 1939, Hannah Arendt escriu a Günther Anders, des de París, per posar-lo al corrent de les vicissituds que vivia intentant fugir del l’avançada del nazisme. Anders, que havia estat el seu marit i ja vivia als Estats Units, utilitza tots els seus recursos per ajudar-la, a ella i a altres […] Seguir llegint

A la primeria del segle XVI, el pintor flamenc Hieronymus Bosch va pintar el tríptic El carro de fenc. Hi va representar tres moments de la història de la humanitat: l’expulsió d’Adam i Eva del paradís; la lluita per la supervivència en què rics i pobres es barallen per apropiar-se de tant fenc com puguin […] Seguir llegint

Les dues conferències recollides en aquest volum tenen com a comú denominador l’anàlisi d’allò que implica embrancar-se en la recerca del que és veritable i la narració d’aquesta veritat. ¿Quines qüestions ètiques i epistemològiques hi intervenen? ¿Què vol dir escriure sobre el que és, el que va ser o el que podria arribar a ser? […] Seguir llegint

Zygmunt Bauman no va escriure mai una autobiografia pròpiament dita, però a finals dels anys vuitanta es va proposar compartir amb el seu cercle més íntim els records que tenia dels seus pares, de la infantesa i el temps d’escolarització a Polònia; de la seva joventut, durant la guerra i la primera postguerra, i el […] Seguir llegint

Davant la força destructiva dels diners que ho dominen tot, i del reduccionisme tecnològic i l’homogeneïtzació ideològica, Rob Riemen defensa una cultura de la vida; contra la banalització i el bandejament dels ideals que han forjat la civilització occidental, aposta pel cultiu de la noblesa d’esperit: una educació vital, alegre i conscient de la tradició […] Seguir llegint

Vivim en societats tan complexes que els protocols, els processos d’automatització i els mecanismes de control regeixen, imperativament, les nostres vides. Ara, més que mai, els entorns digitals ens condicionen la visió del món i l’accés al coneixement; modulen el nostre temps i saturen la nostra atenció. El capitalisme de plataforma s’ha acabat imposant. Rendits […] Seguir llegint

Vivim en societats tan complexes que els protocols, els processos d’automatització i els mecanismes de control regeixen, imperativament, les nostres vides. Ara, més que mai, els entorns digitals ens condicionen la visió del món i l’accés al coneixement; modulen el nostre temps i saturen la nostra atenció. El capitalisme de plataforma s’ha acabat imposant. Rendits […] Seguir llegint

Amb les «lliçons» aplegades en aquest volum, Joan Fontcuberta no proposa cap dictat, sinó obrir un espai de reflexió a partir de la seva activitat i la seva obra com a artista i pensador visual; és també una invitació a entendre la tensió que s’ha creat entre la imatge com a testimoni i la imatge […] Seguir llegint

A punt de fer seixanta anys, Chantal Akerman es posa a escriure de la mateixa manera que hauria pogut filmar: desgrana els seus records amb la mirada posada en la seva mare,  estira el fil de vida que les va unir, broda els detalls d’una quotidianitat no sempre amable; en fa un retrat íntim, de […] Seguir llegint

Els assaigs i apunts aplegats en aquest volum són un exercici de memòria autobiogràfica; són el resultat de reviure els records a través del llenguatge, en què la veu literària i el to els converteix en una nova experiència. No és la crònica d’uns fets, el que ens arriba, sinó la narració d’allò que la […] Seguir llegint

Ante las múltiples crisis de nuestro presente y las respuestas derrotistas que imponen la ultraderecha y otras fuerzas devastadoras de la vida en la Tierra, debemos promover una transformación radical de nuestra sociedad, una auténtica revolución antropológica. A través de procesos comunitarios participativos de aprendizaje, de diálogo y de políticas que abarquen todos los ámbitos […] Seguir llegint

El 1973 Susan Sontag va començar a escriure la sèrie d’assaigs que més tard es van recollir al llibre Sobre la fotografia. La seva aportació va constituir una autèntica revolució en la crítica cultural. El propòsit inicial de pensar alguns problemes estètics i morals que plantejava, ja aleshores, l’omnipresència de les imatges, va donar pas […] Seguir llegint

Quatre articles, una entrevista, un qüestionari i una controvèrsia amb Adrienne Rich configuren aquest recull de textos primerencs de Susan Sontag, que ja anticipaven el geni singular d’aquesta gran crítica cultural nord-americana i el seu compromís amb el moviment d’alliberament de les dones. Les reflexions que ens ofereix fugen de les generalitzacions i destaquen per […] Seguir llegint

En l’últim mig segle, Catalunya ha viscut quatre intents de fer que el reconeixement de la seva identitat nacional i del seu dret a l’autogovern anés acompanyat d’una nova configuració de l’Estat espanyol. El balanç no pot ser, tanmateix, gaire falaguer. De la promesa que semblava obrir la Transició fins al Procés independentista, passant per […] Seguir llegint

En coedició amb l’Institut Ramon Llull. La cultura és un camp obert, un espai que, per definició, no es deixa tancar; és inestable i genera interrogants; crea nous llenguatges i referents, i transita per itineraris que cal descobrir i explorar. Les pràctiques i les disciplines que hi intervenen es creuen, es nodreixen entre elles, i […] Seguir llegint

En coedició amb el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). El cinema, la fotografia i el videoart van ser els camps de treball principals de la gran cineasta que va ser d’Agnès Varda (1928-2019). Audaç i original, la seva obra és l’expressió d’un imaginari construït des de l’experiència íntima, però també social i política. […] Seguir llegint

Si formem part de l’anomenada població activa, tant si estem de ple en el mercat laboral com si ens fem càrrec del treball reproductiu a la llar, hi ha una sensació que s’imposa inevitablement: ens falta temps lliure. A casa, la cura dels més petits i de les persones dependents, la neteja o la cuina […] Seguir llegint

Avui ens enfrontem a una desestabilització global dels ecosistemes i dels cicles naturals del nostre planeta, com a conseqüència d’una economia extractivista orientada a un creixement sense límits mundialitzat. Som davant una gran crisi ecosocial. Yayo Herrero proposa analitzar-la a partir de cinc elements: aigua, aire, terra, foc… i vida, de manera que ens permeti […] Seguir llegint

En aquest assaig d’investigació, Joana Masó i Éric Fassin reivindiquen el llegat de l’artista i poeta alemanya Elsa von Freytag-Loringhoven (1874-1927), la figura de la qual els historiadors de les avantguardes van oblidar i no se la va reconèixer dins del moviment essencialment masculí que va ser el dadà. Podria dir-se que la baronessa von […] Seguir llegint

Amb aquest assaig, Richard Sennett es proposa analitzar la incidència de les arts escèniques en la societat. Parteix de la seva experiència com a músic professional i dels seus anys de formació per endinsar-se en la història cultural i política de les representacions, dels rituals socials i religiosos, i reflexionar sobre les relacions que s’estableixen […] Seguir llegint

Aquest volum inèdit aplega quinze assaigs breus de Colm Tóibín, triats d’entre els més de quaranta que ha escrit sobre artistes i les seves obres els darrers vint anys. És un llibre sobre art, especialment sobre una determinada manera de mirar i de deixar-se captivar; una manera de llegir i de narrar. Tota obra de […] Seguir llegint

Aquest volum inèdit aplega quinze assaigs breus de Colm Tóibín, triats d’entre els més de quaranta que ha escrit sobre artistes i les seves obres els darrers vint anys. És un llibre sobre art, especialment sobre una determinada manera de mirar i de deixar-se captivar; una manera de llegir i de narrar. Tota obra de […] Seguir llegint

Ja sigui a peu de carrer amb timbals i pancartes o bé, simplement, malparlant dels polítics al bar amb els amics, hi ha ben poca gent que no hagi participat mai en un acte de protesta o que no s’hagi queixat alguna vegada de fins a quin punt «les coses no van bé». Sovint, fa […] Seguir llegint

Eros i Tànatos ens remeten al principi i al final de la vida, als dos extrems entre els quals transcorre l’existència humana, si més no tal com l’hem pensada en termes culturals a l’empara tant de les disciplines humanístiques com de les científiques. Donant continuïtat a l’assaig ¿Què ens fa humans?, Salvador Macip reprèn el […] Seguir llegint

Eros i Tànatos ens remeten al principi i al final de la vida, als dos extrems entre els quals transcorre l’existència humana, si més no tal com l’hem pensada en termes culturals a l’empara tant de les disciplines humanístiques com de les científiques. Donant continuïtat a l’assaig ¿Què ens fa humans?, Salvador Macip reprèn el […] Seguir llegint

Theodor W. Adorno va escriure els cent cinquanta-tres aforismes recollits en aquest volum durant els seus anys d’exili. Amb una actitud aparentment divagadora, però de gran precisió analítica i crítica, el filòsof alemany retrata la condició humana sota el capitalisme i el feixisme en la primera meitat del segle XX. Dedica pàgines memorables a la […] Seguir llegint

Llegir, escriure i publicar són activitats correlatives, però a la vista de segons quines obres això no és cap axioma. N’hi ha que sembla que s’hagin posat a escriure sense haver llegit gaire, i n’hi ha que fan l’efecte d’haver publicat sense haver acabat d’escriure prou. O no és una guia per escriure obres potables […] Seguir llegint

«Fins que no s’ha pintat un gris, no s’és pintor» és una afirmació atribuïda a Cézanne i que a Peter Sloterdijk li serveix per fer-ne una de complementària: «Fins que no s’ha pensat el gris, no s’és filòsof». I aquest és el punt de partida d’aquest assaig de filosofia moral i política, però també d’estètica. […] Seguir llegint

De l’amor se’n pot parlar de moltes maneres, i possiblement no n’hi ha cap que abasti tota la seva magnitud. En aquest llibre, Mireia Sallarès fa un exercici d’aproximació, una investigació sobre aquest concepte per desvetllar-ne la realitat polièdrica i el potencial subversiu. No hi trobarem teoria. L’amor és en les relacions amb els altres, […] Seguir llegint

Segons el mite, Prometeu va portar el foc a la Terra i en va donar el control als humans. I l’ús que n’hem fet (coure els aliments, forjar eines…) ha determinat, en bona mesura, l’evolució de les civilitzacions. Podríem dir que el «treball» ha estat el factor que més ha incidit en la relació de […] Seguir llegint

Els dotze apunts que integren aquest volum són un exercici d’indagació sobre el present, de comprensió d’aquesta època que Raimon Obiols titlla de «temps esquerp». ¿Com hauríem de llegir els esdeveniments actuals i els dels últims cinquanta anys? D’interpretacions n’hi ha moltes i, en tot cas, el lloc des del qual relatem la història és […] Seguir llegint

Lúcids i incisius, els textos aplegats en aquest volum revelen la manera de pensar de Joaquim Jordà. El seu mètode es basa en l’intercanvi amb els altres, en la curiositat, en l’escolta atenta, en la diferència i en l’imprevist, i fa que tot sigui un estímul per parlar de la vida, l’amistat, la malaltia, la […] Seguir llegint

Aquest és un llibre d’història i de memòria personal, un reportatge viu del destí d’Europa des de la Segona Guerra Mundial fins als nostres dies, reconstruït a través de la mirada i la trajectòria vital de Timothy Garton Ash. Testimoni directe d’alguns dels esdeveniments més dramàtics i significatius dels darrers setanta anys, Garton Ash teixeix […] Seguir llegint

La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la […] Seguir llegint

La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la […] Seguir llegint

Converses amb Nicolas Truong. Contra tot pronòstic, afirmar que el final de la modernitat i la catàstrofe ecològica són una realitat pot tenir més a veure amb l’esperança i la vida que amb la fallida i el derrotisme. Es tracta, això sí, d’assumir que el repte del pensament polític actual és el de reflexionar des […] Seguir llegint

Converses amb Nicolas Truong. Contra tot pronòstic, afirmar que el final de la modernitat i la catàstrofe ecològica són una realitat pot tenir més a veure amb l’esperança i la vida que amb la fallida i el derrotisme. Es tracta, això sí, d’assumir que el repte del pensament polític actual és el de reflexionar des […] Seguir llegint

El pensament de Hannah Arendt és difícil de domesticar i encara més de reduir als llocs comuns del discurs contemporani. La seva indiscutible independència intel·lectual i una infatigable voluntat de comprendre la van portar a anar més enllà de les preguntes i els principis de la tradició filosòfica per proposar noves formes de reflexió i […] Seguir llegint

El pensament de Hannah Arendt és difícil de domesticar i encara més de reduir als llocs comuns del discurs contemporani. La seva indiscutible independència intel·lectual i una infatigable voluntat de comprendre la van portar a anar més enllà de les preguntes i els principis de la tradició filosòfica per proposar noves formes de reflexió i […] Seguir llegint

Janet Malcolm va recollir tot de fotografies fetes al llarg de la seva vida amb la idea d’escriure una mena de memòries, però la idea de caure en l’autobiografia l’avorria, com si ella mateixa no pogués ser la protagonista d’aquella història. La memòria –va escriure– no és cap eina per al periodista. Tanmateix, s’hi va […] Seguir llegint

Esdevenir humà és un art: no hi ha cap teoria, recepta o protocol que ens hi pugui portar. Cadascú de nosaltres, amb els nostres anhels, dubtes, pors, fracassos o encerts, haurem de trobar el nostre propi camí per assolir la humanitat de què parla Rob Riemen en aquest assaig, la que ens ha de permetre […] Seguir llegint

Al llarg de la història, cada època ha considerat que tenia més coneixements que en temps enrere: el Renaixement mirava l’edat mitjana com una era de foscor; els pensadors de la Il·lustració van intentar desfer-se de la superstició fent prevaldre la raó; l’estat del benestar modern ha intentat acabar amb el llast de la ignorància […] Seguir llegint

Tot i que les malalties formen part de la vida per naturalesa, des de temps immemorials han donat peu a tota mena de representacions figurades. Podríem dir que l’ús metafòric que se n’ha fet ha distorsionat la realitat de la malaltia i ha agreujat el patiment de les persones afectades, i fins i tot ha […] Seguir llegint

Una societat decent és la que té unes institucions que no humilien les persones subjectes a la seva autoritat, ni en vulneren els drets. Aquesta és la formulació genèrica que obre aquest assaig per, a continuació, desgranar tot un ventall de conceptes morals que ens permetin entendre la necessitat de fomentar una cultura del respecte. […] Seguir llegint

Aquest llibre parla d’una manera de llegir, i per fer-ho Blanca Llum Vidal tria alguns textos escrits els darrers anys perquè ara, enfilats, tornin a mostrar que el detall, la cosa concreta i minúscula d’una obra, pot ser el detonant per entendre el món que el llenguatge és capaç de crear. Acompanyada de Martin Buber, […] Seguir llegint

La mirada de John Berger és incisiva i fuig del punt de vista normatiu o de qualsevol regla que pugui interferir en l’efecte sorpresa que ens retorna la visió de les coses, ja siguin objectes o fets quotidians, o la d’una obra d’art. A través d’una càmera, modelant una escultura o amb el traç dels […] Seguir llegint

Hem confós l’excés amb el progrés. La dinàmica del creixement exponencial i el consum desbocat ens ha dut a graus de desigualtat social extrems, a una gran inestabilitat financera i a una crisi mediambiental sense precedents. Hi ha vida més enllà del capitalisme i Tim Jackson, en aquest assaig, proposa reflexionar sobre les seves condicions […] Seguir llegint

Els humans disposem d’una capacitat única d’entendre la nostra existència. Conèixer les nostres característiques genètiques, bioquímiques i cel·lulars, en el context de la història, la cultura i l’evolució, ens pot ajudar a comprendre’ns millor com a espècie i a respondre, des de la metodologia científica, algunes de les preguntes que ha plantejat tradicionalment la filosofia. […] Seguir llegint

Els humans disposem d’una capacitat única d’entendre la nostra existència. Conèixer les nostres característiques genètiques, bioquímiques i cel·lulars, en el context de la història, la cultura i l’evolució, ens pot ajudar a comprendre’ns millor com a espècie i a respondre, des de la metodologia científica, algunes de les preguntes que ha plantejat tradicionalment la filosofia. […] Seguir llegint

La pandèmia ha alterat la nostra visió del món. Ara, més que d’un «món comú», hauríem de parlar de molts «mons» que se superposen, si tenim en compte que una bona part dels recursos no són compartits equitativament per tothom. ¿Com hauríem de viure-hi, en aquest món? ¿Què cal perquè el món sigui habitable? La […] Seguir llegint

Los humanos disponemos de una capacidad única para entender nuestra existencia. Conocer nuestras características genéticas, bioquímicas y celulares, en el contexto de la historia, la cultura y la evolución, puede ayudarnos a comprender mejor nuestra especie y a responder, desde la metodología científica, algunas de las preguntas que tradicionalmente ha planteado la filosofía. En el […] Seguir llegint

Los humanos disponemos de una capacidad única para entender nuestra existencia. Conocer nuestras características genéticas, bioquímicas y celulares, en el contexto de la historia, la cultura y la evolución, puede ayudarnos a comprender mejor nuestra especie y a responder, desde la metodología científica, algunas de las preguntas que tradicionalmente ha planteado la filosofía. En el […] Seguir llegint

La pandèmia ha alterat la nostra visió del món. Ara, més que d’un «món comú», hauríem de parlar de molts «mons» que se superposen, si tenim en compte que una bona part dels recursos no són compartits equitativament per tothom. ¿Com hauríem de viure-hi, en aquest món? ¿Què cal perquè el món sigui habitable? La […] Seguir llegint

De l’amor se’n pot parlar de moltes maneres, i possiblement no n’hi ha cap que abasti tota la seva magnitud. En aquest llibre, Mireia Sallarès fa un exercici d’aproximació, una investigació sobre aquest concepte per desvetllar-ne la realitat polièdrica i el potencial subversiu. No hi trobarem teoria. L’amor és en les relacions amb els altres, […] Seguir llegint

La violència i l’assetjament sexuals estan lligats a una certa manera d’exercir el poder. Més enllà dels efectes de l’educació i la cultura per combatre-ho, les lleis i les polítiques públiques hi haurien d’intervenir de forma urgent i radical. Encara hi ha massa escletxes, en tots els àmbits, que permeten que aquests abusos proliferin. En […] Seguir llegint

«Qualsevol periodista que no sigui tan estúpid o tan pagat de si mateix per no veure les coses sap que allò que fa és moralment indefensable. És una mena d’entabanador que explota la vanitat, la ignorància o la soledat de la gent, que se’n guanya la confiança i la traeix sense remordiments.» Així comença aquest […] Seguir llegint

Els dotze apunts que integren aquest volum són un exercici d’indagació sobre el present, de comprensió d’aquesta època que Raimon Obiols titlla de «temps esquerp». ¿Com hauríem de llegir els esdeveniments actuals i els dels últims cinquanta anys? D’interpretacions n’hi ha moltes i, en tot cas, el lloc des del qual relatem la història és […] Seguir llegint

George Steiner hauria volgut dedicar algun dels seus llibres a determinats temes que li interessaven però, per una raó o una altra, no s’hi va posar. El llibre que sí va escriure és aquest que teniu a les mans i en el qual tracta dels set temes que van quedar en el tinter: Needham, el […] Seguir llegint

¿On és la força transformadora del feminisme avui dia? Aquesta és la pregunta que es proposa respondre Rosi Braidotti en aquest assaig, posant en un primer pla la política d’esperança i l’ètica afirmativa dels moviments feministes, és a dir, la capacitat d’abraçar la diferència i constituir comunitats i subjectes humans alternatius. El feminisme posthumà és […] Seguir llegint

El psiquiatre Francesc Tosquelles llegeix el poema «In memoriam» de Gabriel Ferrater i en fa una interpretació possible: un examen minuciós  que li permet il·lustrar el que anomenem la «funció poètica» del llenguatge. La seva aproximació no és ni la d’un lingüista ni la d’un crític literari, sinó la d’un psicoterapeuta que para atenció al […] Seguir llegint

Aquest assaig té lloc a la cua d’una oficina de correus. N’hi ha per a una bona estona. Després d’intercanviar quatre paraules amb l’home que té davant, Adrià Pujol Cruells es llança a especular: ¿Què passa quan ens posem a pensar al voltant del llenguatge, aquesta espècie d’eina que ens fa humans i amb què […] Seguir llegint

Aquest assaig té lloc a la cua d’una oficina de correus. N’hi ha per a una bona estona. Després d’intercanviar quatre paraules amb l’home que té davant, Adrià Pujol Cruells es llança a especular: ¿Què passa quan ens posem a pensar al voltant del llenguatge, aquesta espècie d’eina que ens fa humans i amb què […] Seguir llegint

Des de principis del segle XIX l’evolució de la fotografia ha estat lligada a les innovacions tecnològiques, als avenços de la ciència i al progrés de les comunicacions, a l’abast d’una minoria. Però des del moment en què la generació i difusió de les imatges ja és en mans de tothom, la fotografia ha adquirit […] Seguir llegint

Què és real? Què podem conèixer ? Quina és la font de la veritat? Per què existeix alguna cosa enlloc de res? Què és l’esperit humà? Què és el mal? Hem de tenir fe? Existeix el lliure albir? Aquestes són algunes de les preguntes que ens formulen els grans filòsofs. En aquest llibre, Leszek Kołakowski […] Seguir llegint

Ens enfrontem a una creixent desestabilització global dels ecosistemes i dels cicles naturals del nostre planeta, com a conseqüència d’una economia extractivista orientada a un creixement mundialitzat sense límits. Ens trobem davant d’una gran crisi ecosocial. Yayo Herrero proposa analitzar-la a partir de cinc elements: aigua, aire, terra, foc… i vida, i així poder recuperar […] Seguir llegint

Hem confós l’excés amb el progrés. La dinàmica del creixement exponencial i el consum desbocat ens ha dut a graus de desigualtat social extrems, a una gran inestabilitat financera i a una crisi mediambiental sense precedents. Hi ha vida més enllà del capitalisme i Tim Jackson, en aquest assaig, proposa reflexionar sobre les seves condicions […] Seguir llegint

Catàleg de l’exposició Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat, que té lloc al CCCB de Barcelona, del 8 d’abril al 28 d’agost de 2022. Comissariat: Carles Guerra i Joana Masó. Francesc Tosquelles (1912-1994) va ser un psiquiatre republicà que es va exiliar a França, on va dur a terme una […] Seguir llegint

Catàleg de l’exposició Tosquelles. Como una máquina de coser en un campo de trigo, que té lloc al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, del 28 de setembre al 27 de març de 2023. Comissariat: Carles Guerra i Joana Masó. Francesc Tosquelles (1912-1994) va ser un psiquiatre republicà que es va exiliar […] Seguir llegint

Francesc Tosquelles (1912 – 1994) va ser un psiquiatre republicà exiliat a França al final de la Guerra Civil. Instal·lat a Saint-Alban fins als anys seixanta, va dur a terme una pràctica transformadora que va respondre no solament a unes necessitats terapèutiques sinó també culturals i polítiques, en un procés que implicava la institució assistencial […] Seguir llegint

Més enllà del sentit de catàstrofe, Srećko Horvat proposa entendre l’apocalipsi com a revelació, com a alerta manifesta. Si volem prevenir l’extinció del nostre món, hem de fer una anàlisi atenta de diverses amenaces interconnectades, com ara la crisi climàtica, l’era nuclear i la pandèmia que hem viscut els darrers anys. A partir de la […] Seguir llegint

¿Les societats contemporànies viuen sense passat? La pèrdua del llegat de la història ja és una realitat entre nosaltres.  En la mesura que la memòria no va gaire enllà, el sentit històric queda reduït al present més efímer i deixem de tenir una noció clara dels fets i dels lligams socials dels quals provenim. Desconnectar-nos […] Seguir llegint

¿Les societats contemporànies viuen sense passat? La pèrdua del llegat de la història ja és una realitat entre nosaltres.  En la mesura que la memòria no va gaire enllà, el sentit històric queda reduït al present més efímer i deixem de tenir una noció clara dels fets i dels lligams socials dels quals provenim. Desconnectar-nos […] Seguir llegint

La realitat ens oprimeix i vivim sota la pressió de malestars de tota mena, alimentats pel consumisme, els mitjans de comunicació, les xarxes i els sistemes d’organització social. En aquest context, l’estrès esdevé indissociable de la societat contemporània. Quin pot ser el paper de l’individu com a subjecte actiu en aquesta comunitat estressada? En aquest […] Seguir llegint

Traducció al francès del volum Tosquelles. Curar les institucions, de Joana Masó, amb la incorporació de nous documents relacionats amb Fernand Deligny i la psicoteràpia institucional francesa. Edició en coedició amb L’Arachnéen, distribuïda per Les Belles Lettres Difusion Distribution. Seguir llegint

Per fer una bona planificació de l’espai públic hauríem de ser creatius i transgressors, apunta Richard Sennett en aquest llibre. Si volem viure en entorns flexibles, sostenibles i estimulants, tots els professionals implicats en el disseny de les ciutats haurien d’incorporar coneixements d’altres disciplines, com ara la biologia evolutiva, l’antropologia, la filosofia o la literatura. […] Seguir llegint

Després de la Guerra Civil espanyola i d’haver estat reclòs al camp de refugiats de Setfonts, el psiquiatre català Francesc Tosquelles (1912-1994) arriba a l’hospital psiquiàtric de Saint-Alaban-sur-Limagnole, a la regió francesa de la Losera. La seva estada hi va desencadenar una revolució psiquiàtrica i social, basada en la humanització de les cures i la […] Seguir llegint

Escrits entre els anys noranta i els nostres dies, els assaigs de Boris Groys sobre la lògica entròpica de la cultura, l’art i el museu, sobre la col·lecció, la política de l’avantguarda i el caràcter mediàtic de l’home i la realitat ‒la teoria dels mitjans és la ideologia del nostre temps‒ constitueixen uns exercicis brillants […] Seguir llegint

Escrits entre els anys noranta i els nostres dies, els assaigs de Boris Groys sobre la lògica entròpica de la cultura, l’art i el museu, sobre la col·lecció, la política de l’avantguarda i el caràcter mediàtic de l’home i la realitat ‒la teoria dels mitjans és la ideologia del nostre temps‒ constitueixen uns exercicis brillants […] Seguir llegint

Dels oracles als algoritmes, la conducta humana s’ha regit des de sempre per la necessitat de predicció, fins convertir-se en l’actualitat en l’instrument principal d’una governança infal·lible de la vida. Alternant relats de ficció amb episodis històrics detallats, Las videntes dibuixa el curs que ha portat a les màquines a fer seu el llenguatge de […] Seguir llegint

Dels oracles als algoritmes, la conducta humana s’ha regit des de sempre per la necessitat de predicció, fins convertir-se en l’actualitat en l’instrument principal d’una governança infal·lible de la vida. Alternant relats de ficció amb episodis històrics detallats, Las videntes dibuixa el curs que ha portat a les màquines a fer seu el llenguatge de […] Seguir llegint

Quin paper ha tingut la idea de límits en el pensament modern, des de l’economia fins a l’ecologisme? ¿Parlar de límits és invocar l’escassedat? ¿Quines relacions de poder hi ha darrere la formulació dels límits de la natura? ¿Les societats necessiten límits? ¿De quina mena? Aquestes són algunes preguntes que mira de respondre Giorgos Kallis […] Seguir llegint

¿Quin paper ha tingut la idea de límits en el pensament modern, des de l’economia fins a l’ecologisme? ¿Parlar de límits és invocar l’escassedat? ¿Quines relacions de poder hi ha darrere la formulació dels límits de la natura? ¿Les societats necessiten límits? ¿De quina mena? Aquestes són algunes preguntes que mira de respondre Giorgos Kallis […] Seguir llegint

Ens enfrontem a una creixent desestabilització global dels ecosistemes i dels cicles naturals del nostre planeta, com a conseqüència d’una economia extractivista orientada a un creixement mundialitzat sense límits. Ens trobem davant d’una gran crisi ecosocial. Yayo Herrero proposa analitzar-la a partir de cinc elements: aigua, aire, terra, foc… i vida, i així poder recuperar […] Seguir llegint

Educar, per a què? No podem deixar de fer-nos aquesta pregunta en una època en què l’educació sembla amenaçada per l’imperatiu de la productivitat i de l’eficiència al servei del mercat laboral. Els assaigs que integren aquest volum proposen un exercici crític sobre els models educatius que se’ns imposen gairebé sense marge per plantejar alternatives. […] Seguir llegint

Educar, per a què? No podem deixar de fer-nos aquesta pregunta en una època en què l’educació sembla amenaçada per l’imperatiu de la productivitat i de l’eficiència al servei del mercat laboral. Els assaigs que integren aquest volum proposen un exercici crític sobre els models educatius que se’ns imposen gairebé sense marge per plantejar alternatives. […] Seguir llegint

Francesc Tosquelles (1912 – 1994) va ser un psiquiatre republicà exiliat a França al final de la Guerra Civil. Instal·lat a Saint-Alban fins als anys seixanta, va dur a terme una pràctica transformadora que va respondre no solament a unes necessitats terapèutiques sinó també culturals i polítiques, en un procés que implicava la institució assistencial […] Seguir llegint

¿Què és el territori des del punt de vista dels animals? Durant la primavera, els ocells s’aïllen, canten tan fort com poden, no toleren la presència d’altres ocells, s’amenacen, s’ataquen i, sobretot, vigilen que ningú creui la frontera del seu territori. Una frontera que és invisible als ulls humans, però perfectament tangible en el món […] Seguir llegint

Ludwig Wittgenstein va projectar una casa per a la seva germana Margarethe, situada a la Kundmanngasse de Viena. El 2015, un grup de gitanos búlgars y rumanesos hi van ser convidats, a la Casa Wittgenstein, aleshores seu de la delegació cultural de l’ambaixada de Bulgaria. El que havia de ser una celebració de pocs dies […] Seguir llegint

Tota revolució comporta canvis radicals en la societat i genera noves perspectives sobre les relacions: unes altres maneres d’estimar i d’acostar-se al coneixement són possibles. Amor y revolución (Kollontai) recull una selecció de textos d’Aleksandra Kol·lontai (Sant Petersburg, 1872 – Moscou, 1952), marxista feminista, figura central de la Revolució russa i diplomàtica soviètica. A més, […] Seguir llegint

Art i política són àmbits fortament interconnectats, s’atrauen i es repel·leixen, dibuixen continuïtats i provoquen ruptures, i els assajos recollits en aquest volum estan subjectes a la tensió entre aquestes forces. Ja sigui com a reflexió sobre la condició contemporània, sobre la pràctica artística o sobre els límits i la potencialitat del museu, cadascun dels […] Seguir llegint

Art i política són àmbits fortament interconnectats, s’atrauen i es repel·leixen, dibuixen continuïtats i provoquen ruptures, i els assajos recollits en aquest volum estan subjectes a la tensió entre aquestes forces. Ja sigui com a reflexió sobre la condició contemporània, sobre la pràctica artística o sobre els límits i la potencialitat del museu, cadascun dels […] Seguir llegint

Del amor puede hablarse de muchos modos, y probablemente no hay ninguno que alcance a explicarlo por entero. En este libro Mireia Sallarès hace una tentativa de aproximación, una investigación, acerca de este concepto para desvelar su realidad poliédrica y su eventual poder subversivo. No hay teoría. El amor está en las relaciones con los […] Seguir llegint

«Posthumà» és un terme que vol descriure, des de múltiples perspectives, la mena de subjectes que estem esdevenint, més enllà de l’humanisme clàssic i de l’antropocentrisme. Rosi Braidotti l’adopta com a hipòtesi de treball per determinar quins són i com es generen els nous coneixements que hi estan associats. La consciència del que estem deixant […] Seguir llegint

«Posthumà» és un terme que vol descriure, des de múltiples perspectives, la mena de subjectes que estem esdevenint, més enllà de l’humanisme clàssic i de l’antropocentrisme. Rosi Braidotti l’adopta com a hipòtesi de treball per determinar quins són i com es generen els nous coneixements que hi estan associats. La consciència del que estem deixant […] Seguir llegint

La caritat sempre ha estat plena de bones intencions però mai no ha deixat d’expressar una relació de desigualtat. Avui, aquesta disposició a fer el bé envers els més desafavorits, canalitzada a través d’institucions i empreses, i gratificada fiscalment o en termes d’imatge, no fa més que agreujar la divisió entre la minoria rica i […] Seguir llegint

Els episodis d’aquest llibre componen un cert manifest sobre la interpretació. Una temptativa problemàtica perquè s’ocupa dels punts cecs de la història més que no pas dels seus moments estel·lars. Anna Magnani discuteix amb Joana d’Arc, Nicanor Parra renya Chardin, Marguerite Duras comenta una seqüència d’American Beauty, Susan Sontag espia la darrera pintura de Vermeer. […] Seguir llegint

Els episodis d’aquest llibre componen un cert manifest sobre la interpretació. Una temptativa problemàtica perquè s’ocupa dels punts cecs de la història més que no pas dels seus moments estel·lars. Anna Magnani discuteix amb Joana d’Arc, Nicanor Parra renya Chardin, Marguerite Duras comenta una seqüència d’American Beauty, Susan Sontag espia la darrera pintura de Vermeer. […] Seguir llegint

El conflicte entre la llibertat i la felicitat s’ha de resoldre a favor de la llibertat, opina Ágnes Heller, i ho defensa amb determinació a les lliçons d’aquest volum. La quotidianitat i la tradició, l’art i la música, l’ètica i la política, la modernitat i la postmodernitat, l’humor i l’espiritualitat, la metafísica i la ideologia, […] Seguir llegint

El conflicte entre la llibertat i la felicitat s’ha de resoldre a favor de la llibertat, opina Ágnes Heller, i ho defensa amb determinació a les lliçons d’aquest volum. La quotidianitat i la tradició, l’art i la música, l’ètica i la política, la modernitat i la postmodernitat, l’humor i l’espiritualitat, la metafísica i la ideologia, […] Seguir llegint

Som en una època en què les imatges i les dades, que compartim a través de tota mena de dispositius tecnològics, condicionen la nostra vida privada i determinen la dinàmica de l’esfera pública i de les comunitats. Podríem dir que el món és ja una interfície virtual. Al segle xx, la fotografia, el cinema i, […] Seguir llegint

L’explotació dels combustibles fòssils va ser fonamental per al desenvolupament de la Revolució industrial així com per a la creació d’imaginaris culturals que instituissin una comsmovisió productivista que tendís a legitimar les pràctiques ecocides i l’extractivisme colonial. En aquest assaig apassionant, Jaime Vindel analitza l’impacte dels imaginaris de l’energia en les disciplines científiques i en […] Seguir llegint

A finals del 2019, Ingrid Guardiola i Marta Segarra s’intercanvien un parell de cartes arran d’un encàrrec per a un programa de televisió. Aquest primer contacte les duu a continuar una correspondència que anirà revelant molts interessos comuns i, sobretot, una gran complicitat a l’hora d’observar i reflexionar sobre el propi món i el que […] Seguir llegint

La lluita social que es manifesta al carrer, en grup i a cara descoberta, no és l’única via per reivindicar una altra realitat o capgirar-la. No hi ha acció política col·lectiva sense un veritable combat individual. En aquest assaig, Lluís Calvo ens proposa tres estratègies de resistència complementàries a les accions a camp obert: vagarejar, […] Seguir llegint

Amb una càmera i un rètol lluminós de neó, Mireia Sallarès va començar un llarg viatge pel territori mexicà per escoltar les veus que més podien dir sobre l’experiència de l’orgasme femení,  dur la vivència íntima al domini públic i fer visible el complex entramat present en tota sexualitat. En aquest llibre no hi ha […] Seguir llegint

Educar, per a què? No podem deixar de fer-nos aquesta pregunta en una època en què l’educació sembla amenaçada per l’imperatiu de la productivitat i de l’eficiència al servei del mercat laboral. Els assaigs que integren aquest volum proposen un exercici crític sobre els models educatius que se’ns imposen gairebé sense marge per plantejar alternatives. […] Seguir llegint

Educar, per a què? No podem deixar de fer-nos aquesta pregunta en una època en què l’educació sembla amenaçada per l’imperatiu de la productivitat i de l’eficiència al servei del mercat laboral. Els assaigs que integren aquest volum proposen un exercici crític sobre els models educatius que se’ns imposen gairebé sense marge per plantejar alternatives. […] Seguir llegint

Saló Diana (1977-1978) recupera l’experiència singular i iniciàtica d’una sala de teatre que, durant poc més d’un any, va marcar un punt d’inflexió en l’escena cultural de Barcelona. A través del testimoni oral dels seus protagonistes i de materials d’arxiu, el mític Saló Diana es revela com una institució abans de la institucionalitat de la […] Seguir llegint

Saló Diana (1977-1978) recupera l’experiència singular i iniciàtica d’una sala de teatre que, durant poc més d’un any, va marcar un punt d’inflexió en l’escena cultural de Barcelona. A través del testimoni oral dels seus protagonistes i de materials d’arxiu, el mític Saló Diana es revela com una institució abans de la institucionalitat de la […] Seguir llegint

Més enllà del dolor, la por i la mort, la irrupció del sida a la dècada dels vuitanta va provocar una «epidèmia de sentit». Una crisi de la representació que va requerir noves aliances entre l’art i l’activisme per intervenir en l’esfera pública i així reclamar altres formes polítiques, mèdiques i comunicatives per abordar la malaltia. […] Seguir llegint

Aquest assaig explora la relació entre la manera com es construeixen (i es planegen) les ciutats i com hi viu la gent, partint de l’antiga Atenes per arribar al Xangai del segle XXI. Aquest recorregut ens permetrà conèixer el treball de tres grans urbanistes: Cerdà, Haussmann i Olmsted, i veurem com  Barcelona, París i Nova […] Seguir llegint

La lluita social que es manifesta al carrer, en grup i a cara descoberta, no és l’única via per reivindicar una altra realitat o capgirar-la. No hi ha acció política col·lectiva sense un veritable combat individual. En aquest assaig, Lluís Calvo ens proposa tres estratègies de resistència complementàries a les accions a camp obert: vagarejar, […] Seguir llegint

L’abril del 2014, Giorgio Agamben va ser convidat per la Càtedra Ferrater Mora a pronunciar les lliçons que ara hem recollit en aquest volum. Va obrir les sessions amb un apunt metodològic: fer de l’arqueologia la via d’accés al present. Aquesta disciplina, que li permet anar al moment d’emergència d’un determinat fenomen i dibuixar-ne la […] Seguir llegint

De l’amor se’n pot parlar de moltes maneres, i possiblement no n’hi ha cap que abasti tota la seva magnitud. En aquest llibre, Mireia Sallarès fa un exercici d’aproximació, una investigació sobre aquest concepte per desvetllar-ne la realitat polièdrica i el potencial subversiu. No hi trobarem teoria. L’amor és en les relacions amb els altres, […] Seguir llegint

Com a contribució a una reflexió col·lectiva sobre la idea del que és comú, i des de l’anàlisi crítica de l’experiència comunista, aquest llibre aborda molts dels aspectes que dibuixarien uns comunismes que estarien «por venir»: des del qüestionament del projecte soviètic, la reivindicació de formes de relació basades en la solidaritat i en l’abolició […] Seguir llegint

La caritat sempre ha estat plena de bones intencions però mai no ha deixat d’expressar una relació de desigualtat. Avui, aquesta disposició a fer el bé envers els més desafavorits, canalitzada a través d’institucions i empreses, i gratificada fiscalment o en termes d’imatge, no fa més que agreujar la divisió entre la minoria rica i […] Seguir llegint

Som en una època en què les imatges i les dades, que compartim a través de tota mena de dispositius tecnològics, condicionen la nostra vida privada i determinen la dinàmica de l’esfera pública i de les comunitats. Podríem dir que el món és ja una interfície virtual. Al segle xx, la fotografia, el cinema i, […] Seguir llegint

Entre les formes de resistir al poder i de manifestar-nos a favor de la justícia i la igualtat, la desobediència civil i l’acció no-violenta són les que ens permeten dur més enllà la democràcia i exercir íntegrament la nostra naturalesa política. Jahanbegloo, que ha estudiat a fons el pensament dels grans activistes de la no-violència […] Seguir llegint

Amb una càmera i un rètol lluminós de neó, Mireia Sallarès va començar un llarg viatge pel territori mexicà per escoltar les veus que més podien dir sobre l’experiència de l’orgasme femení,  dur la vivència íntima al domini públic i fer visible el complex entramat present en tota sexualitat. En aquest llibre no hi ha […] Seguir llegint

Tenen vida pròpia les fotografies? Neixen en un instant, fixen un moment, la mirada hi queda continguda i el temps, a mesura que passa, els confereix noves dimensions: el passat torna transformat en memòria, potser en record, i el present en recrea la història. La fotografia pot arribar a ser tan enigmàtica com ho és […] Seguir llegint

Cuando en 1973 se empezó a publicar esta serie de ensayos, la mirada crítica de Susan Sontag sobre la fotografía constituyó una aportación revolucionaria. El propósito inicial de pensar algunos problemas estéticos y morales que planteaba la omnipresencia de las imágenes ya entonces se fue desplegando para dar cuerpo a una teoría mucho más amplia […] Seguir llegint

Aquest volum recull una selecció d’escrits, des del 2001 fins avui, derivats principalment de l’activitat de Jorge Ribalta com a comissari d’exposicions. Els nous mitjans basats en la pantalla, la xarxa i la virtualitat, propis de la cultura digital, s’obren a discursos sobre postfotografia, postdocumental o postveritat que contradiuen la racionalitat comunicativa i les formes […] Seguir llegint

Aquest llibre és, potser, un dels més personals de George Steiner, un gran humanista europeu i pensador atípic. Les seves vivències i les qüestions que més han marcat la seva trajectòria intel·lectual (o li han interessat a cada moment) nodreixen aquest text memorialístic que va més enllà d’una mera autobiografia. Incisiu, i de vegades provocador, […] Seguir llegint

Aquest assaig es desplega a partir de la pregunta «com viure junts?» que Roland Barthes es va plantejar al seminari que va impartir al Collège de France el 1977. Ja aleshores l’expansió del capitalisme mostrava  els seus efectes devastadors en la vida col·lectiva i Barthes va trobar en el concepte d’«idiorítmia» una manera de reivindicar […] Seguir llegint

La tasca de l’historiador es defineix fonamentalment pel seu compromís amb el món en què viu, i el seu treball ha de contribuir a explicar els problemes reals dels homes i les dones d’ahir i d’avui, per ajudar a resoldre’ls. L’ofici d’historiador és, doncs, un ofici socialment útil, i només té sentit quan es duu […] Seguir llegint

Som en una època en què les imatges i les dades, que compartim a través de tota mena de dispositius tecnològics, condicionen la nostra vida privada i determinen la dinàmica de l’esfera pública i de les comunitats. Podríem dir que el món és ja una interfície virtual. Al segle xx, la fotografia, el cinema i, […] Seguir llegint

Som vulnerables i res no ens pot protegir del tot del sofriment inherent a la condició humana. Per bona que sigui la nostra vida, en algun moment una ferida pot deixar-nos una marca inesborrable. La nostra pròpia finitud ens fa fràgils. Joan-Carles Mèlich defuig la metafísica i s’endinsa en la filosofia literària per explorar la […] Seguir llegint

Aquests dos assaigs breus, escrits amb set anys de diferència, entonen el mateix crit d’alerta: que el ressentiment que tenyeix les nostres democràcies de masses, i que ha donat peu al fenomen del populisme, amaga el ressorgiment del feixisme. Riemen reivindica que cal mantenir viu l’humanisme europeu, a la manera de Thomas Mann, Albert Camus […] Seguir llegint

Petróleo recull un conjunt de textos en els quals, des de l’ecosocialisme, els ecofeminismes i l’antropologia, es reflexiona sobre l’actual crisi civilitzatòria, el col·lapse ecològic i l’imminent fi de les energies fòssils. Sota el que semblen problemes tècnics rau, en realitat, la necessitat d’una mutació cultural: l’augment de les temperatures i la destrucció dels hàbitats […] Seguir llegint

«La traïció, com el riure, forma part del teixit bàsic de l’existència humana», diu Avishai Margalit, un teixit fet de relacions, entre individus o en el si de grups o comunitats. L’adulteri, la deslleialtat política, el col·laboracionisme, l’apostasia… són fenòmens que associem immediatament a la idea de traïció. Aquest assaig gira al voltant de la […] Seguir llegint

Els que fugen de la violència i la brutalitat de les guerres sempre han anat a buscar refugi a altres indrets. Sovint arriben fins a la porta de casa nostra. I, per a nosaltres, els refugiats són uns desconeguts, uns estranys que ens provoquen por pel sol fet que no sabem qui són. Avui la […] Seguir llegint

Els reptes de l’educació en la modernitat líquida és el text de la conferència que va pronunciar Zygmunt Bauman a Barcelona el maig de 2006. Es tracta, doncs, d’una aportació inèdita en què el sociòleg polonès es planteja el lloc que ocupa l’educació en el context de la modernitat que ha definit com a «líquida». […] Seguir llegint

L’Arnau descobreix que la seva mare té por de les altures i s’empesca un pla per ajudar-la a superar-ho. Per dur-lo a terme necessita la complicitat de la família. Però tant la seva germana, la Càrol, com el pare tenen els seus propis problemes per resoldre. L’Arnau no deixa de fer volar la imaginació per […] Seguir llegint

La mort ha estat uns dels grans temes de la filosofia occidental des dels seus inicis. Tanmateix, el pensament metafísic no l’ha contemplada des del seu vessant més dramàtic: l’absència de l’altre. Fins i tot en les coses més petites que omplen la nostra existència hi ha un rastre de les cicatrius que ha deixat […] Seguir llegint

La idea d’Europa reprodueix la conferència que va pronunciar George Steiner a Tilburg, en el marc del Nexus Instituut, el 2004. L’autor fa un recorregut pels trets que configuren la cultura Europea. Seguir llegint

No ens agrada que ens facin callar. Ni en l’àmbit públic ni en el privat. A l’Odissea, Telèmac censura la seva mare Penèlope i deixa clar que mythos (referint-se al fet de parlar en públic i amb autoritat) és cosa d’homes.  L’eco d’aquest moment clàssic homèric encara ressona. Mary Beard parteix de l’exabrupte de Telèmac per […] Seguir llegint

Carles Capdevila fa anys que pren apunts cada dia, i els comparteix, sobre el que li passa i com hi reacciona, posant en pràctica un periodisme que vol prioritzar la vida per sobre de les notícies. A La vida que aprenc trobareu els temes que li són essencials: la memòria íntima, la vida en bona […] Seguir llegint

Carles Capdevila fa anys que pren apunts cada dia, i els comparteix, sobre el que li passa i com hi reacciona, posant en pràctica un periodisme que vol prioritzar la vida per sobre de les notícies. A La vida que aprenc trobareu els temes que li són essencials: la memòria íntima, la vida en bona […] Seguir llegint

Restes d’arquitectura i crítica de la cultura presenta vint-i-sis articles de Josep Quetglas escrits entre el 2002 i el 2017. Aquest nou volum de l’autor es publica deu anys després del seu últim llibre d’assaigs. Restes recull escrits procedents de classes, conferències o articles que, si no s’haguessin recopilat, haurien quedat dispersos, i pel fet […] Seguir llegint

Restes d’arquitectura i crítica de la cultura presenta vint-i-sis articles de Josep Quetglas escrits entre el 2002 i el 2017. Aquest nou volum de l’autor es publica deu anys després del seu últim llibre d’assaigs. Restes recull escrits procedents de classes, conferències o articles que, si no s’haguessin recopilat, haurien quedat dispersos, i pel fet […] Seguir llegint

Quan s’ha perdut la fe en la idea de construir una societat alternativa per al futur, la tendència és recórrer a les grans idees del passat que havien estat abadonades. Això és la retrotopia, que s’insereix de ple en la divisió entre el poder i la política, entre la capacitat de fer coses i la […] Seguir llegint

Onze converses amb personalitats del món de l’educació que són una invitació al debat: professionals de procedències i visions diverses ens permeten conèixer no solament els camins que han consolidat les seves vocacions sinó l’ambició de fer bé les coses cada dia a les aules, al carrer i a casa. Hi participen Carme Thió, Jaume […] Seguir llegint

Els que fugen de la violència i la brutalitat de les guerres sempre han anat a buscar refugi a altres indrets. Sovint arriben fins a la porta de casa nostra. I, per a nosaltres, els refugiats són uns desconeguts, uns estranys que ens provoquen por pel sol fet que no sabem qui són. Avui la […] Seguir llegint

Onze converses amb personalitats del món de l’educació que són una invitació al debat: professionals de procedències i visions diverses ens permeten conèixer no solament els camins que han consolidat les seves vocacions sinó l’ambició de fer bé les coses cada dia a les aules, al carrer i a casa. Hi participen Carme Thió, Jaume […] Seguir llegint

Once entrevistas a personalidades del mundo de la educación: Carme Thió, Jaume Cela, Maria Jesús Comellas, Jaume Funes, Eva Bach, Gregorio Luri, Mariano Fernández Enguita, Joan Manuel del Pozo, Roser Salavert, José Antonio Marina y Francesco Tonucci. Carles Capdevila cree que educar es apasionante y también lo es hablar de educación, desde la experiencia y […] Seguir llegint

Aquest any l’Enric no farà vacances amb la família. A casa han passat coses difícils de pair. Els pares volen que se n’allunyi i que a l’estiu se’n vagi a un poblet de Sòria amb uns amics. L’Enric necessita canviar d’aires i allà la Lia i el Salva l’hi posaran fàcil, sobretot quan se’ls acudeix […] Seguir llegint

  Recull d’onze entrevistes a pensadors contemporanis: Zygmunt Bauman, John Gray, Ágnes Heller, Alain Touraine, Judith Butler, Saskia Sassen, Jeremy Rifkin, Seyla Benhabib, Richard Sennett, Tzvetan Todorov i George Steiner. Cadascun des de la seva disciplina de coneixement i des de la seva trajectòria vital, tots els intel·lectuals entrevistats donen arguments per interpretar la vida […] Seguir llegint

La realitat ens oprimeix i vivim atrapats sota la pressió de malestars de tota mena, alimentats pel consumisme, els mitjans de comunicació, les xarxes i els sistemes d’organització social. Podríem dir que l’estrès és una condició de la societat contemporània. Quin pot ser el paper de l’individu com a subjecte actiu en aquesta comunitat estressada? […] Seguir llegint

Aquest és un llibre de filosofia de guerrilla. Pensar radicalment fa que ens relacionem amb el que som i amb el que fem a través de preguntes no esperades que tenen conseqüències no previstes. La filosofia crea, així, el seu propi camp de batalla. Els textos aplegats en aquest llibre fan del pensament un lloc […] Seguir llegint

En Tomeu i l’Enric són molt bons amics. L’Enric sempre ha proposat a en Tomeu de fer coses plegats: de petits, jugar a la plaça; de joves, anar a ballar; de grans, passar les vacances amb la família… però en Tomeu sempre s’ha estimat més fer bombons, a tota hora! Aquest llibre també explora la […] Seguir llegint

Els noranta-sis articles aplegats en aquest llibre són una invitació a la reflexió, a posar en qüestió allò que ens envolta i que se’ns presenta en forma d’imatges, gestos, paraules… i també el que configura la nostra memòria, amb els seus secrets i les seves trampes. Xavier Antich comparteix la seva manera de mirar amb […] Seguir llegint

Quan i qui va començar a llegir Marcel Proust a Catalunya? Cap a l’any 1918, des de l’Ateneu Barcelonès, el doctor Borralleras es va dedicar a divulgar À la Recherche du temps perdu. Pla i Sagarra es van convertir en entusiastes proustians, coincidint amb el moment que la lectura de Proust començava a imposar-se a […] Seguir llegint

Onze converses amb personalitats del món de l’educació que són una invitació al debat: professionals de procedències i visions diverses ens permeten conèixer no solament els camins que han consolidat les seves vocacions sinó l’ambició de fer bé les coses cada dia a les aules, al carrer i a casa. Hi participen Carme Thió, Jaume […] Seguir llegint

Ignasi Aragay ha fet una tria de quaranta-un articles escrits per Oriol Bohigas entre el 1951 i el 2013, i els ha endreçat en sis capítols que els agrupa temàticament: ‘Contra la lletjor’, sobre estètica i ètica; ‘Civilitat i civisme, sisplau’, en defensa de l’escola pública de qualitat; ‘Per la cultura!’, sobre la necessitat d’acció […] Seguir llegint

La Martina xerra pels colzes, va una mica a la seva i no li agrada que la gent fiqui el nas al seu món. Un món que divideix entre la Blu, amb qui pot xerrar del que vol i com vol,  i les amigues. Tot i així, a elles hi ha coses que tampoc té […] Seguir llegint

Aquest llibre és un recorregut amb onze guies excepcionals per entendre el món, ara que les crisis econòmica, moral i política fan créixer els moviments socials, desperten consciències, ens obliguen a fer-nos totes les preguntes incòmodes. Hi intervenen Zygmunt Bauman, John Gray, Ágnes Heller, Alain Touraine, Judith Butler, Saskia Sassen, Jeremy Rifkin, Seyla Benhabib, Richard […] Seguir llegint

La troballa (fictícia) d’un pergamí malmès pel foc, a les ruïnes d’una vil·la d’Herculà, convida George Steiner a interpretar el sentit que podria tenir el text original, que alguns atribueixen a Epicarn d’Agra. El llegat d’aquest suposat moralista i retòric del segle II aC es confon amb el que podria ser, pròpiament, una síntesi dels […] Seguir llegint

Aquest llibre recull el testimoni de dinou personalitats diverses sobre la seva trajectòria vital: Jordi Savall, Peter Mayer, Louis Begley, Frido Mann, Bernard Haitink, Philippe de Montebello, Benedetta Craveri, Simon Schama, Avishai Margalit, Príncep El Hassan Bin Talal, Nuria Schoenberg-Nono, Todd Gitlin, Antonio Damasio, Russell Sherman, David Dubal, André Schiffrin, Ismail Serageldin, Andreas Landshoff i […] Seguir llegint

Quan et pregunten què vols ser quan siguis gran, de vegades saps la resposta i de vegades no. El Quim la sap, però no acaba de coincidir amb allò que la gent espera. Després dels anys passats a l’escola, emprendrà un llarg viatge cap a Ulan-Ude, a Sibèria, on aprendrà tot el que cal per […] Seguir llegint

Dir que els alcaldes haurien de governar el món és, de fet, dir que els ciutadans haurien de governar el món. Els estats nació cada vegada són més lluny de poder fer front als grans reptes mundials, que tenen un innegable caràcter interdependent. Les ciutats són centres vius, en transformació permanent. Són el gresol de […] Seguir llegint

Aquest llibre reuneix quatre assajos breus al voltant de la singularitat de tres llenguatges: el musical, el matemàtic i el de la poesia. Greorge Steiner, en forma de diàleg, fa parlar un músic, un matemàtic i un poeta, tres veus que debaten sobre la perfecció i abast de les seves disciplines a través de la […] Seguir llegint

L’avi sempre explicava contes inventats i si el miraves fixament als ulls hi podies endevinar mil imatges, fins i tot les veles desplegades d’un vaixell pirata! Ara que l’avi ja no hi és, el protagonista d’aquest llibre segueix les històries a través d’un mirall molt especial que el durà a conèixer personatges inesperats: una colla […] Seguir llegint

Per fer una bona planificació de l’espai públic hauríem de ser creatius i transgressors, apunta Richard Sennett en aquest llibre. Si volem viure en entorns flexibles, sostenibles i estimulants, tots els professionals implicats en el disseny de les ciutats haurien d’incorporar coneixements d’altres disciplines, com ara la biologia evolutiva, l’antropologia, la filosofia o la literatura. […] Seguir llegint

En David i l’Izan tenen un secret molt ben guardat i, per molt que la Júlia i les seves amigues els burxin i insisteixin una vegada i una altra, no els el pensen revelar. La Júlia és tossuda i gairebé sempre se surt amb la seva. Menys quan juguen a escacs, que guanya l’Izan. Ara […] Seguir llegint

L’Octavi s’ho passa molt bé mirant com treballa el seu pare al taller. I també li agrada jugar amb els amics i fer la croqueta pel passadís. Un dia l’Octavi s’adona que les coses estan canviant i, com que no és un superheroi per transformar el món al seu gust, haurà de fer-hi front a […] Seguir llegint

Hi ha una opinió molt estesa que diu que la millor manera d’ajudar la gent pobra a sortir de la misèria és estimular que els rics siguin encara més rics, com si la riquesa d’uns quants pogués beneficiar a tothom. Aquesta creença entra en contradicció flagrant amb la nostra experiència diària, amb el resultat de […] Seguir llegint

A «Els encants de la memòria» hi ha de tot! La Blanca no es cansa de recollir tota mena d’objectes que la gent pensa que ja no valen per a res, i amb les seves mans prodigioses és capaç de donar-los una vida nova. Un home molt curiós entra a la botiga a tafanejar i […] Seguir llegint

Aquest llibre conté vint-i-un contes que parlen. No hi ha cap personatge que no tingui res a dir, fins i tot el silenci. En una mateixa història, per curta que sigui, poden coincidir una mòmia i un telèfon, una bruixa i una aspiradora, un funàmbul i la seva ombra o una bicicleta i un cavall. […] Seguir llegint

La troballa (fictícia) d’un pergamí malmès pel foc, a les ruïnes d’una vil·la d’Herculà, convida George Steiner a interpretar el sentit que podria tenir el text original, que alguns atribueixen a Epicarn d’Agra. El llegat d’aquest suposat moralista i retòric del segle II aC es confon amb el que podria ser, pròpiament, una síntesi dels […] Seguir llegint

A partir d’una lectura atenta del gravat Melancolia I, de Dürer, i del quadre Paisatge amb sant Jeroni, de Patinir, Jordi Llovet esbossa una teoria de la història: l’anàlisi iconogràfica es revela insuficient per entendre l’anticipació en el temps, o la premonició, que moltes obres d’art contenen. La filosofia, la literatura, la religió, l’economia o […] Seguir llegint

Hans Magnus Enzensberger proposa una reflexió crítica al voltant de la Unió Europea. Fa un recorregut per la seva història, de l’esperit amb què va néixer fins a l’entramat burocràtic i funcionarial en què s’ha convertit, al servei d’una filantropia despietada que, silenciosament, ha penetrat en tots els racons de la vida dels ciutadans europeus. […] Seguir llegint

«La literatura i la filosofia, tal com les hem conegudes, són productes del llenguatge. De manera inalterable, aquest és el seu terreny ontològic i substantiu comú. El pensament en la poesia i la poètica del pensament són actes de gramàtica, actes de llenguatge en moviment. Els seus mitjans i les seves restriccions són els de […] Seguir llegint

Poder pensar raonadament i expressar-nos sense les traves dels dogmes i la censura és una idea de llibertat que ens ha llegat la Il·lustració i encara avui té plena vigència. Però la llibertat no és mai absoluta. Fins i tot en la democràcia més oberta la llibertat individual està limitada per la llei i per […] Seguir llegint

El protagonisme de l’economia i la força implacable de la tecnologia amenacen de mort l’ensenyament de les humanitats en la societat contemporània. Aquest llibre, analític i controvertit, és un manifest a favor del pensament actiu, competent i reflexivament crític indispensable per a la democràcia. Seguir llegint

Les xarxes són avui un àmbit inestable, en canvi constant i de llei dubtosa. També, per tant, un àmbit d’oportunitats. Robert Darton ens convida a repensar les xarxes: un espai comú, al servei del bé públic i no dels interessos privats, com a àmbit de lliure accés al nostre patrimoni cultural, postulant la digitalització no […] Seguir llegint

Recull de converses de Zygmunt Bauman amb Citlali Rovirosa-Madrazo en el qual el sociòleg polonès examina, des d’una perspectiva històrica, un seguit de qüestions el punt de partida de les quals és la greu crisi econòmica desencadenada els darrers temps i les conseqüències que se n’han derivat en tots els àmbits de la vida. Aquestes […] Seguir llegint

Recull de converses de Zygmunt Bauman amb Citlali Rovirosa-Madrazo en el qual el sociòleg polonès examina, des d’una perspectiva històrica, un seguit de qüestions el punt de partida de les quals és la greu crisi econòmica desencadenada els darrers temps, i les conseqüències que se n’han derivat en tots els àmbits de la vida. Seguir llegint

Escriu Ramin Jahanbegloo: “La política de la diversidad empieza en la premisa de que la afirmación de la unidad de la humanidad corre pareja con el derecho del pluralismo cultural y con el derecho a las diferencias culturales”. Aquest llibre explora la vivència i el concepte de diversitat cultural sense la innocència deontològica o el […] Seguir llegint

L’arribada de l’Europa finisecular a terres americanes a partir de 1492 va suposar alhora el seu descobriment i la seva ficcionalització: la subrogació de l’evidència al mite i la submissió quixotesca de la realitat al desig del vell continent. Les cròniques, la toponímia mitològica i evangelitzadora y el rumor delirant van convertir Amèrica Llatina en […] Seguir llegint

Amb motiu del centenari del naixement d’Isaiah Berlin, l’editorial Arcàdia torna a publicar el llibre de converses entre aquest eminent historiador de les idees i el filòsof Ramin Jahanbegloo: una completíssima introducció al pensament berlinià i a les seves múltiples àrees d’interès. Seguir llegint

A La memoria, ¿un remedio contra el mal? Tzvetan Todorov qüestiona la manera com es tracta, des dels governs, el que s’anomena la “memòria històrica”; l’ús que se n’han fet i l’objetiu plantejat. Víctimes i botxins,  nosaltres i els altres… realitats que cal comprendre en les circumstàncies en què es van produir. La memoria, ¿un […] Seguir llegint

D’acord amb Fritz Stern, el curs històric és contingent, cada moment té la possibilitat de modificar-se a si mateix. Si la història és mal·leable, conclou Stern, la ciutadania té el deure moral d’intervenir-la i canviar-la. A partir d’aquestes dues premisses, en aquest llibre l’autor intenta donar resposta a les següents preguntes: després de la catàstrofe […] Seguir llegint

En aquest breu assaig, l’historiador Carlo Ginzburg fa una lectura del Leviatan de Hobbes des de la contemporaneïtat, i centra el seu discurs no solament en els antecedents i la manera com es va gestar aquesta obra, sinó en una de les nocions clau per entendre-la, la idea de la por. L’originalitat i la clarividència […] Seguir llegint

Per entendre el pensament de Darwin, diu Juan Luis Arsuaga, s’ha de pensar com ell. Això és precisament el que fa l’autor d’aquest llibre: resseguir atentament l’afany de Darwin no per acreditar l’evolució de les espècies, al seu entendre fet ja provat, sinó per justificar-la. Una de les justificacions que més va convèncer a Darwin […] Seguir llegint

Amb un caràcter gairebé autobiogràfic, George Steiner en aquesta obra tracta dels set temes sobre els quals hauria volgut escriure però que, per alguna raó o altra, no ho ha arribat a fer. Dedica un capítol a cadascuna d’aquestes possibilitats: Joseph Nedham, el gran sinòleg i científic anglès, com a exemple de la magnitud d’un […] Seguir llegint

En aquest breu assaig, Ramin Jahanbegloo reflexiona sobre la necessitat del diàleg entre cultures per tal de posar de relleu els valors comuns. Aquest diàleg és una tasca filosòfica i una qüestió política urgent; els estereotips apareixen quan les cultures es miren sense observar-se de debò, per tant, el diàleg intercultural és indispensable per establir […] Seguir llegint

La llengua nòmada és un breu assaig sobre l’empremta de la llengua en la configuració de la personalitat de l’individu i la manera de relacionar-se amb l’entorn, en el context de les circumstàncies socials i polítiques de cada època. Amb elements autobiogràfics, però també a partir d’episodis viscuts per altres escriptors, Manea reflexiona sobre l’exili, […] Seguir llegint

Què és real? Què podem conèixer ? Quina és la font de la veritat? Per què existeix alguna cosa enlloc de res? Què és l’esperit humà? Què és el mal? Hem de tenir fe? Existeix el lliure albir? Aquestes són algunes de les preguntes que ens formulen els grans filòsofs. Leszek Kołakowski parla de trenta […] Seguir llegint

Melancolía y utopía reuneix tres conferències de Wolf Lepenies en les quals l’autor sintetitza alguns dels temes essencials del seu pensament. "Más allá de la melancolía y antes de la utopía: la Europa del pensamiento y la Europa de la política", reprèn els conceptes bàsics que van vertebrar les seves lliçons al Collège de France […] Seguir llegint

El present volum recull tres assaigs breus sobre alguns dels temes més significatius de la recerca filosòfica de Giorgio Agamben. A «Què vol dir ser contemporani?», l’autor es val d’idees com el desfasament, la inadaptació i l’anacronisme per respondre la pregunta que formula. «Què és un dispositiu?» és una reflexió sobre el sentit i la […] Seguir llegint

En aquest breu assaig George Steiner aborda la idea de modernitat en relació amb el temps, i es pregunta si el temps mateix ha canviat en el decurs de la història de la humanitat. Per respondre-hi recorre a la cosmologia, la metafísica, la teologia i el pensament científic; enllaça amb la noció d’espai, amb els […] Seguir llegint

Elogio de la diversidad recull nou assaigs breus sobre un dels grans reptes de la vida contemporània: trobar l’espai cívico-moral que pugui acollir l’enteniment entre els diferents grups de la humanitat. Ramin Jahanbegloo aposta per la cultura de la democràcia, inseparable del diàleg i del pluralisme transcultural; creu en la necessitat d’una refundació de la […] Seguir llegint

Els reptes de l’educació en la modernitat líquida és el text de la conferència que va pronunciar Zygmunt Bauman a Barcelona el maig de 2006. Es tracta, doncs, d’una aportació inèdita en què el sociòleg polonès es planteja el lloc que ocupa l’educació en el context de la modernitat que ha definit com a «líquida». […] Seguir llegint

Fragmentos de una época. Una carta és el testimoni d’una dona que ha estat protagonista de l’experiència tràgica que va viure Europa a conseqüència dels totalitarismes. El vincle que va unir la autora amb el poeta Paul Celan confereix una dimensió especial a aquest llibre. Amics de la infantesa de Czernowitz i després de vint-i-un […] Seguir llegint

En aquest breu assaig, Marc Fumaroli analitza les conseqüències de la marginació de l’estudi dels clàssics en l’era de l’hegemonia de les tecnologies de la comunicació. La educación de la libertad és el text de la conferència que Marc Fumaroli va dictar al Nexus Instituut el novembre de 2006. Seguir llegint

Marques és un text de recreació de la memòria de les persones que han viscut en alguna època de la història i que han deixat la seva empremta. És una evocació de les marques que han quedat gravades a l’arbre o a la roca, les que afirmen que "un dia érem vius i vam estar […] Seguir llegint

Aquest volum és el recull de tres assaigs breus sobre la convivència en el món contemporani. La lucidesa de les reflexions de Zygmunt Bauman sobre la modernitat i les seves anàlisis incisives fan que el seu pensament sigui un punt de referència inel·ludible per tal de comprendre el món d’avui. Seguir llegint

George Steiner ha dedicat un dels seus darrers treballs a reflexionar sobre el pensament, l’activitat que caracteritza essencialment i defineix l’espècie humana. A partir d’una cita de Schelling, en la qual s’afirma que a la base de la percepció cognitiva hi ha una tristesa necessària, un vel de malenconia, Steiner formula deu propostes que puguin […] Seguir llegint

Les fronteres del diàleg és un breu assaig de definició del marc en el qual la convivència, des de la més profunda diversitat, pugui ser possible. Claudio Magris perfila amb un gran rigor el concepte de laïcitat com a actitud, assumible des de qualsevol creença filosòfica o religiosa, i aborda el sentit de la tolerància […] Seguir llegint

Nobleza de espíritu. Tres ensayos sobre una idea olvidada és el primer llibre que publica Rob Riemen, tot i que les seves reflexions s’han difòs, en els últims anys, mitjançant la revista Nexus o en forma d’estudis preliminars a les obres editades pel Nexus Instituut. Seguir llegint

Zygmunt Bauman, en aquest breu assaig, perfila la noció d’Europa com un repte, una aventura inacabada, un escenari que cal crear i construir. Sense deixar de banda el fil de la història, i des d’una perspectiva eminentment sociològica, Bauman interpel·la la contemporaneïtat per trobar respostes als grans interrogants que planteja la convivència planetària. Amb l’agudesa […] Seguir llegint

Conjunt de textos breus que Franz Kafka va escriure fonamentalment entre el setembre de 1917 i l’abril de 1918, tot i que hi va treballar fins al 1920. Seguir llegint

La idea d’Europa reprodueix la conferència que va pronunciar George Steiner a Tilburg, en el marc del Nexus Instituut, el 2004. L’autor fa un recorregut pels trets que configuren la cultura Europea. Seguir llegint

Hannah Arendt (1906-1975) va ser una pensadora alemanya d’origen jueu que va nacionalitzar-se als Estats Units després d’haver-s’hi exiliat el 1941, procedent de França, on va viure des de l’any 1933. Formada amb Martin Heidegger, Edmund Husserl i Karl Jaspers, es va doctorar a la Universitat de Heidelberg. Va donar classes a diverses universitats nord-americanes […] Seguir llegint

Cesca Castellví Llavina (Barcelona, 1997). És crítica literària, articulista i escriptora. És graduada en Filosofia per la Universitat de Barcelona i ha cursat un màster en Estètica i Filosofia de l’Art a la Sorbonne. Escriu crítica literària, reportatges sobre literatura i art i entrevistes a La Vanguardia, El País o El Punt Avui, entre d’altres mitjans. També ha col·laborat […] Seguir llegint

Va nèxier a Barcelona el 1958. És un artista plàstic que desenvolupa la seva obra en formalitzacions, tècniques i materials diversos. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i la seva obra ha estat exposada a centres com el Drawing Center (Nova York), Le printemps de Setembre (Tolosa) i la Biennal de Venècia […] Seguir llegint

(Roma, 1942) És filòsof i escriptor. Professor de Filosofia a la Universitat de Verona, ha estat professor visitant a diverses universitats dels Estats Units i va ser director de programes al Collège International de Philosophie de París. En els darrers anys ha estat reconegut com un dels pensadors més provocadors i imaginatius de la filosofia […] Seguir llegint

Chantal Akerman (Brussel·les, 1950 – París, 2015) va ser una cineasta belga pionera del cinema modern i una veu radical del feminisme audiovisual. Amb un llenguatge basat en la durada, l’espai quotidià i la subjectivitat femenina, ha influït generacions de creadors. Es va donar a conèixer amb el curtmetratge Saute ma ville (1968), al qual van seguir una extensa filmografia […] Seguir llegint

Günther Anders (Breslau, 1902- Viena, 1992) va treballar simultàniament en l’àmbit filosòfic, periodístic i literari. Fill d’una família jueva, de cognom Stern, va ser deixeble d’Edmund Husserl, Martin Heidegger i Ernst Cassirer. El 1933 va emigrar a París i el 1936, als Estats Units. Va tornar a Europa el 1950 i es va establir a […] Seguir llegint

La Seu d’Urgell, 1962. És fill de mestra i de llibreter, doctor en Filosofia i, des del 1995, professor d’Estètica a la Universitat de Girona. Ha impartit cursos a la Stanford University (Palo Alto) i la Universidade Católica Portuguesa (Lisboa); va ser director del Màster en Comunicació i Crítica d’Art (UdG) i del Programa d’Estudis […] Seguir llegint

Nascut a Barcelona el 1966, és periodista especialitzat en cultura. Ha escrit en diferents mitjans. Actualment és director adjunt del diari Ara. Com a autor, ha publicat els llibres Diccionari Montaigne (2009), El lector obsedit (2010) i Què pensa Salvador Cardús (2012), en forma de conversa. També va escriure la crònica de la rehabilitació de […] Seguir llegint

Nascut a Madrid el 1950, és llicenciat en filologia moderna per la Universitat de València. És traductor i crític literari. Ha traduït obres de Bataille, Blanchot, Bloy, Bove, Compagnon, Derrida, Didi-Huberman i Jankélévitch, entre d’altres autors francesos. Col·labora habitualment en diverses revistes culturals i de pensament (Archipiélago, Claves de Razón Práctica, Letras Libres, Las Nubes […] Seguir llegint

Nascut a Madrid el 1954. És director del Centro de Evolución y Comportamientos Humanos (UCM-ISCIII), catedràtic de Paleontologia a la Universidad Complutense de Madrid i codirector de l’Equipo de Investigaciones de los Yacimientos Pleistocenos de la Sierra de Atapuerca. És membre de la National Academy of Sciences dels Estats Units, de la Real Academia de […] Seguir llegint

Professora d’Antropologia Social i Teoria del Gènere a Atenes. Entre les seves àrees d’investigació hi trobem la biopolítica, les tecnologies del cos, el nacionalisme i la memòria. Seguir llegint

Bernardo Atxaga és el pseudònim literari de Joseba Irazu Garmendia. Nascut a Asteasu el 1951, un dels escriptors bascos contemporanis més reconeguts. La seva obra s’ha desplegat a través de gèneres diversos: poesia, teatre, literatura infantil, contes i novel·la, i ha estat traduïda a diversos idiomes. Es va donar a conèixer com a poeta, amb […] Seguir llegint

(Barcelona, 1965) Historiadora, crítica d’art i comissària d’exposicions i projectes artístics. És cofundadora i codirectora d’A*Desk. Institut Independent de Crítica i Art Contemporani, directora artística de Cal Cego – Col·lecció d’art contemporani i directora del Master en Arte Contemporáneo: Contexto, Mediación y Gestión d’IL3 – Universitat de Barcelona. Seguir llegint

(Nova York, 1939 – 2017) Politòleg nord-americà. Va ser investigador a The Graduate Center, CUNY, fundador de l’Interdependence Movement i professor emèrit Walt Whitman a la Universitat de Rutgers. Doctor en Governança per la Universitat de Harvard, va ensenyar a Pennsylvania, Haverford College, Princeton i Maryland. Va rebre nombrosos doctorats honoraris i guardons internacionals, com […] Seguir llegint

(Torí, 1958) És novel·lista, dramaturg i periodista. L’amor per la música i la literatura van inspirar la seva activitat com a assagista i narrador. Després d’una aparició fulgurant al panorama literari italià el 1991 amb Castelli di rabbia (premi Médicis d’autor estranger a França) i el 1993 amb Oceano mare(premi Campiello), Seta li va proporcionar el reconeixement internacional. La seva […] Seguir llegint

Escriptor britànic, format a Londres i a Oxford. El seu renom internacional i els nombrosos premis que reconeixen la seva obra avalen la trajectòria d’aquest gran narrador i assagista. Per recordar només alguns dels seus llibres més coneguts, Metroland (1980), Flaubert’s Parrot (1984), Talking it over (1991), England, England (1998), Something to Declare (2002), Nothing […] Seguir llegint

Antoni Bassas (Barcelona, 1961) és periodista i guionista de ràdio i televisió. L’any 1995, després d’una llarga trajectòria com a locutor esportiu, va crear, dirigir, fins al 2008, el programa El matí de Catalunya Ràdio. El 2009 es va incorporar a la delegació de TV3 als Estats Units com a corresponsal. Va implicar-se amb el […] Seguir llegint

(Poznan, 1925 – Leeds, 2017). Polonès de naixement i d’ascendència jueva, va desenvolupar una important tasca com a ensenyant a Polònia després de la Segona Guerra Mundial. El 1968 va ser expulsat de la Universitat de Varsòvia per raons polítiques; va reprendre la seva docència a les universitats de Tel-Aviv i Haifa, per incorporar-se l’any […] Seguir llegint

Nascuda a Much Wenlock, Anglaterra, el 1955. És catedràtica de Clàssiques a la Universitat de Cambridge, membre del Newnham College i professora de literatura antiga a la Royal Academy of Arts de Londres. És una gran especialista en el món antic i una intel·lectual britànica de primer ordre. Les seves col·laboracions en premsa, ràdio i […] Seguir llegint

Va néixer a Montcada i Reixac el 1929 i és llicenciada en Filosofia i Lletres, branca de Filologia germànica, per la Universitat de Barcelona. Fins l’any 1962 va especialitzar-se en llibres i manuscrits antics. Traductora des de l’any 1963. Ha traduït 325 llibres de l’anglès, italià i francès al català i castellà, principalment literatura i assaig. […] Seguir llegint

(Hackney, Londres, 1926 – Antony, París, 2017) Ha estat un gran escriptor i crític d’art, un intel·lectual de primer ordre amb un clar compromís polític. A partir de la seva primera novel·la, A Painter of Our Time (1958), va continuar escrivint narrativa, i també poesia, teatre, guions cinematogràfics i, sobretot, assaig, tant de caràcter polític […] Seguir llegint

(Girona, 1956) Va ser professora de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona entre els anys 1979 i 2020. Desenvolupa la seva recerca en el marc del Seminari Filosofia i Gènere-ADHUC des que l’any 1990 va contribuir a la seva fundació. És autora d’articles i assaigs sobre subjectivitat, política i memòria, qüestions de teoria feminista, […] Seguir llegint

Va néixer l’any 1925 a Barcelona, en el si d’una família amb profundes inquietuds culturals. Va ser arquitecte, urbanista i dissenyador. El 1951 va fundar el Grup R, juntament amb altres arquitectes de la seva generació. Creador de l’estudi d’arquitectura MBM Arquitectes, va desenvolupar una qualificada obra amb projectes a diversos països; i com a […] Seguir llegint

Va nèixer a Barcelona el 1935. Es va formar a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, cavalca entre la direcció institucional, la dramatúrgia, la docència i la direcció escènica. Des que fou director del mateix Institut, Bonnín ha contribuït a la revitalització de la Real Escuela Superior de Arte Dramático y Danza de […] Seguir llegint

(Borriana, 1957) És historiador d’art i director del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía des del 2008. Anteriorment ha estat al capdavant del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1998-2007) i de la Fundació Antoni Tàpies (1989-1998 ). Un cop acabada la llicenciatura a la Universitat de València el 1980, es va traslladar als Estats […] Seguir llegint

(Latisana, 1954) Catedràtica de Filosofia i directora del Centre per les Humanitats de la Universitat d’Utrecht (Països Baixos). Nascuda a Itàlia, va créixer a Austràlia, on va llicenciar-se a la Universitat Nacional d’Austràlia a Canberra, i va fer els estudis de doctorat en Filosofia a la Sorbona, de París. Des del 1988 ha estat professora […] Seguir llegint

Músic. Alfred Brendel va estudiar piano i composició a Zagreb i Graz, i va completar els estudis de piano amb Edwin Fischer, Paul Baumgartner i Eduard Steuermann, per bé que ell sempre s’ha considerat un autodidacte. Durant seixanta anys ha desenvolupat una extraordinària carrera internacional concentrada en els compositors de l’Europa central, de Bach a […] Seguir llegint

Nascut a Barcelona l’any 1936, Josep M. Bricall és doctor en dret i en ciències econòmiques. Va formar part del govern de Catalunya presidit per Josep Tarradellas, primer com a secretari general de la presidència (1977-1979) i més tard com a conseller de governació (1979-80). Va ser diputat del Parlament de Cataunya i a continuació […] Seguir llegint

(Londres, 1937) Historiador. El seu camp de treball és la història social i cultural de la primera edat moderna a Europa. És reconegut com un dels grans renovadors de la historiografia per la seva mirada interdisciplinària, especialment per integrar-hi l’antropologia i la sociologia. Ha publicat una trentena de llibres, traduïts a trenta-un idiomes, entre els […] Seguir llegint

Nascut a l’Haia el 1951, es va educar a Holanda i al Japó, on va estudiar història, literatura xinesa i cinema japonès. Als anys setanta, a Tòquio, es va iniciar en el cinema documental i en el periodisme. Ha estat professor a diverses universitats europees i nord-americanes. Actualment ensenya al Bard College de Nova York, […] Seguir llegint

(Cleveland , 1956) És Distinguished Professor a la Graduate School de la Universitat de Califòrnia, Berkeley. És autora de diversos llibres, entre els quals s’inclou Problemes de gènere. El feminisme i la subversió de la identitat (1990). Ha estat activa en diverses organitzacions de drets humans, com el Center for Constitutional Rights de Nova York […] Seguir llegint

Llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1995, de la qual és professora associada des de 1998. Traductora de l’anglès, el francès i l’italià al català i el castellà. Entre els escriptors traduïts, cal fer esment de Don DeLillo, Sam Savage, Tom Sharpe, Richard Yates i David Rieff. Seguir llegint

És catedràtica de Geografia humana a la Universitat Autònoma de Barcelona, experta en Demografia i directora del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB. Va estudiar Demografia a l’Institut de Démographie a la Universitat de París I, on va ser deixeble, entre d’altres, d’Alfred Sauvy, i posteriorment Ciències Polítiques. Ha ensenyat anàlisi demogràfica a diverses universitats […] Seguir llegint

Nascut a Barcelona el 1935. Destacat periodista i crític d’art, ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura del CoNCA 2015 per la seva dilatada trajectòria en la crítica d’art i especialment per la seva contribució en l’estudi, la difusió i l’anàlisi del periodisme gràfic català, des dels autors de les revistes de primers […] Seguir llegint

Va néixer a Florència el 1941 i viu a Milà. Director literari i màxim responsable del prestigiós segell italià Adelphi, compagina la seva activitat editorial amb l’estudi i l’assaig literaris. Algunes de les seves obres més rellevants són Le nozze di Cadmo e Armonia (Les noces de Cadmo i Harmonia) (1988), Ka (1996), La follia […] Seguir llegint

(Saragossa, 1963) La seva obra poètica la trobem als llibres Ancestral (2019), Talismà (2017) i Llum a l’arsenal (2017), una antologia que aplega dinou llibres publicats al llarg de trenta anys de trajectòria literària, des de Veïnatge d’hores (1987) a Selvàtica (2015). Ha estat antologat en més de vint publicacions nacionals i internacionals. També ha […] Seguir llegint

Va néixer a Herne, RFA, el 1962. Ha estudiat Filologia alemanya, Teoria de la literatura i Filosofia a les universitats de Barcelona, Groninga i Múnic. Entre els anys 1992 i 2001 va ser professor a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és professor de Teoria de la literatura i Literatura comparada a […] Seguir llegint

(Molins de Rei, 1982) És periodista, escriptora i traductora. Ha publicat tres poemaris: Buntsandstein (Viena, 2013), guanyador del premi Martí Dot 2012, Ancoratge (Terrícola, 2016) i Vermell de Rússia (Labreu, 2020) i els contes “La Comuna de París” dins el volum conjunt Cremen Cels (LaBreu Edicions, 2017) i “Sort del Casc” a Contes per al Confinament (Males Herbes, 2020). Ha traduït […] Seguir llegint

(Els Hostalets de Balenyà, 1965 – Barcelona, 2017). Llicenciat en filosofia i periodista. Va ser director fundador del diari Ara i professor de comunicació a la Universitat de Barcelona. Va col·laborar amb mitjans escrits com l’Avui, El Periódico i El 9 Nou. A la ràdio, va dirigir i presentar programes com Eduqueu les criatures (Premi Ràdio Associació 2010 al […] Seguir llegint

(Tortosa, 1967) Llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona. Corrector i traductor. Professor de llatí a secundària anys enrere. Ha traduït, entre altres autors, John Updike, Gay Talese, Joan Didion, Edward W. Said i Bob Dylan. Seguir llegint

Escritor, guionista i dramaturg. A banda de la seva obra literària i artística, la seva trajectòria cinematogràfica és especialment rellevant com a guionista, adaptador i realitzador. Va treballar dinou anys amb Luis Buñuel, i també amb Milos Forman i Peter Brook, entre d’altres. Ha estat guardonat en els festivals més importants de cinema. Persona de […] Seguir llegint

Va nèixer a Sabadell el 1956. És compositor, filòsof, musicòleg i un gran divulgador del llenguatge poetico-musical. És l’actual director acadèmic del Conservatori del Liceu. Professor de la Universitat Pompeu Fabra, director pedagògic de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i autor de El humor en la música, la brillantor d’aquest compositor, bolcat d’igual manera […] Seguir llegint

Casat, pare de tres fills i avi de dos néts. Mestre i director de l’escola Bellaterra. Membre de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i del Consell Escolar de Catalunya. Ha escrit més d’una seixantena de llibres adreçats al públic infantil i juvenil i ha guanyat […] Seguir llegint

Jean Clair, pseudònim de Gérard Régnier (París, 1940), és historiador de l’art, escriptor i acadèmic. Format a la Sorbona, es va doctorar a la Universitat de Harvard, a Fogg Art Museum. Col·laborador habitual com a crític d’art a la La Nouvelle Revue Française, va ser nomenat conservador de museus a França el 1966. Va ser […] Seguir llegint

Va nèixer a Iquitos, Perú, el 1982. És una artista que viu i treballa a Barcelona. Es va llicenciar en Belles Arts amb un màster en Produccions Artístiques i Recerca per la Universitat de Barcelona, i es va formar també com a escultora a l’Escola Massana.  Va obtenir la beca PAIR de la Fundació Suñol, […] Seguir llegint

Nascut a Buenos Aires el 1951, és escriptor i traductor. Entre els anys 1975 i 1996 va viure a Barcelona i va ser redactor en cap de la revista cultural El viejo topo. Ha publicat ressenyes i articles als diaris El País, La Vanguardia i Clarín, i a les revistes Quimera i Página 30. Va […] Seguir llegint

Nascuda a Barcelona el 1951. Destacada ballarina, ha estat guardonada amb el premi Nacional de Cultura del CoNCA 2015 per la seva significativa aportació a la dansa catalana i al seu ensenyament. Ha destacat com a primera ballarina del Gran Teatre de Liceu, com a solista del Ballet de Valònia i del Reial Ballet de […] Seguir llegint

Va néixer a Buenos Aires, l’any 1963. És traductora, crítica literària, periodista i gestora cultural. Imparteix classes de microrelats a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i classes de conte al Màster de Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra. Té una llarga trajectòria com a narradora i la seva obra ha estat traduïda al francès, […] Seguir llegint

Traductor (Barcelona, 1950 – Sabadell, 2018). Va estudiar Ciències Exactes i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Ha estat redactor i corrector a les editorials Medinacelli i Vosgos i ha col·laborat amb editorials de Mèxic i París. Durant els anys setanta i vuitanta va ser editor i director de la revista Druïda. Durant […] Seguir llegint

Nascut a Vigo l’any 1949, Antón Costas és enginyer industrial i doctor en economia. És catedràtic de política econòmica a la Universitat de Barcelona i director del màster «Economia i regulació dels serveis públics de telecomunicacions, energia, aigua i transports»; vicepresident de Cercle d’Economia i, en l’àmbit empresarial, president del Consell Assessor d’Endesa a Catalunya. Seguir llegint

Historiadora, és una de les màximes estudioses italianes de la llengua i la literatura francesa, matèria que ensenya a la Università degli Studi Suor Orsola Benincasa de Nàpols. Va adquirir fama internacional escrivint sobre la vida intel·lectual dels salons francesos que es van crear a Versalles, amb obres com Madame du Deffand y su mundo […] Seguir llegint

10è president d’Òmnium Cultural, una entitat cívica fundada el 1961, amb 175.000 socis i 45 seus territorials, dedicada a la promoció de la llengua i la cultura, l’educació i la cohesió social, i els drets nacionals i les llibertats fonamentals. Des del 16 d’octubre del 2017 és a la presó, per cridar a la manifestació […] Seguir llegint

(Andorra, 1973) És llicenciat en filologia anglesa i teoria de la literatura per la Universitat de Barcelona. Es dedica a la docència i, alhora, és editor de Flâneur i de la revista cultural El funàmbul. Ha traduït El llibre de l’hospitalitat d’Edmond Jabès, L’spleen de París i El pintor de la vida moderna de Baudelaire, Una temporada […] Seguir llegint

Nascut a Sabadell el 1953. Ha estat professor de Llengua i Literatura en els diversos nivells de l’ensenyament durant trenta-set anys i Coordinador i Professor de Didàctica de la Llengua i la Literatura a la UAB i la UB des del 1984 fins al 2006. Col·laborador a RAC-1, Catalunya Ràdio i Ràdio Barcelona-Cadena Ser, i […] Seguir llegint

És historiador. Va néixer a Nova York el 1939 i es va formar a la Universitat de Harvard i a la d’Oxford, i ha ensenyat fonamentalment a Princeton, entre el 1968 i el 2007. Ha col·laborat amb nombrosos centres docents tant nord-americans com europeus. És director de la Biblioteca de la Universitat de Harvard, una […] Seguir llegint

(O Grove, 1970) Llicenciada en Filologia Anglo-Germànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, diplomada en Edició a la Universitat Pompeu Fabra i actualment doctoranda a l’Escola Superior de Belles Arts d’Hamburg. En la seva trajectòria professional compagina la traducció amb la investigació, l’escriptura i la curadoria en relació amb els arxius d’art, les publicacions d’artista, […] Seguir llegint

Escriptor, va participar en el moviment del 68 i va ser membre del grup Lotta Continua. És autor de més de cinquanta obres, traduïdes a 23 llengües, entre les quals algunes en català i castellà. Entre elles destaquen Aquí no, ahora no (1989), Tú, mío (1998), Tres caballos (1999), Montedidio (2002), El pes de la papallona (2011), El dia abans de la felicitat (2012) o Història d’Irene. […] Seguir llegint

Professora d’Humanitats i Ciències Socials a Nova York. Investigadora de teoria política moderna i contemporània, feminisme i canvi climàtic. Seguir llegint

(Anderlecht, Bèlgica, 1959) Ensenya Filosofia de la Ciència i Antropologia de la Psicologia a la Universitat de Lieja. Amb la seva recerca mira de comprendre com els científics fan interessants els seus objectes d’estudi. És un referent internacional en el camp dels estudis animals i és coneguda especialment per les seves aportacions en l’àmbit de […] Seguir llegint

Donatella Di Cesare és professora de Filosofia Teorètica al Departament de Filosofia de la Universitat La Sapienza de Roma. Els seus llibres han estat traduïts i debatuts a gairebé tots els països europeus, als Estats Units i a l’Amèrica Llatina i, ara, per primera vegada, també en català. És una de les veus filosòfiques més […] Seguir llegint

Carolin Emcke (Mülheim del Ruhr, 1967), va estudiar filosofia a Londres, Frankfurt i la Universitat de Harvard i es va doctorar amb una tesi sobre el concepte d’«identitats col·lectives». Entre el 1998 i el 2014 va viatjar com a reportera a diverses zones en conflicte d’arreu del món. Durant els anys 2003 i 2004 va […] Seguir llegint

Va néixer a Kaufbeuren el 1929. És un dels grans intel·lectuals europeus del nostre temps: poeta, assagista, novel·lista, dramaturg, periodista, no hi ha quasi cap registre literari que no hagi explorat, i és un referent del pensament crític i de la independència intel·lectual. La seva curiositat l’ha portat a tractar els temes més diversos, de […] Seguir llegint

Nascuda a Barcelona el 1973, és llicenciada en Filologia Romànica por la Universitat de Barcelona. Entre 2001 i 2011 va formar part de l’equip que produïa els programes literaris «Saló de lectura», de BTV, i «L’hora del lector», de Televisió de Catalunya (Canal 33). És autora de la novel·la La dona que es va perdre […] Seguir llegint

(1990, Girona) Llicenciat en Filosofia i Màster en Comunicació i Estudis Culturals de la Universitat de Girona, actualment treballa com a periodista cultural. Ha col·laborat amb diversos mitjans com La Fronde, El Salto, PlayGround, Vice, RAC1, Radio Primavera Sound o Núvol. És autor dels assaigs Las pasiones ponderadas (Capitán Swing, 2015) i Mediterròniament. La catalanitat emocional […] Seguir llegint

Estudiosa y escritora transfeminista. Graduada en filosofía política en la Università degli Studi di Padova (Italia), vino a Barcelona para cursar en el Programa de Estudios Independientes del MACBA, donde con su grupo de investigación acaba de inaugurar la exposición De disturbios, lutos y fiestas. Centrada en estudios críticos y queer, así como apasionada de […] Seguir llegint

Stefania Fantauzzi és llicenciada en Filosofia per la Universitat de Bolonya i doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona. És investigadora del Seminari Filosofia i Gènere de la Universitat de Barcelona i del grup GAPP (Grup arendtià de pensament i política) i professora de Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus interessos […] Seguir llegint

Barcelona, 1970. Lluís Farré explica que tot i que s’havia passat mitja vida pensant que seria veterinari al Zoo de Barcelona, o bé pastor d’ovelles a Horta de Sant Joan, d’on vénen bona parta dels de casa seva, en acabar els estudis de Belles Arts, va començar a treballar com a il·lustrador científic i infantil […] Seguir llegint

Nascut a Manlleu, Osona, el 1962, és llicenciat en filologia clàssica i doctor en traducció. De 1989 a 1993 va ser corresponsal del diari Avui a Berlín, i des del 1995 és profesor de traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat membre dels consells de redacció de les revistes Clot (Vic) i Tranvía […] Seguir llegint

(París, 1959) Catedràtic de Sociologia i d’Estudis de gènere a la Université Paris 8, investigador de Sophiapol i membre de l’Institut Universitaire de France. La seva investigació es desenvolupa des del compromís, investiga qüestions de gènere, sexualitat i raça, així com les polítiques de representació de les minories. És autor de Populismo de izquierdas y […] Seguir llegint

Historiador britànic especialitzat en història econòmica i financera, i també en història del colonialisme. Ocupa la càtedra Laurence A. Tish d’Història a la Universitat de Harvard i la càtedra William Ziegler a la Harvard Business School. També és professor del Jesus College de la Universitat d’Oxford, i de la Hoover Institution, de la Universitat de […] Seguir llegint

Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona i catedràtica d’institut des de 1984, primer a l’IES Mediterrània del Masnou, on va ser directora, i després a l’IES Menéndez Pelayo de Barcelona, institut que també ha dirigit fins al 2017. Seguir llegint

Vila de Gràcia, 1974. És periodista, cooperativista i activista social. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya (2012-2015) per la CUP i està afiliat a la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC). És membre de La Directa, un mitjà de comunicació en català d’actualitat, investigació, debat i anàlisi, i col·labora regularment al diari Ara. Des del 2022 és vocal de […] Seguir llegint

Filòsof, periodista i professor de Filosofia moral a la Universitat de Roma-La Sapienza. Director de la revista MicroMega, és un dels referents del pensament europeu dels últims anys. La seva trajectòria l’ha dut a ocupar-se de figures com Hannah Arendt i Albert Camus, a més de desplegar una gran activitat assagística sobre els problemes de […] Seguir llegint

Escriptora lesbiana feminista docent. Així es defineix valeria flores, professora de primària en escoles públiques de Neuquén (Patagònia argentina), per a qui l’aula és un espai de docència i també d’activisme polític. Seguir llegint

Doctor en biologia i sociòleg. Presideix ERF, consultoria ambiental estratègica, i és membre del Club de Roma i de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat President del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya i consultor de la UNESCO i de la Unió Europea. El 2012 va publicar una versió revisada del seu llibre Ambiente, […] Seguir llegint

Nascut a Girona el 1959, és escriptor. Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Girona, ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, entre els quals destaquen els diaris El País, La Vanguardia, El Periódico i l’Avui, les revistes El Temps i L’Home Invisible, i a les emissores Catalunya Ràdio i RAC1. En l’actualitat és […] Seguir llegint

(Jerez de la Frontera, 1963) Des del gener de 2006 és Director de Museus i Exposicions de la Fundació Juan March. Doctor en Filosofia, ha publicat extensament sobre estètica i teoria de las arts, filosofia de la cultura i art. A més, ha traduït obres de Martin Heidegger, Franz Marc, Walker Percy, Peter Sloterdijk, Boris […] Seguir llegint

Josep Fontana (Barcelona, 1931 – 2018) va ensenyar Història Contemporània i Història Econòmica a les universitats de Barcelona, València, Autònoma de Barcelona i Pompeu Fabra, de la qual en va ser catedràtic emèrit. Va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura de Catalunya el 2007, en reconeixement a la seva trajectòria professional. Entre els […] Seguir llegint

(Barcelona, 1955) Fa més de cinc dècades que treballa en  el camp de la fotografia com a artista, a més de desplegar una activitat intensa com a docent, crític, comissari d’exposicions i historiador. És autor d’una dotzena de llibres d’història i d’assaig sobre la fotografia: El beso de Judas. Fotografía y verdad (1997), Ciencia y […] Seguir llegint

Va néixer a Sabadell el 1934. És poeta, traductor i dramaturg, assagista, actor i director escènic. Bona part de la seva obra poètica s’ha reunit en el volum Darrere el vidre. Poesia 1972-2002, en el qual s’hi troben Semblança (1986), Per Puck (1992) o Cap claredat no dorm (2001). Entre d’altres premis ha rebut el […] Seguir llegint

(Granollers, 1982) és periodista i escriptor. Treballa al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i col·labora al diari Ara i a les revistes Time Out Barcelona i L’Avenç. Ha guanyat el Premi Llibres Anagrama 2016 amb la novel·la Jambalaia (Anagrama, 2016). El 2012 va guanyar el Premi Documenta amb la seva primera novel·la, Albert Serra (la novel·la, no el cineasta) (Empúries, 2013) i és autor del poemari Ultracolors (LaBreu […] Seguir llegint

(Marsella, 1932 – París, 2020) Va ser un dels historiadors i assagistes europeus més prestigiosos. Membre de l’Acadèmia francesa i professor de la Sorbona i del Collège de France. La seva dilatada trajectòria acadèmica en universitats europees i nord-americanes el va situar en una posició privilegiada per abordar la reflexió sobre el declivi dels estudis […] Seguir llegint

És catedràtic de Metafísica a la Universitat Autònoma de Madrid, universitat en la qual va estudiar, ha exercit tota la seva carrera i en va ser rector entre el 2002 i el 2007. Posteriorment va presidir la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i entre el 2009 i el 2011 va ser ministre […] Seguir llegint

Periodista. De la seva llarga trajectòria cal esmentar haver estat cap d’informatius de TVE i de la Cadena SER, des de la qual va liderar durant gairebé trenta anys el programa «Hoy por hoy», un dels referents de la premsa democràtica espanyola. Recentment ha publicat el llibre El fin de una época (Barril & Barral, […] Seguir llegint

(Barcelona, 1973) és filòsofa, professora titular de la Universitat de Saragossa durant quinze anys i, des del 2018, professora agregada a la UOC. El seu pensament és la declaració d’un compromís amb la vida com un problema comú. Per això desenvolupa la seva filosofia, dins i fora de les aules, com una àmplia experimentació amb […] Seguir llegint

Nascut a Palma de Mallorca el 1943, és catedràtic de Filologia Grega a la Universidad Complutense de Madrid. Ha traduït i editat obres de Plató, Eurípides, Èsquil, Diògenes Laerci, Homer i Píndar, entre d’altres. Per la seva feina com a traductor va rebre el Premi Nacional de Traducció. És autor de moltes obres d’estudis literaris […] Seguir llegint

Artista, profesora e investigadora que utiliza la exposición como plataforma para investigar la relación entre la obra de arte, el público y el contexto. Ha desarrollado trabajos sobre la policía política de la RDA, sobre el comediante Lenny Bruce o sobre las asociaciones rizomáticas de la antipsiquiatría. Ha utilizado formatos de TV clásicos para investigar […] Seguir llegint

  Nascut a Fontmell Magna, Dorset (Regne Unit), l’any 1943. És un dels directors més importants del nostre segle, el repertori del qual abraça des del Barroc fins el segle XX. Fundador del Cor Monteverdi, l’Orquestra de l’Òpera de Lió, l’English Baroque Soloists i l’Orchestre Révolutionnaire et Romantique, ha dirigit, a més, les principals orquestres […] Seguir llegint

Nascut a Solsona el 1979 és filòleg i traductor. Té un màster en Traducció Literària per la Universitat de Gal·les–Swansea i és doctor en Filologia Grega per la Universitat de Barcelona. Ha traduït obres de Plató, Rilke, Goethe, Bauman i Joseph Roth, entre altres. Ha publicat l’assaig literari El gos cosmopolita i dos espècimens més […] Seguir llegint

(Londres, 1955) És historiador i periodista, i un dels analistes polítics més importants dels nostres dies. Actualment és professor d’Estudis Europeus a la Universitat d’Oxford, Isaiah Berlin Professorial Fellow al St Anthony’s College d’aquesta mateixa ciutat, i Senior Fellow de la Hoover Institution de la Universitat de Stanford. Els seus articles es publiquen regularment a […] Seguir llegint

(Montevideo, 1947) Director de teatre, cinema i òpera, actor, doblador i gestor cultural. La seva activitat dramatúrgica abasta un centenar llarg d’obres i el seu treball ha estat reconegut i premiat en nombroses ocasions: Premi Nacional de Teatre pel seu muntatge Sweeney Todd (1998), Premi Ciutat de Barcelona, Premi Butaca, diversos premis Max… Va dirigir […] Seguir llegint

Va néixer a Torí l’any 1939 i és historiador. Fill de Natalia i Leone Ginzburg, es va formar a l’Escola Normal Superior de Pisa entre el 1957 i el 1962, i hi va tornar el 2006 com a professor d’història de les cultures europees. Ha ensenyat a les universitats de Bolonya, Harvard, Yale, Princeton, al […] Seguir llegint

Nascuda a Ankara, Truquia, el 1953. Sociòloga turca, directora acadèmica del Centre d’Hautes Études Sociologiques et Politiques Raymond Aron de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales a París des del 2001, Nilüfer Göle ha ensenyat a diverses institucions d’arreu del món: a la Universitat del Bòsfor d’Istambul, al Massachusetts Institute of Technology (MIT) i […] Seguir llegint

Andreu Gomila (Palma, 1977) és poeta, novel·lista, crític literari i teatral, i periodista cultural especialitzat en arts escèniques. Ha publicat, entre d’altres, Joia (Cafè Central), Felanitx (Edicions 62) i La mesura de totes les coses (Empúries). Ha traduït al català autors com Guillaume Apollinaire, Emil Cioran, Frédéric Gros, Gaston Bachelard, Claire Marin, Paul Éluard, Didier […] Seguir llegint

Va néixer a Barcelona l’any 1931 i des de l’any 1996 viu a Marrakesh. Juan Goytisolo és un autor camaleònic i compromès amb el món contemporani que ha cultivat diversos gèneres, com ara la novel·la, la literatura de viatges i l’assaig. Entre la seva obra destaquen novel·les com Señas de identidad (1966), Juan sin tierra […] Seguir llegint

Investigadora, educadora i curadora. Membre del col·lectiu Ultra-Red i del Micropolitics Research Group. Ha estat la impulsora i responsable de The Centre for Possible Studies i actualment és docent al Goldsmiths, Londres. Seguir llegint

Nascut a South Shields, County Durham, el 1948. Filòsof i politòleg britànic. Format a Oxford, entre el 1976 i el 1996 va ser professor al Jesus College d’Oxford i de la Universitat d’Essex, i professor visitant a les universitats de Harvard i de Yale. L’any 1996 va esdevenir professor de polítiques a la Universitat d’Oxford. […] Seguir llegint

Escriptor israelià, traduït a més de trenta llengües i reconegut internacionalment. És un dels intel·lectuals més actius, al seu país, en la lluita per a la resolució del conflicte entre israelians i palestins amb la solució dels dos estats. La seva obra ha estat àmpliament publicada al nostre país, tant novel·les com assaig, i també […] Seguir llegint

(Berlín Oriental, 1947) Va estudiar filosofia i matemàtiques a l’aleshores anomenada Universitat de Leningrad, on va treballar d’assistent científic. Al costat d’Ilià Kabakov, Andréi Monastirski, Dmitri Prígov o Erik Bulàtov, entre altres, Groys va ser, sota el règim soviètic, un membre destacat dels cercles d’intel·lectuals i artistes no oficials de Leningrad i Moscou. El 1981 […] Seguir llegint

(Girona, 1980) Productora, investigadora i realitzadora audiovisual. Doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2015), ha treballat sobretot en qüestions relacionades amb el gènere, la desigualtat i la tecnologia en el marc de la cultura i de la pràctica audiovisual. Ha estat professora associada a la Universitat Pompeu Fabra (2009-2015), és professora de la […] Seguir llegint

Es poeta e investigador. Se graduó en Estudios Literarios y ha cursado un máster en Construcción y Representación de Identidades Culturales en la Universidad de Barcelona, donde ha sido profesor asociado de Literatura y Crítica de la Cultura. En el Programa de Estudios Independientes del MACBA desarrolló una investigación sobre amor, revolución y poesía, que […] Seguir llegint

Periodista. Com a reportera va cobrir les guerres a Centreamèrica per a The Guardian i per al Washington Post, entre el 1978 i el 1984. Juntament amb Raymond Bonner, del New York Times, va donar a conèixer la massacre d’El Mozote. Posteriorment va ser corresponsal en cap de Newsweek per a Amèrica del Sud. Com […] Seguir llegint

Va nèixer a Barcelona el 1962 i és pianista i compositor. Va formar-se al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i va estudiar a Londres amb la pianista i pedagoga Maria Curcio. Com a pianista ha tocat a orquestres com la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Sinfónica de Madrid, Syndey Festival Orchestra […] Seguir llegint

(Barcelona, 1976) Traductora d’anglès i alemany. Va estudiar Comunicació Audiovisual, Empresarials, Humanitats, Estudis de l’Àsia Oriental i Traducció. Des de fa uns anys es dedica principalment a la traducció editorial. També escriu i el 2019 va guanyar el Mercè Rodoreda amb el recull de contes Cavalcarem tota la nit. Seguir llegint

Historiador, professor d’Humanitats de la Universitat Hebrea de Jerusalem i doctorat al Jesus College de la Universitat d’Oxford, ha centrat la seva recerca en els punts de coincidència entre la història i la biologia. El seu llibre Sàpiens. Una breu història de la humanitat (2014) s’ha traduït a una trentena llarga d’idiomes, incloent-hi el català. […] Seguir llegint

(Budapest, 1929 – 2019) Filòsofa. Deixebla de Gyorgy Lukács, ha estat una de les pensadores més importants del segle XX. De caràcter rebel i dissident, va abandonar les tesis marxistes per tendir cap a un pensament humanista heterodox. Es va exiliar el 1977 i l’any següent va anar a Austràlia. El 1986 es va traslladar […] Seguir llegint

Va nèixer a Barcelona el 1978 i treballa com a freelance en el món del disseny, la fotografia publicitària i el fotoperiodisme. Va començar a treballar a l’agència de publicitat DDB Barcelona (2004-2007) per després començar una carrera com a fotògraf. L’any 2009 va guanyar el premi «Hey, hot shot!» de la Galeria Jen Beckman […] Seguir llegint

Va néixer a Barcelona l’any 1967 on va estudiar Filologia. Des de ben jove comença a dedicar-se a la literatura i als divuit anys ja va publicar la seva primera novel·la juvenil, Tot et serà pres,  una obra de caire realista que tracta el tema de l’eutanàsia i que amb més de trenta edicions s’ha […] Seguir llegint

(Madrid, 1965) Consultora, investigadora i professora en el camp de l’ecologia política, els ecofeminismes i l’educació per la sostenibilitat. És doctora en Ciències socials i política per la Universitat del País Basc, llicenciada en Antropologia social i cultural, diplomada en Educació social i en enginyeria agrícola. La seva trajectòria com a investigadora s’ha centrat en […] Seguir llegint

Helen Hester (Regne Unit, 1983) és professora associada de Mitjans i comunicació a la Universitat de West London. La seva recerca inclou les tecnologies digitals, les polítiques reproductives i el futur del treball. Seguir llegint

(Barcelona, 1959) És llicenciada en Ciències de la Informació i ha fet estudis de doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va formar com a periodista cultural a la delegació de l’ABC a Catalunya i més endavant va passar a formar part d’El Periodico de Catalunya, on actualment coordina el suplement setmanal de llibres. Seguir llegint

Axel Honneth (Essen, 1949) és filòsof i sociòleg, director de l’Institut für Sozialforschung de la Universitat de Frankfurt des del 2001, catedràtic d’Humanitats a la Universitat de Columbia de Nova York i de Teoria social a la Goethe-Universität de Frankfurt. Va ser assistent de Jürgen Habermas i se’l considera un dels representants més destacats de […] Seguir llegint

(Osijek, Croàcia, 1983) Escriptor, filòsof i activista polític. Ha estat implicat en nombroses iniciatives polítiques i culturals entre les quals destaquen el Subversive Festival, a Zagreb, del qual va ser un dels fundadors, i, des del 2014, el Teatre Filosòfic, un espai de debat entre pensadors i artistes. És autor d’una dotzena de llibres en […] Seguir llegint

Va nèixer a Bilbao el 1959. És filòsof i assagista. Catedràtic de Filosofia Política i Social, investigador Ikerbasque a la Universitat del País Basc i director de l’Institut de Governança Democràtica. Ha estat professor convidat a diverses universitats europees i americanes, va ampliar estudis a Alemanya (com a becari de la Fundació Alexander von Humboldt), […] Seguir llegint

Tim Jackson (Regne Unit, 1957) és director del Centre for the Understanding of Sustainable Prosperity (CSUP) i professor de Desenvolupament Sostenible de la Universitat de Surrey. Com a economista ecològic, ha estat pioner en la investigació de les conseqüències morals, econòmiques i socials de la prosperitat en un planeta finit. La seva obra assagística inclou […] Seguir llegint

Va néixer a Teheran el 1956 i és filòsof. Va estudiar història, ciències polítiques i filosofia, i es va doctorar a la Sorbona, a París. Va dirigir el departament d’estudis contemporanis del Cultural Research Bureau de Teheran entre l’any 2002 i el 2006. Ha estat investigador al French Institute for Iranian Studies, al Center for […] Seguir llegint

Filòsof i teòric de la «nova crítica del valor» i especialista en el pensament de Guy Debord. Seguir llegint

Joan Ferrarons i Llagostera és traductor literari i jurat. Ha traduït autors com Hesse, Kafka, L’Horizon, Lenz, Nietzsche, Süskind o Suttner. La seva versió d’El castell de Kafka va merèixer el V Premi PEN Català de Traducció. És autor d’una tesi sobre la traducció de literatura ídix i ha anostrat una novel·la de Leib Ròkhman, A passes […] Seguir llegint

(1935-2006) Comença la seva carrera volent ser escriptor, però no arriba a ser-ho. Prefereix traduir textos que l’inspiren i dirigir la col·lecció de cinema d’Anagrama. És guionista de directors propers, cineasta metamòrfic, articulista ocasional a El Viejo Topo o al suplement Cultura|s de La Vanguardia, activista de l’internacionalisme, militant de l’autonomia obrera i professor que trenca esquemes. Després de convertir-se […] Seguir llegint

Nascut a Niça el 1940, va viure a Egipte des del 1945 fins el 1956, quan va arribar a Gran Bretanya. Es va graduar en Anglès a St. Edmund Hall, Universitatd’Oxford, el 1961. De 1963 a 1996 va ensenyar a la Universitat de Sussex, on actualment és professor de recerca a l’Escola de Postgrau d’Humanitats. […] Seguir llegint

Nascuda a Barcelona el 1974, és llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona. És editora, traductora del francès i de l’anglès, i col·labora com a crítica literària a les revistes Qué leer i Turia. Ha traduït obres de Maupassant, Pinget, Clair, Bellmer, Girard, Schaeffer, Veyne, Alain, Critchley i Shiner. Seguir llegint

Va néixer a Praga l’any 1883, fill de comerciants jueus procedents de Bohèmia. Escriptor en llengua alemanya, només va publicar en vida algunes narracions, entre les quals La transformació. A banda de les tres novel·les que va escriure, El procés, El castell i El desaparegut (Amèrica), Franz Kafka va ser sobretot un autor de textos […] Seguir llegint

Professor ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona, i fa recerca sobre economia ecològica. Kallis va estudiar Enginyeria ambiental a l’Imperial College de Londres, Economia a la Universitat Pompeu Fabra, i es va doctorar en Polítiques ambientals a la Universitat de l’Egeu, a Grècia. Al llarg dels […] Seguir llegint

Va néixer l’any 1927 a Radom, Polònia. Catedràtic d’història de la filosofia a Varsòvia des de 1950, el seu pensament va evolucionar des d’una posició ortodoxa dins del marxisme fins a la recerca d’un humanisme. El seu compromís intel·lectual contra els totalitarismes, la seva implicació en els moviments democràtics i els seus interessos acadèmics per […] Seguir llegint

Va néixer a Barcelona l’any 1979. És llicenciada en filosofia i té un màster de traducció. Ha fet de traductora, editora i documentalista per a diverses editorials, fundacions i altres institucions. És membre de l’equip de professionals de l’edició La biela. Ha traduït obres de Woody Allen, Zygmunt Bauman, Anthony Bonner, Nancy Fraser, Masha Gessen, […] Seguir llegint

(Hamburg, 1962) Va viure la seva infantesa a Hong Kong i es va educar a Anglaterra. Col·laborador habitual a The Observer com a crític literari (i també com a cronista de futbol i a la secció de gastronomia), és un escriptor de primera línia que ha destacat tant per les obres de ficció com en l’assaig. És […] Seguir llegint

(Beaune, 1947 – París, 2022). Sociòleg i antropòleg de formació, va ser un pensador de camp, investigador en grup i, sobretot, filòsof. Va ensenyar a Sciences Po, la prestigiosa universitat francesa, en la qual va fundar el Médialab i l’École des arts politiques. Entre els seus llibres més rellevants trobem Nous n’avons jamais été modernes […] Seguir llegint

Crítica i historiadora de l’art. Viu a París. Va ser editora de cultura al diari Libération entre 1991 i 2006, i actualment és escriptora i autora del blog http://le-beau-vice.blogspot.com. Des dels anys noranta que la seva investigació es centra en el feminisme, l’activisme contra el sida, les pràctiques queer i l’art contemporani. Ha publicat L’Intime (1998) i és coautora, junt […] Seguir llegint

Professor, catedràtic i director del departament d’Estudis de Performance a la Universitat de Nova York. Editor de diverses antologies sobre teoria de la dansa i la performance, entre les quals destaquen Of the Presence of the Body (2004) i Dance (2012). Comissari independent en l’àmbit de la performance, ha creat projectes per a HKW de Berlín, el MoMA de […] Seguir llegint

És sociòleg. Va néixer a Allenstein, Prússia, avui Olsztyn, Polònia, el 1941. El 1970 va ingressar com a professor a la Universitat Lliure de Berlín on va ensenyar fins a l’any 2006. El seu treball també s’ha desenvolupat a la Maison des Sciences de l’Homme de París i a l’Institut for Advanced Study de la […] Seguir llegint

Va nèixer a París el 1944. És sociòleg i professor agregat de filosofia a la Universitat de Grenoble, membre del Consell d’Anàlisi de la Societat i consultor de l’associació Progrès du Management. Amb el seu primer llibre, La era del vacío, va començar una obra extensa sobre les grans preocupacions de les societats postmodernes, que […] Seguir llegint

Buenos Aires, Argentina. Graduada en diseño gráfico, cursó un posgrado de Lenguajes Artísticos Combinados (IUNA), y una Especialización en Gestión Cultural (UNSAM). Se desarrolló como realizadora audiovisual en medios periodísticos, desplegándose hacia el terreno de la gestión cultural, las visuales y la producción colaborativa con artistas de diversas disciplinas. Actualmente, en el Programa de Estudios […] Seguir llegint

Nascuda a Barcelona el 1969, va estudiar Filologia Anglesa i Germanística a la Universitat Autònoma de Barcelona i des de poc després es dedica professionalment a la traducció i la correcció. En el sector editorial, ha traduït al català més de quaranta llibres de diferents gèneres, principalment de l’anglès. Entre els autors hi ha noms […] Seguir llegint

Nascut a Barcelona el 1947. Ha estat professor d’Estètica i Crítica Literària a la Universitat de Barcelona i catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada en aquesta mateixa universitat. Va ser un dels fundadors del Col·legi de Filosofia i és membre de la Societat Catalana de Filosofia, de la Societat Goethe de Catalunya […] Seguir llegint

És traductor free lance i professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tradueix de l’anglès i el francès per a editorials i publicacions periòdiques. Ha traduït un centenar de llibres i un miler llarg d’articles de premsa. Entre els seus treballs destaquen obres d’autors clàssics com Michel de […] Seguir llegint

Llicenciada en Belles Arts per la universitat de Barcelona. Es va dedicar a la docència uns anys i des del 1985 es dedica professionalment a la il·lustració de manera exclusiva. Treballa per moltes editorials d’aquí i d’Europa. Col·labora periòdicament en diaris i revistes com Cavall Fort, el Tatano i el diari Avui. L’any 1998 va […] Seguir llegint

Va nèixer a Azagra el 1955. És llicenciat en Ciències de l’Educació i doctor en Filosofia. Ha estat mestre, professor d’institut i professor universitari. Ha publicat una quinzena de llibres de filosofia i educació, entre els quals, L’escola contra el món, Val més educar (2a edició 2014), Introducción al vocabulario de Platón, Erotismo y Prudencia. […] Seguir llegint

(Blanes, 1970) És metge, investigador i escriptor. Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona, on també es va doctorar en Genètica Molecular i Fisiologia Humana. Va passar nou anys a l’Hospital Mount Sinai de Nova York fent recerca oncològica. Des del 2008, dirigeix un grup de recerca sobre el càncer i l’envelliment a la […] Seguir llegint

Nascut a Trieste el 1939, és una de les figures més rellevants de la literatura italiana contemporània. Escriptor i assagista, col·laborador a les pàgines del Corriere della Sera, ha compatibilitzat la seva activitat literària amb la docència a la universitat a Torí, fins l’any 1978, i a Trieste. Una de les obres més emblemàtiques de […] Seguir llegint

Doctor enginyer industrial nascut a Mataró l’any 1939. Ha exercit diversos càrrecs públics: va ser alcalde de Mataró (1979-1982) i ministre d’Indústria i Energia (1985-1986). Després d’aquesta etapa es va orientar cap a l’empresa privada, sempre dins de l’àmbit de l’energia i les telecomunicacions, on ha desplegat un important treball tant en entitats locals com […] Seguir llegint

(Praga, 1934 – Nova York, 2021) Va ser crítica literària i periodista de gran anomenada, que va marcar amb un estil propi la manera de fer periodisme sobretot des de les pàgines de The New Yorker. Emigrada als Estats Units a finals dels anys trenta amb la seva família, es va formar a la Universitat […] Seguir llegint

Va néixer a la regió romanesa de la Bucovina el 1936. Va ser deportat juntament amb la seva família, d’origen jueu, al camp de concentració de Transdnièster, a Ucraïna, del qual en va tornar el 1945. Enginyer de formació, durant els anys seixanta es va donar a conèixer com a escriptor en la Romania comunista. […] Seguir llegint

Arqueòleg i escriptor. Llicenciat en clàssiques, Manfredi és especialista en topografia del món antic. Ha estat professor a diverses universitats italianes i també ha ensenyat a París, Chicago, Oxford… Ha dirigit expedicions científiques, exploracions i excavacions a Itàlia i a la majoria de països de l’àmbit mediterrà, en col·laboració amb institucions d’arreu del món. Entre […] Seguir llegint

Escriptor, traductor i editor argentí-canadenc, que escriu generalment en anglès, tot i que de vegades també ho fa en espanyol. De ben jove, va establir una relació d’amistat amb Jorge Luis Borges, a qui llegia llibres atesa la ceguesa de l’autor argentí. Ha fet una extensa tasca editorial, que l’ha dut a treballar a indrets […] Seguir llegint

Escriptora i guionista. Va néixer a Barcelona, al barri de Gràcia, l’any 1969. Va estudiar cinema i es va especialitzar en l’escriptura de guions de cinema i televisió. Des de l’any 1996 ha escrit guions per a programes infantils (Barri Sèsam, Super3, Mic, Una mà de contes), programes d’entreteniment i sèries (El joc de viure, […] Seguir llegint

Va néixer a Palma de Mallorca l’any 1964. És llicenciat en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat com a crític literari en el Diari de Mallorca, ABC, La Vanguardia i El País. També ha exercit el periodisme a la ràdio i a la televisió. De l’any 2001 al 2006 va dirigir […] Seguir llegint

Avishai Margalit (Jerusalem, 1939) és catedràtic de l’Institut d’Estudis Avançats de la Universitat de Princeton i catedràtic emèrit de Filosofia de la Universitat Hebrea de Jerusalem. Margalit és un dels pensadors contemporanis més destacats per les seves reflexions sobre la condició humana, els fonaments morals del nostre temps i els problemes als quals s’enfronten les […] Seguir llegint

Nascuda a Barcelona l’any 1973. Llicenciada en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona. Va cursar estudis de filologia alemanya i de doctorat i, entre els anys 2006 i 2008, va realitzar el postgrau de traducció literària impartit per la Universitat Pompeu Fabra. Ha treballat com a traductora per a editorials, fundacions, museus i galeries […] Seguir llegint

La Meritxell Martí va estudiar piano i va compaginar la música i la carrera d’humanitats a les universitats Pompeu Fabra i UOC. Més tard va fer el doctorat a la UAB on va llegir la seva tesi sobre art a Internet. Ha treballat com a pianista i professora de música, i com a editora. Des […] Seguir llegint

Catedràtic del Departament d’Economia i Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona, les seves línies de recerca van de la història agrària i la història ambiental a l’economia ecològica, la política ambiental i l’ecologia política. Ha estat research fellow del St Anthony’s College d’Oxford i professor visitant a la FLACSO, a l’Equador. És membre […] Seguir llegint

(Barcelona, 1964) Professor titular d’Iconografia i Comunicació a BAU Centre Universitari de Disseny de Barcelona, on també és coordinador del Grup d’Investigació en Disseny i Transformació Social (GREDITS). Com a historiador de l’art ha contribuït a la renovació dels estudis sobre 
art modern i contemporani a Espanya i és coautor del llibre Arte en España […] Seguir llegint

Seguir llegint

(Barcelona, 1978) Llicenciada en Lletres modernes per la Universitat de París VII Denis Diderot i en Lletres clàssiques per la Universitat de París IV París- Sorbonne; és crítica literària i el seu treball se situa en l’encreuament de la literatura, l’art contemporani i el pensament. És professora titular de la Universitat de Barcelona i investigadora […] Seguir llegint

(Berga, 1965) És director de la Fundació Alícia, investigador de l’Observatori de l’Alimentació de la UB, ha dissenyat el mètode i dirigit la recerca per inventariar el Corpus Culinari Tradicional Català. És Premi Ciutat de Barcelona i Premi Juan Mari Arzak de Gastronomia i Mitjans de Comunicació. Escriu a Cuina, a Comer de La Vanguardia, i col·labora a Un restaurant […] Seguir llegint

Francesc Capdevila (Max) és autor d’historietes i il·lustrador, amb una vintena llarga d’àlbums de còmic publicats. Ha obtingut el Premio Nacional de Cómic 2007, el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona 2000 i el Premi Ignatz de la SPX (EUA, 1999), entre d’altres. Ha estat fundador i coeditor de la revista d’avantguarda gràfica […] Seguir llegint

Joan-Carles Mèlich (Barcelona, 1961) és llicenciat en Filosofia i doctor en Filosofia i Lletres. Actualment és professor titular de Filosofia de l’Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona.  Autor de diverses obres de filosofia, ètica i educació, el seu pensament es caracteritza per la configuració d’una filosofia antropològica de la finitud. Ha estudiat les situacions-límit, […] Seguir llegint

(Barcelona, 1960) És escriptor, traductor i director d’escena. Ha estrenat òperes La petita bufa (1995), 1714. Món deguerres (2004) i Orfeu i Eurídice (2011), el ballet dramàtic Aquil·les o l’estupor (2015), una dotzena d’obres entre les quals Dramàtic (2002), Temps real (2007), Dos de dos (2008), Un altre Wittgenstein, si us plau, o L’holocaust (2009), Zwdu (2009), La partida o còctel de gambes (2013), Aquil·les o l’estupor (2015), Farsa (2016). Ha dirigit una vintena d’espectacles, entre els quals Do’m d’E. […] Seguir llegint

Va néixer a Lleida el 1955. Va estudiar a l’Escola Massana d’Arts i Oficis de Barcelona, i es va iniciar en la seva carrera professional compaginant el còmic (va ser un dels autors de Makoki, personatge icònic de l’underground) i la il·lustració. Ara es dedica plenament a la il·lustració i col·labora habitualment en mitjans com […] Seguir llegint

(Soligorsk, Bielorússia, 1984) és investigador i crític dels models socials i polítics que es deriven dels efectes del Big Data. És autor dels llibres The Net Delusion (El desengaño de internet, 2011), To Save Everything, Click Here (La locura del solucionismo tecnológico, 2013) i, el 2019, hi ha prevista la publicació de Freedom As a […] Seguir llegint

Nova Delhi (La Índia), 1970. Siddhartha Mukherjee és metge, genetista i investigador especialitzat en oncologia, i biòleg expert en cèl·lules mare. És autor de The Laws of Medicine i The Emperor of All Maladies: A Biography of Cancer (El emperador de todos los males, Debate), que el 2011 va guanyar el premi Pulitzer de no-ficció i el Guardian […] Seguir llegint

Josep Maria Muñoz Lloret (Barcelona, 1959) és historiador. Es va doctorar en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, amb una premiada tesi publicada amb el títol Jaume Vicens i Vives (1910-1960). Una biografia intel·lectual (Edicions 62, 1997). Va ser director de L’Avenç durant vint-i-quatre anys (1999-2023). Algunes de les entrevistes en profunditat que hi […] Seguir llegint

Acadèmica i escriptora iraniana, que viu als Estats Units des de 1997. Va ser expulsada el 1981 de la Universitat de Teheran, on ensenyava literatura, per no voler portar el vel islàmic. Actualment dóna classes d’estètica, literatura i sobre les relacions entre la cultura i la política a la Johns Hopkins University School of Advanced […] Seguir llegint

Nascut a Barcelona el 1959. És escriptor amb una sòlida carrera de publicacions i premis darrere seu, tot i que de jove va rebre una formació de músic clàssic, com a flautista. Té més d’una trentena de títols  publicats per a tots els públics. El seu primer llibre, L’Albert i els menjabrossa va guanyar  el […] Seguir llegint

Va nèixer a La Haia al 1933. És considerat l’escriptor neerlandès més important de la literatura contemporània. Reconegut internacionalment com a novel·lista, la seva obra s’ha endinsat també en altres gèneres, des de la poesia al teatre, passant per la literatura de viatges o l’assaig artístic i cultural. Va iniciar la seva carrera ben jove […] Seguir llegint

(Barcelona, 1983) És periodista, escriptor i traductor. Actualment és redactor al diari Ara i coordinador del suplement Ara Llegim. Ha publicat la novel·la El talent (2012) i el recull de contes Puja a casa (2015), traduït al castellà, al neerlandès i properament a l’anglès. Seguir llegint

Nacuda a Nova York el 1947, va estudiar a les universitats de Nova York i Harvard, i ha ensenyat a les de Brown, Oxford i Harvard. Actualment és professora de dret i d’ètica a la Facultat de Dret i Teologia de la Universitat de Chicago. És membre del Departament de Clàssiques, del Comitè d’Estudis del […] Seguir llegint

(Barcelona, 1940) Llicenciat en Geologia mentre militava activament en el Moviment Socialista de Catalunya. Va participar en la Caputxinada (1966) i va tenir un paper destacat a l’Assemblea de Catalunya. Membre fundador del Partit dels Socialistes de Catalunya, va ser-ne secretari i posteriorment president. Diputat al Congrés el 1977, va ser candidat a la presidència […] Seguir llegint

Va néixer a Leiden (Països Baixos) el 1947 i és llicenciat en filologia catalana i filologia hispànica per la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a lexicògraf i redactor en diversos diccionaris monolingües i bilingües, i enciclopèdies, entre d’altres a l’Institut d’Estudis Catalans, Enciclopèdia Catalana i Editorial Planeta. Ha traduït llibres de literatura infantil i […] Seguir llegint

Lluís Orriols (Barcelona, 1978) és doctor en Ciències Polítiques per la Universitat d’Oxford. Actualment és professor de la Universitat Carlos III de Madrid i dirigeix el màster Análisi Político y Electoral. El seu interès acadèmic i les seves publicacions es centren en el camp de l’opinió pública i el comportament electoral. Escriu de forma habitual […] Seguir llegint

Doctora en historia por el Instituto de Historia Universal de la Academia de Ciencias de Rusia. Hasta su retiro en 2017, fue investigadora del Instituto Nacional de Antropología e Historia de México. Cuando los archivos rusos se abrieron a la consulta pública, encabezó un proyecto para recuperar y dar a conocer documentos sobre la historia […] Seguir llegint

(Jerusalem, 1968) Va arribar al món de la cuina l’any 1997, mentre treballava en un diari israelià i feia un màster en Filosofia i Literatura. Va decidir instal·lar-se a Londres, i començar com a ajudant a la pastisseria Capital i establiments com Kensington Place, Launceston Place, Maison Blanc i Baker & Spice. Anys més tard, […] Seguir llegint

Llicenciat en Filosofia, llicenciat en Filologia Catalana i doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona. Després de treballar uns vint anys com a mestre de primària es va incorporar a l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona per responsabilitzar-se de tasques relacionades amb la formació permanent del professorat. Ha estat […] Seguir llegint

Jordi Pàmias Massana (Lleida, 1972) és catedràtic de llengua i literatura gregues a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha centrat la recerca en el mite grec, tant en els aspectes teòrics com en la recepció. Des del 2010 és membre del consell de redacció de la col·lecció de textos grecs i llatins de la Fundació […] Seguir llegint

Francesc Parcerisas (Barcelona, 1944) és poeta, traductor i crític literari. Ha fet una de les contribucions més consistents a la poesía catalana moderna. Va aplegar la seva primera poesía a Triomf del present. Poemes 1965-1983 i ha publicat els volums L’edat d’or (1983), Focs d’octubre (1992), Natura morta amb nens (2000), Dos diez més de […] Seguir llegint

És professor de filosofia a la Universitat Complutense de Madrid. Ha estat traductor i introductor de filòsofs com Deleuze, Serres, Debord i Lévinas. Escriu habitualment a El País. Va obtenir el Premi Nacional d’Assaig per la seva obra La regla del juego. Seguir llegint

Va nèxier a Bétera al 1960. És periodista i director de VilaWeb, que va fundar el 1995, el principal diari electrònic en català, amb més d’un milió d’usuaris únics, i actualment el digital més antic d’Europa. Ha rebut, entre d’altres, el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme i els Premis Nacionals de Periodisme i d’Internet. […] Seguir llegint

Va nèixer a La Seu d’Urgell el 1944. És doctor en ciències econòmiques, catedràtic de teoria econòmica i titular de la càtedra de Mercats Emergents, Banc de Sabadell, a l’IESE. Ha estat director de l’Institut de l’Empresa Familiar, secretari d’Estat d’Economia (1993-1995) i degà del CEIBS (China Europe International Business School). Seguir llegint

Josep Pedrals es dedica a la poesia des de diversos fronts: escriu llibres d’investigació en el gènere (assajos novel·lats sobre poètica i vida), recita poesia de forma professional (ha actuat per Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica), explica la poesia en cursos i conferències (en Universitats, Instituts i Escoles), difon i divulga la poesia en diversos […] Seguir llegint

Milagros Pérez Oliva (Benasc, 1955) és periodista i treballa a El País des del 1982, on ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de defensora del Lector. Actualment és redactora en cap d’Opinió i membre de l’equip editorial. És membre del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra i col·labora com a […] Seguir llegint

Seguir llegint

Nascuda a Barcelona el 1963. En la seva formació considera importants la seva família, el Col·legi Alemany, la estada fugaç a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, el descobriment del gravat a l’Escola de Belles Arts, el seu treball com a subdirectora de la revista Districte, de Ricardo Feriche, i com a realitzadora de les portades de […] Seguir llegint

Va nèixer a Figueres el 1929. És director, guionista i productor de cinema. Va ser el productor de la pel·lícula de Luis Buñuel Viridiana del 1961. Al 1999 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya. Amb el documental Mudanza va obtenir al 2009 el Premi Nacional de Cinema […] Seguir llegint

(Mollet del Vallès, 1981) És traductora i correctora. Ha estudiat Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra i ha cursat el Programa d’Estudis Independents del MACBA sobre art i teoria crítica. Ha treballat com a lingüista en la premsa escrita, on també ha publicat alguns articles sobre literatura i feminisme. Des de fa un […] Seguir llegint

És llicenciada en Llengua i Literatura Alemanya per la Universitat de Barcelona i doctora en Teoria de la Traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1977 fins a la seva jubilació el 2019 ha estat professora de traducció de l’alemany a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. […] Seguir llegint

Escriptor. Catedràtic d’institut en excedència i s’ha professionalitzat com a periodista d’opinió. Actualment és columnista a La Vanguardia i analista polític a TV3, Catalunya Ràdio, Ràdio Barcelona-SER i COM Ràdio. És autor de diverses obres de narrativa i poesia. Seguir llegint

(Begur, 1974) Escriptor i antropòleg. Ha estat docent a la Universitat de Barcelona i a ELISAVA, vinculada a la Universitat Pompeu Fabra. Ha comissariat diverses exposicions (Museu d’Etnologia de Barcelona, Museu Diocesà de Solsona) i ha publicat assaig, ficció i memorialisme. Els seus darrers llibres són Picadura de Barcelona (Sidillà, 2014), La carpeta és blava (Labreu, 2017), […] Seguir llegint

Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1946) és arquitecte i catedràtic de composició de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC). Ha estat guardonat amb la medalla del FAD (2002), el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic de la Generalitat de Catalunya (2009) i el Premi Ramon Llull de la Comunitat Autònoma de les Illes […] Seguir llegint

Acadèmic i assagista que ha centrat el seu treball en la presència de l’islam a Occident, en el seu vessant teològic, ètic, polític, econòmic, filosòfic, i el diàleg interreligiós, entre altres aspectes. S’ha format a Suïssa en filosofia i literatura francesa i en ciències islàmiques a El Caire. El seu avi matern va ser fundador […] Seguir llegint

Va néixer a Palma de Mallorca el 1977 i és periodista i escriptora. És llicenciada en Ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com el Diario de Mallorca, la revista literària Quimera, COM Ràdio, Rac-1 i l’edició a Catalunya de El Mundo. Va debutar […] Seguir llegint

Josep Ramoneda (Cervera, 1949) és periodista, filòsof i escriptor. Ha estat director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona durant més de vint anys i actualment dirigeix l’Escola Europea d’Humanitats i la revista La Maleta de Portbou. És autor de nombrosos llibres que actualitzen el llegat de la Il·lustració. Editor del volum A camp obert. […] Seguir llegint

Experta en física de partícules i cosmologia, va ser la primera dona catedràtica al departament de física de Princeton i la primera catedràtica en física teòrica a Harvard, la seva recerca se centra en les partícules i forces fonamentals. Entre els seus llibres traduïts al castellà cal destacar Universos ocultos (2011), El descubrimiento del Higgs […] Seguir llegint

Editor de Sin Permiso, president de la Red Renta Básica i professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. És membre del comitè científic de l’ATTAC. Ha publicat, entre altres llibres, Las condiciones materiales de la libertad (2007) i Renta Básica Incondicional. Una propuesta de financiación racional y justa (2017), en […] Seguir llegint

Va nèixer a Barcelona el 1933 i és escriptora. Va excercir de traductora a l’ONU entre 1984 i 1994 i va ser directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya entre 2004 i 2007. També va ser directora de l’Ateneu Americà de la Casa América de Madrid (1994-1998). Al 1994 va guanyar el Premi Nadal amb la […] Seguir llegint

Filòsof i professor de sociologia de la Universidad Complutense de Madrid. Membre fundador del col·lectiu d’intervenció cultural La Dinamo, autor, entre altres llibres, d’En bruto. Una reivindicación del materialismo histórico. Seguir llegint

Ferran Requejo (Barcelona, 1951) és catedràtic de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra, on dirigeix el Grup de Recerca en Teoria Política. Els seus camps de treball són les teories de la democràcia, el federalisme teòric i comparat, el liberalisme polític i la socialdemocràcia, la plurinacionalitat i la filosofia política. Ha estat professor a […] Seguir llegint

Escriptora, actriu, dramaturga i novel·lista. Després de treballar d’actriu, el 1987 es va estrenar com a autora amb Conversations après un enterrement. D’aleshores ençà les seves obres teatrals han estat adaptades i representades en més de 35 llengües i produïdes a teatres de gran renom, de Moscou a Broadway. Ha obtingut els premis anglo-saxons més […] Seguir llegint

Artista, investigador, editor i comissari independient. Ha exposat individualment a las galeries Zabriskie (Nueva York i París), Casa sin Fin (Cáceres i Madrid) i àngels barcelona (Barcelona). Recentment, ha realitzat exposicions individuals al Centre Régional de la Photographie Nord-Pas de Calais (Douchy-les-Mines, Francia) i a Linea di Confine per la Fotograia Contemporanea (Rubiera, Italia). El 2015 […] Seguir llegint

Assagista. Escriu poesia, intervé en l’àmbit de l’ecologia social i ensenya filosofia moral i política a la Universidad Autónoma de Madrid. La seva activitat acadèmica se centra en les transicions poscapitalistes, el col·lapse civilitzatori, l’ecosocialisme i l’ecologia política. Seguir llegint

(Països Baixos, 1962) És assagista i fundador i president del Nexus Instituut, una institució independent neerlandesa, creada el 1994 amb l’objectiu de fomentar el debat filosòfic i cultural europeu i també la reflexió intel·lectual. La seva obra assagística s’ha donat a conèixer principalment a través de la revista Nexus, del mateix institut, i de llibres […] Seguir llegint

Professora titular de Filosofia del Dret, Filosofia Política i Drets Humans a la Universidad Carlos III de Madrid. Entre els seus llibres cal destacar Claves para entender los nuevos derechos humanos. Seguir llegint

Nascuda a Barcelona, va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s’hi va apassionar sobretot per la literatura medieval i l’italià. Sempre s’ha dedicat als llibres: ha fet de correctora, de traductora, d’editora i de coordinadora de projectes, gairebé sempre com a freelance. Seguir llegint

(Ripollet, 1970) Doctor en Filosofia per la Universidad de Southampton, Winchester School of Art, actualment és professor de Teoria de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha comissariat nombroses exposicions a museus nacionals i internacionals com la Kunstverein de Stuttgart, la Biennale di Venezia, el Museo de Bellas Artes de Bilbao, la Fundació Tàpies, […] Seguir llegint

(Aracena, 1964) Opera com a artista des del 1985. Entre 1999 i 2019 va treballar en dos grans dispositius, l’Arxiu F. X. i la Màquina P. H., i va formar part d’UNIA arteypensamiento i de la PRPC (Plataforma de Reflexión de Políticas Culturales) a Sevilla. És artista resident de l’Acadèmia d’Espanya a Roma i participant […] Seguir llegint

Nascut a Barcelona el 1970. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura del CoNCA 2015 per ser un director de cinema que ha excel·lit en saber transmetre mitjançant la narració audiovisual la complexitat de la vida d’avui, amb tacte i sensibilitat. Els seus films parlen de la incomunicació, de la irrupció de la […] Seguir llegint

Professora emèrita de Literatura Comparada de la Universitat de Nova York. Ha estudiat la història cultural francesa i els alçaments polítics dels anys seixanta. És autora de Lujo comunal. El imaginario político de la Comuna de París. Seguir llegint

Nascuda a Ciutat de Mèxic, és periodista i sociòloga. Va iniciar els seus estudis en l’àmbit de la filosofia a la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic. És màster i doctora per la Universitat d’Essex. La seva activitat professional combina, entre d’altres, el periodisme d’investigació i la recerca acadèmica. Seguir llegint

Va néixer a Barcelona l’any 1968. És llicenciat en filologia catalana per la universitat de Barcelona i ha treballat com a corrector de català en diferents publicacions. Ha traduït de l’anglès al català obres d’autors tan destacats com Paul Auster, George Orwell i John Irving, entre d’altres. Seguir llegint

Va néixer a Barcelona l’any 1960. És llicenciada en història per la Universitat de Barcelona i professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la mateixa Universitat. En col·laboració amb Jerzy Sławomirski, tradueix del polonès al català i al castellà. Entre la cinquantena de traduccions de la literatura polonesa clàssica i contemporània que han […] Seguir llegint

Girona, 1974. És escriptor de literatura infantil i juvenil. Va estudiar hortofructicultura i magisteri. Va fer de pagès, d’artesà i de mestre. Actualment es dedica plenament a l’escriptura. Ha publicat una trentena llarga de llibres per a infants i ha estat guardonat amb els premis El Vaixell de Vapor, Barcanova, Guillem Cifré de Colonya i […] Seguir llegint

(Barcelona, 1973) És artista visual. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, va estudiar cinema a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York. Viu en trànsit entre Barcelona i altres ciutats estrangeres on desenvolupa els seus projectes. La seva obra s’ha presentat al MACBA, a La […] Seguir llegint

El Xavier Salomó va estudiar il·lustració a l’escola Massana i Història de l’Art a la UAB. La seva feina com a il·lustrador li ha reportat dos premis Junceda, un diploma Visual i el reconeixement dels llibreters francesos. Actualment treballa per als mercats editorials francès i català, fonamentalment. Els seus llibres s’han traduït a nombroses llengües […] Seguir llegint

El Gabriel Salvadó (@elGabriel) va néixer a Barcelona l’any 1966 i és guionista i dibuixant. Ha escrit alguns capítols de la sèrie de «Les tres bessones» i per a diversos programes de televisió i ràdio. Podeu veure alguns dels seus dibuixos a la pàgina www.flickr.com/photos/eldibuixant i en algun dels llibres que ha il·lustrat, com La […] Seguir llegint

Nascut a Igualada el 1963, és escriptor i traductor. L’any 2004 va guanyar el premi Vaixell de Vapor amb El Mar de la Tranquil·litat. És coautor de Leyendas urbanas en España, un assaig sobre el folklore contemporani que ha esdevingut llibre de text en algunes universitats. Ha publicat els relats 32 d’octubre i la novel·la […] Seguir llegint

  Doctor en Antropologia Social. Membre del Grupo de Investigación Transdisciplinar sobre Transiciones Socioecológicas i del Consejo del Instituto Universitario DEMOS-PAZ (UAM). Partícip del grup motor del manifest «Última Llamada» (2013). Fundador i activista de l’Instituto de Transición Rompe el Círculo.   Seguir llegint

Nascut a Igualada el 1941, és músic. S’ha centrat en la viola de gamba, la direcció d’orquestra i la recerca musicològica de música antiga i d’arrels culturals diverses. Després de cursar estudis a Suïssa, va emprendre una carrera de solista plena d’èxits. Entre el 1974 i el 1989 va fundar tres conjunts: Hespèrion XX (reanomenat […] Seguir llegint

(Barcelona, 1963) És directora de recerca al Laboratoire d’Études de Genre et de Sexualité, del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), a París, i catedràtica d’estudis de gènere i literatura francesa a la Universitat de Barcelona. Ha publicat, entre altres llibres, El món que necessitem (amb Donna Haraway, 2019) i Teoría de los cuerpos agujereados (2014). Va […] Seguir llegint

(Chicago, 1943) va estudiar sociologia a la Universitat de Chicago i a la de Harvard, on es va doctorar el 1969. De jove va iniciar una carrera musical notable com a cel·lista, vinculada a la Julliard School. El 1976 va fundar, amb Susan Sontag i Joseph Brodsky, el New York Institute for the Humanities a […] Seguir llegint

És el director de la Bibliotheca Alexandrina, la nova Biblioteca d’Alexandria, fundada el 2002. Va estudiar enginyeria al Caire i va obtenir el doctorat a Harvard. El 1972, va començar a treballar per al Banc Mundial, del qual en va ser vicepresident (1993-2000) i, posteriorment va formar part d’altres organismes especialment dedicats al problema de […] Seguir llegint

Va nèixer a Banyoles el 1975 i és un director i productor de cinema. La revista Cahiers du Cinema el va seleccionar al 2010 com un dels quinze nous directors més importants en el panorama internacional. Al 2006 la seva segona pel·lícula, Honor de Cavalleria, va ser presentada al Festival Internacional de Cinema de Canes. […] Seguir llegint

(Artà, 1962) Llicenciada en Geografia i Història, especialitat en història de l’art, per la Universitat de Barcelona l’any 1986. El 1999 cursà el màster en periodisme El País. Ha treballat en el camp del periodisme cultural, quasi sempre en relació amb l’art, l’arquitectura i el disseny, als diaris El dia de Baleares, Última Hora i, […] Seguir llegint

Nascuda a Czernowitz el 1924, va viure a Bukovina fins al 1944 quan, per la seva condició de jueva, va haver d’abandonar la seva ciutat natal i va establir-se a Palestina. A Tel-Aviv, va involucrar-se en l’activitat d’acollida dels nous immigrants i, posteriorment, va estudiar ciències socials i criminologia. Va ser deixeble del pedagog musical […] Seguir llegint

Nascut a Karlsruhe el 1947, és filòsof i assagista. Professor emèrit d’estètica i de filosofia a l’Escola d’Art i Disseny de Karlsruhe. El seu pensament, sovint polèmic, obre la filosofia a la psicoanàlisi, la historia de l’art, l’art contemporani, la música, la poesia, l’antropologia i els llenguatges dels mitjans de comunicació. Malgrat el seu esperit […] Seguir llegint

Va néixer a Cracòvia, Polònia, l’any 1956. És llicenciat en filologia hispànica per la Universitat Jagellona de Cracòvia i doctorat en lingüística indoeuropea. Entre els anys 1981 i 1991 va ser professor de la Universitat Jagellona de Cracòvia i entre el 1991 i el 1994 de la de Barcelona. Ha participat en diversos congresos i […] Seguir llegint

Doctor en Pedagogia per la Universitat Rovira i Virgili (2005) i professor del Grau d’Educació Social de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat en el camp dels serveis socials i del sistema de protecció a la infància i l’adolescència de Catalunya. Com a membre del Laboratori d’Educació Social de […] Seguir llegint

Anna Soler Horta (Arbúcies, 1974) és llicenciada en Traducció i Interpretació. Ha traduït al català obres d’assaig, narrativa, poesia i teatre, principalment de l’alemany i de l’anglès. De l’alemany al català ha traduït llibres d’Arendt, Bachmann, Benjamin, Canetti, Hesse, Horváth, Schnitzler, Sebald i Walser, entre altres. Ha col·laborat amb altres traductors per traduir autors com […] Seguir llegint

(Nova York, 1933) Havent publicat ja una primera la novel·la, The Benefactor, el reconeixement internacional li va arribar amb els assaigs reunits a Against Interpretation, en què recollia el seu pensament sobre literatura, cinema, teatre i psicoanàlisi, entre altres manifestacions culturals. Després vindrien els celebrats Styles of Radical Will, Under the Sign of Saturn i […] Seguir llegint

Nick Srnicek (Canadà, 1982) és professor d’Economia digital al King’s College de Londres. La seva recerca se centra en la interacció de l’economia política, el mercat laboral i les noves tecnologies digitals. Ha participat dels llibres col·lectius #Accelerate Manifesto: For an Accelerationist Politics (2016) i Inventing the Future. Postcapitalism and a World without Work (2016), […] Seguir llegint

(París, 1929 – Cambridge, 2020) Fill de jueus austríacs. L’any 1940 la seva família es va traslladar als Estats Units i ell es va educar a París, Chicago, Boston, Oxford i Cambridge. La seva carrera acadèmica l’ha dut a ensenyar literatura comparada a les universitats més prestigioses d’arreu d’Europa i dels Estats Units. Gran erudit […] Seguir llegint

Nascuda a Bèlgica el 1966, és llicenciada en filologia hispànica i francesa per la Universitat de Lovaina i doctora en llengua espanyola per la Universitat de Salamanca, on va ser professora de neerlandès, durant cinc anys. A més, és intèrpret jurada de Neerlandès pel Ministeri d’afers estrangers espanyol. Fa més de deu anys que es […] Seguir llegint

Va néixer a Breslau el 1926. Fritz Stern és un dels grans estudiosos de la història d’Alemanya. Establert als Estats Units, es va doctorar a la Universitat de Columbia el 1953, on va començar a donar classes el 1946 i ha exercit la major part de la seva docència, i hi ha ocupat diversos càrrecs […] Seguir llegint

És catedràtic en Ciència Política, especialista en temes de governança, gestió pública i en l’anàlisi de polítiques públiques. També ha treballat en qüestions relatives a l’exclusió social, innovació democràtica i societat civil. Va ser director de l’Institut Universitari de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona quan es va crear, el juliol […] Seguir llegint

Va nèxier a Barcelona el 1974. És directora artística, dramaturga i traductora, combina la pràctica d’aquestes disciplines amb la docència. És llicenciada en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre (Premi Extraordinari 1997) i llicenciada en Filologia Italiana (Premi d’Honor de la Universitat de Barcelona). La seva més que prolífica obra traduïda inclou peces […] Seguir llegint

Va néixer a Barcelona, va completar el seus estudis il·lustració entre Barcelona i Cambridge, ampliant-los després amb cursos i monogràfics tots relacionats amb el mon de l’art. Actualment viu al sud de França, on es dedica a la il·lustració de llibres per nens i al disseny d’estampats per decoració i quan no treballa, sempre la […] Seguir llegint

Barcelona, 1959. No recorda quan va agafar un llapis per primer cop per fer gargots, però ja fa més de trenta anys que es dedica professionalment a la il·lustració.De  formació bàsicament autodidacta, va cursar estudis a les  escoles de Beaux Arts i Estienne de París. Ha treballat per nombroses editorials del país, a França i […] Seguir llegint

Jaume Terradas (Barcelona, 1943) és biòleg. Va ser catedràtic d’Ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 1981, i emèrit i professor honorari després de jubilar-se. Va organitzar el primer equip de recerca sobre ecosistemes terrestres a Catalunya i va promoure i dirigir el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), al qual […] Seguir llegint

Seguir llegint

Theodor W. Adorno (Frankfurt del Main, 1903 – Visp, Suïssa, 1969), filòsof, musicòleg i sociòleg. Va ser un dels representants més destacats de l’anomenada teoria crítica de l’Escola de Frankfurt i de la filosofia marxista de la primera meitat del segle XX. Si bé es va graduar amb una tesi sobre Edmund Husserl a la […] Seguir llegint

(Sofia, 1939 – París, 2017). Historiador de les idees, va formar-se a Bulgària i a França, on va viure des de l’any 1963. Els seus treballs en el camp de la semiòtica han estat un punt de referència en els estudis de lingüística. A més, els seus assaigs han abarcat la teoria de la literatura, […] Seguir llegint

(Enniscorthy, 1955) És escriptor, periodista i professor de Literatura comparada a la Universitat de Columbia. Va viure a Barcelona entre els anys 1975 i 1978, experiència de la qual van sorgir Homenatge a Barcelona i El sud. El seu retorn a Irlanda, l’any 1978, marca l’inici de la seva carrera periodística, que ha compaginat amb l’escriptura de viatges. […] Seguir llegint

(Reus, 1912 – Granges-d’Òlt, 1994) Va ser un psiquiatre republicà que es va exiliar a França al final de la Guerra Civil. Establert a Saint-Alban-sur-Limagnole fins als anys seixanta, a l’hospital psiquiàtric d’aquella localitat duu a terme una pràctica transformadora com a resposta no solament a necessitats terapèutiques sinó també a necessitats culturals i polítiques, […] Seguir llegint

(París, 1967) És periodista i assagista. Dirigeix les pàgines Idées-Débats a Le Monde. Seguir llegint

Va nèixer a La Bisbal d’Empordà el 1953. És doctora en Ciències Socials i catedràtica de teoria de la Comunicació de la UOC, universitat de la qual va ser rectora entre el 2005 i el 2013. Actualment és directora de la càtedra sobre Educació i Tecnologia de l’École Centrale de París/Collège d’Études Mondiales. Ha dirigit […] Seguir llegint

Seguir llegint

És físic i matemàtic de formació, doctor en Física Teòrica per la Universitat Autònoma de Madrid. Científic titular del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona i membre del Departament d’Oceanografia Física. Els darrers anys, el seu treball de recerca s’ha centrat en el component oceànic del sistema climàtic i en els recursos […] Seguir llegint

Traductora literària de l’anglès i professora associada de traducció de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1998. Ha traduït obres de novel·listes com Jean Rhys, J.M. Coetzee, Toni Morrison, Raymond Carver o Nadine Gordimer; assaigs d’Isaiah Berlin, E.H. Gombrich, E.M. Forster, Carl Sagan i Daniel Barenboim; i […] Seguir llegint

Dubravka Ugresic és una escriptora croata (nascuda a la ex Iugoslàvia el 1949) imbuïda per la tradició literària russa, i especialment per les avantguardes. Dona de mirada crítica, observadora agudíssima, reflexiona i parla amb un convençut sentit de la llibertat, cosa que l’ha dut a l’ostracisme en més d’un moment de la seva vida. Quan […] Seguir llegint

Es licenciada en Ciencias Políticas, ex-librera y sobre todo escritora, lo que explicaría su interés por el lenguaje y el cómo nos ayuda a construir una identidad propia, pero siempre desde estrategias que rebasan lo estrictamente biográfico. Ha publicado el ensayo Distraídos venceremos (Zaragoza: Jekyll & Jill, 2019). También es coautora de Astronaut (2005) una […] Seguir llegint

Va néixer a Arequipa, Perú, el 1936. És escriptor i un dels intel·lectuals més reconeguts universalment. El seu primer llibre de relats, Los jefes (1959) va ser guardonat amb el premi Leopoldo Alas. El 1963 va rebre el premi Biblioteca Breve per La ciudad y los perros (1963). Va iniciar així una trajectòria que l’ha […] Seguir llegint

Escriptor i periodista. Doctorat en ciències socials a la Sorbona i membre de la Fundació Nieman de la Universitat de Harvard. Ha estat cap d’Opinió i Cultura del diari El País, on escriu regularment. Té una llarga trajectòria com a assagista i també ha publicat obres de ficció. Seguir llegint

(Banyoles, 1972) Professor titular de Filosofia Moral al Departament de Filosofia de la Universitat de Girona. També fa de Consultor d’Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya. D’ençà del juliol de 2014 és Director de la Càtedra Ferrater Mora. Ha estat Professor Associat d’Humanitats a la Universitat Autònoma de Barcelona i Professor Visitant de Ciències […] Seguir llegint

Nascut a València l’any 1958, ha estat professor de Filologia catalana i Lingüística a la Universitat de Lleida (1983-2020), on ha ensenyat sintaxi, sociolingüística i pragmàtica. Va editar i traduir Aspectes del pensament sociolingüístic europeu (1995). Va publicar Raons relatives (1997), un recull d’assaigs sobre pragmàtica, retòrica i coneixement escrit i Acròbates de l’emoció (2004), […] Seguir llegint

(Barcelona, 1986) És escriptora, filòloga i treballadora social. Seguint l’esperit de La vida material de Marguerite Duras, combina l’acció directa al pis tutelat per a persones amb diversitat funcional, on treballa, amb l’escriptura de poesia, narrativa i assaig. Ha recitat arreu dels Països Catalans, a l’Argentina, Xile, Ucraïna i a diferents llocs de l’Estat espanyol. […] Seguir llegint

Nascut a Barcelona l´any 1966, va estudiar música i percussió, i va tocar el vibràfon en diversos grups de jazz. Paral·lelament va estudiar il·lustració a l´Escola d´Arts i Oficis –Llotja- i es dedica professionalment a la il·lustració des del 1988. Ha il·lustrat contes, novel·les, àlbums i llibres de text per a nombroses i destacades editorials. […] Seguir llegint

Nascut a Brive-la-Gaillarde el 1973. És matemàtic, especialitzat en equacions en derivades parcials i en física matemàtica. Ha ensenyat a diverses universitats franceses i nord-americanes, i des del 2009 és el director de l’Institut Henri Poincaré de París. Ha estat reconegut amb diversos premis internacionals, entre els quals destaca la Medalla Fields, l’equivalent al premi […] Seguir llegint

Doctor Europeu en Història de l’Art. Actualment és investigador del Programa d’Ajudes Ramón y Cajal (2018) a l’Institut d’Història del Consell Superior d’Investigacions Científiques i membre del Claustre de professors del Programa d’Estudis Independients del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Ha publicat els llibres La Familia Lavapiés: arte, cultura e izquierda radical en la transición española […] Seguir llegint

Professor de teoria dels Processos Irreversibles a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Entre el 1991 i el 2005 va dirigir el Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa”, i posteriorment ha dirigit l’Àrea de Medi Ambient i Ciència d’aquesta institució, de la qual actualment és el director científic. Ha […] Seguir llegint

Izabela Wagner és professora d’Antropologia i Sociologia de les Migracions a l’URMIS – Unité de recherche «Migrations et société» de la Universitat Paris-Cité, a París, i directora del centre parisenc de l’URMIS – Unité de recherche «Migrations et société». Wagner també és membre de la Comissió de Sociologia del Coneixement de l’Acadèmia Polonesa de Ciències […] Seguir llegint

Politòloga i antropòloga, i autora d’ Indonesia. Law, Propaganda, and Terror (1983) i de The Human Rights Manifesto (2013). És corresponsal a Europa  de la revista CounterPunch. Seguir llegint

Periodista i escriptor, va ser el pare de l’anomenat «nou periodisme», una nova manera de tractar literàriament aquest gènere, que va néixer als Estats Units als anys seixanta arran de la publicació d’A sang freda, de Truman Capote. La seva obra ha travessat diverses etapes, des de la defensa de la cultura pop a les […] Seguir llegint

(Lviv, 1945 –  Cracòvia, 2021) Poeta y ensayista polaco, una de las voces contemporáneas más relevantes y premiada repetidamente. Sus obras fueron prohibidas por las autoridades del gobierno comunista. En el 1982 se exilió en París y posteriormente a los Estados Unidos, donde fue profesor en varias universidades, entre las cuales la de Chicago. Seguir llegint

Barcelona (1954). Traductora i especialista en fotografia. Graduada en Informació i Documentació a la Universitat de Salamanca. Ha col·laborat com a traductora literària amb l’editorial Tropismos (Salamanca) i Duomo Ediciones (BArcelona). Està especialitzada en assaigs sobre fotografia, arts visuals, disseny i moda, i col·labora regularment amb les editorials Anagrama, Arcàdia i Gustavo Gili de Barcelona. […] Seguir llegint

Gillermo Zuaznabar (Donostia-Sant Sebastià, 1971), llicenciat en Belles Arts, especialitat pintura (UB), postgrau en el taller del Prof. Gerhard Merz a Die Kunstakademie, Düsseldorf, i doctor en projectes arquitectònics (UPC), Barcelona. És professor i membre de l’àrea de teoria de l’art i d’arquitectura del departament d’arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. És autor […] Seguir llegint

La filòsofa Ágnes Heller va participar amb la filòsofa Marina Garcés en la cinquena edició del cicle «Converses a La Pedrera». Seguir llegint

L’escriptor i editor Alberto Manguel va conversar amb el periodista Sergio Vila-Sanjuán, en el marc del programa Converses a La Pedrera, a Barcelona. Seguir llegint

El novel·lista Alessandro Baricco va conversar amb la periodista Elena Hevia en el marc del programa «Converses a La Pedrera». Seguir llegint

El músic Alfred Brendel va conversar amb el comparatista Jordi Llovet, en el marc del programa Converses a La Pedrera, a Barcelona. Seguir llegint

La periodista mexicana Alma Guillermoprieto va conversar amb el periodista cultural Josep M. Martí Font, en el marc del programa Converses a La Pedrera, a Barcelona.   Seguir llegint

El filòsof Ángel Gabilondo va participar al cicle Es pot educar el futur? amb la conferència «Els límits de dir "sí"». La xerrada es va fer a les escoles Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, de Barcelona, i Avenç, de Sant Cugat, per als mestres i famílies; i es va fer una sessió adreçada als alumnes de batxillerat. Seguir llegint

La demògrafa Anna Cabré va participar al cicle Es pot educar el futur? amb la conferència «Més a prop que mai de l’eterna joventut». La xerrada es va fer a les escoles Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, de Barcelona, i Avenç, de Sant Cugat, per als mestres i famílies; i es va fer una sessió adreçada als […] Seguir llegint

El periodista Antoni Bassas va participar en el cicle El Sentit de la Política amb la conferència «Informació i opinió: la responsabilitat social del periodista». La xerrada es va fer a les escoles Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia i Ramon Fuster, de Barcelona, per mestres i famílies; i es va fer una sessió adreçada als alumnes de […] Seguir llegint

L’escriptor Antoni Puigverd va obrir el cicle «El pensament crític», amb la conferència «L’ensenyament, addicció al desastre?». La xerrada es va fer a l’escola L’Avenç, de Sant Cugat, i a la Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, de Barcelona, per als mestres i famílies; i es va fer una sessió adreçada als alumnes de Batxillerat. Seguir llegint

El físic Antonio Turiel va participar en el cicle La sostenibilitat, una utopia? amb la conferència «L’agonia energètica». La xerrada es va fer a l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, de Barcelona, i a L’Avenç, de Sant Cugat, per als mestres i famílies; i es va fer una sessió adreçada als alumnes de batxillerat. Seguir llegint

L’escriptora iraniana Azar Nafisi va conversar amb el periodista Emili Manzano en el marc del programa Converses a La Pedrera, a Barcelona. Seguir llegint

L’historiadora italiana Benedetta Craveri va conversar amb el novel·lista, poeta i analista de l’actualitat política Antoni Puigverd en el marc del programa «Converses a La Pedrera». Seguir llegint

L’historiador italià Carlo Ginzburg va conversar amb Xavier Antich en el marc del programa Converses a La Pedrera, a Barcelona.   Seguir llegint

El filòleg i traductor Carlos García Gual va participar al cicle Es pot educar el futur? amb la conferència «Sigues el que ets». La xerrada es va fer a l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, de Barcelona, i a l’escola Avenç, de Sant Cugat, per als mestres i famílies; i es va fer una sessió adreçada als […] Seguir llegint

L’escriptor Cees Nooteboom va participar amb l’editor Jorge Carrión en la cinquena edició del cicle «Converses a la Pedrera». Seguir llegint

Cicle de conferències Isaiah Berlin. Llibertat i pluralisme: – «Isaiah Berlin, el personaje y la obra», a càrrec d’Elena García Guitián, a Barcelona i Madrid. 21 i 22 de gener de 2009 – «What is Counter-Enlightenment?», a càrrec de Mark Lilla, a Barcelona i Madrid. 28 i 29 de gener de 2009 – «Isaiah Berlin […] Seguir llegint

Josep M. Bricall, Antón Costas, Joan Majó i Alfredo Pastor van participar en aquest cicle en el qual es va analitzar des dels l’orígens de la societat del benestar; la seva sostenibilitat en el context de la crisi econòmica actual; les relacions d’equilibri entre governs, mercats i societat; fins a la mundialització i l’emergència d’altres […] Seguir llegint

L’escriptor i periodista Colm Tóibin va conversar amb el periodista Jordi Nopca. Seguir llegint

Avishai Margalit va donar una conferència amb el títol «Sectarism: Politics and Religion» («Sectarisme polític i sectarisme religiós») en el marc de la Butaca Jaume Casademont, una iniciativa de la Universitat de Girona, la Fundació Casademont i l’editorial Arcàdia, a Girona. Seguir llegint

Amb la conferència «És natural. Coneix el món, coneix-te a tu mateix», Ismail Serageldin va cloure el cicle de conferències La Ciutadella, el primer parc científic de Barcelona, al Born Centre Cultural de Barcelona. Seguir llegint

Gabriel Josipovici va donar una conferència amb el títol «Per què escriure ficció?», en el marc de la celebració de la publicació del número 400 de la revista L’Avenç, al Born Centre Cultural de Barcelona. Seguir llegint

L’assagista i historiador de l’art Jean Clair va impartir la conferència "Figures du géant: de Satan à Staline" al centre cultural La Mercè, a Girona, en el marc de la Butaca Jaume Casademont, una iniciativa de la Fundació Jaume Casademont, la Universitat de Girona i l’editorial Arcàdia. Seguir llegint

Conferència «Darwin tenía razón (en todo)», a càrrec de Juan Luis Arsuaga, en el marc de la Butaca Jaume Casademont, una iniciativa de la Universitat de Girona, la Fundació Jaume Casademont i l’editorial Arcàdia, a Girona. Seguir llegint

Amb el títol «Sueño y realidad en América Latina», Mario Vargas Llosa va impartir la lliçó inaugural del Programa d’Humanitats de la Fundació ‘La Caixa’ del curs 2008-2009, a CaixaForum de Barcelona. La conferència s’incrivia en el cicle «Mestres Contemporanis». Seguir llegint

Conferència «The Intercultural Imperative» («L’imperatiu intercultural»), a càrrec de Ramin Jahanbegloo, a la Fundació Collserola de Barcelona. Seguir llegint

Conferència «Modernity and Nonviolence» («Modernitat i no violència»), a càrrec de Ramin Jahanbegloo, com a lliçó inaugural del curs de la UIMPB Centre Ernest Lluch, a Barcelona. Seguir llegint

Amb la conferència «La Mémorie comme remède contre le mal» («La memòria, un remei contra el mal?»), Tzvetan Todorov va inaugurar el Programa d’Humanitats de la Fundació ‘La Caixa’ del curs 2008-2009, a CaixaForum de Madrid. Aquesta lliçó magistral formava part del cicle «Maestros Contemporáneos». Seguir llegint

Conferència «Beyond Melancholy, Before Utopia: The Europe of the Mind and The Europe of Politics» («Més enllà de la melancolia i abans de la utopia: l’Europa del pensament i l’Europa de la política»), a càrrec de Wolf Lepenies, com a lliçó inaugural del curs d’humanitats de la Fundació ‘La Caixa’, a Barcelona. Seguir llegint

Benet Casablancas i Albert Guinovart i Mingacho, moderats per David Albert, van conversar en el marc del cicle «Creadors en dos Temps», promogut per la Fundació Palau i el CoNCA, al Conservatori Liceu. Seguir llegint

Francesc Parcerisas, poeta, i Joaquim Mallafrè, traductor, van conversar moderats per Jordi Nopca en el marc del cicle «Amb mirada pròpia. Diàlegs amb cinc premis nacionals de cultura 2015», a Barcelona. Seguir llegint

Guillermina Coll, ballarina, va conversar amb Maricel Chavarría, periodista cultural de La Vanguardia, en el marc del cicle «Amb mirada pròpia. Diàlegs amb cinc premis nacionals de cultura 2015», a Barcelona. Seguir llegint

Hermann Bonnín i Carlota Subirós, presentats per Pere Almeda i moderats per Carles Duarte, van conversar en el marc del cicle «Creadors en dos Temps», promogut per la Fundació Palau i el CoNCA, al Teatre Lliure de Gràcia. Seguir llegint

Els artistes Ignasi Aballí i Lúa Coderch, moderats per Pilar Parcerisas, van conversar en el marc del cicle «Creadors en dos Temps» a l’espai VolArt de la Fundació Vila Casas. Seguir llegint

Jaime Rosales, cineasta, va conversar amb la també cineasta i membre del plenari del CoNCA, Isola Passola, en el marc del cicle «Amb mirada pròpia. Diàlegs amb cinc premis nacionals de cultura 2015», a Barcelona. Seguir llegint

Els fotògrafs Joan Fontcuberta i Roc Herms, moderats per Pepe Font de Mora, van conversar en el marc del cicle «Creadors en Dos Temps» a la Fundació Foto Colectania. Seguir llegint

Josep M. Cadena, periodista i crític d’art, i Pilar Parcerisas, crítica d’art i membre del plenari del CoNCA, van conversar moderats per Jaume Vidal en el marc del cicle «Amb mirada pròpia. Diàlegs amb cinc premis nacionals de cultura 2015», a Barcelona. Seguir llegint

Les escriptores Llucia Ramis i Rosa Regàs, moderats per Valentí Puig, van conversar en el marc del cicle «Creadors en dos Temps» a la Biblioteca Jaume Fuster. Seguir llegint

Pere Portabella i Albert Serra, moderats per Isona Passola, van conversar dins el marc del cicle «Creadors en dos Temps» a la Filmoteca de Catalunya.   Seguir llegint

Hem obert un canal a youtube per recollir les trobades que organitzem a propòsit dels nostres llibres. Ens estrenem amb una conversa entre Manuel Borja-Villel, autor de Campos magnéticos, i Valentín Roma, de Diecinueve apagones y un destello, moderada per la periodista Catalina Serra. Una excel·lent ocasió per submergir-nos en el panorama de la institucionalització […] Seguir llegint

Xavier Pla, filòleg, i Carles Duarte, poeta i president del CoNCA, van conversar moderats per Bernat Puigtobella en el marc del cicle «Amb mirada pròpia. Diàlegs amb cinc premis nacionals de cultura 2015», a Barcelona. Seguir llegint

El filòsof Daniel Innerarity va participar en el cicle El Vertigen Digital amb la conferència «Ciutadania Digital». La xerrada es va fer a les escoles Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, de Barcelona, i l’escola Avenç, de Sant Cugat, per mestres i famílies; i es va fer una sessió adreçada als alumnes de batxillerat.  Seguir llegint

L’escriptor israelià David Grossman va conversar amb Vicenç Villatoro en el marc de programa Converses a La Pedrera, a Barcelona. Seguir llegint

Dubravka Ugrešić va participar al festival de literatura interacional Kosmopolis 2011, amb la conferència "The Elusive Substance of the Archive", organitzat pel CCCB, amb la col·laboració d’Arcàdia.     Seguir llegint

L’escriptor italià Erri de Luca va conversar amb l’escriptor Francesc Serés en el marc del programa «Converses a La Pedrera». Seguir llegint

El catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, Ferran Requejo, va participar en el cicle El Sentit de la Política amb la conferència «La política: caminant entre Kant i Shakespeare». La xerrada es va fer a les escoles Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, de Barcelona, i l’escola Avenç, de Sant Cugat, per mestres i famílies; […] Seguir llegint

El sociòleg Gilles Lipovetsky va participar amb la periodista Joana Bonet en la cinquena edició del cicle «Converses a la Pedrera». Seguir llegint

El filòsof Gregorio Luri va participar en el cicle El Vertigen Digital amb la conferència «De les dades al criteri». La xerrada es va fer en les escoles Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia i l’escola Ramon Fuster, per mestres i famílies. També es va fer una sessió pels alumnes de batxillerat.  Seguir llegint

Imma Tubella va participar en el cicle El Vertigen Digital amb la conferència «Lost in Translation». La xerrada es va fer a les Escoles Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, a Barcelona, i l’escola Avenç, a Sant Cugat, per mestres i famílies; i es va fer una sessió adreçada als alumnes de batxillerat.  Seguir llegint

El periodista Iñaki Gabilondo va participar al cicle «El pensament crític», amb la conferència «La mar d’informació». La xerrada es va fer a l’escola L’Avenç, de Sant Cugat, i a la Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, de Barcelona, per als mestres i famílies; i es va fer una sessió adreçada als alumnes de Batxillerat. Seguir llegint

El guionista i dramaturg francès Jean-Claude Carrière va conversar amb David Trueba en el marc del programa Converses a La Pedrera, a Barcelona. Seguir llegint

El politòleg Joan Subirats va participar al cicle Es pot educar el futur? amb la conferència «Compartir o competir? Innovació social i emprenedoria en el canvi d’època». La xerrada es va fer a les escoles Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, de Barcelona, i Avenç, de Sant Cugat, per als mestres i famílies; i es va fer una […] Seguir llegint

El filòsof Joan-Carles Mèlich va participar en el cicle Viure amb els altres amb la conferència «La formació del Jo. Una filosofia de la identitat». La xerrada es va fer a l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, de Barcelona, per als alumnes de batxillerat i a l’Escola l’Avenç, de St. Cugat del Vallès, per a mestres i […] Seguir llegint

El filòsof britànic John Gray va conversar amb el també filòsof Ferran Sáez Mateu en el marc del cicle «Converses a La Pedrera». Seguir llegint

L’escriptor John Lanchester va conversar amb l’escriptora i periodista Llucia Ramis en el marc del programa «Converses a La Pedrera». Seguir llegint

El físic i museòleg de la ciència Jorge Wagensberg va obrir el cicle La sostenibilitat, una utopia?, amb la conferència «Només tenim un planeta». La xerrada es va fer a l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, de Barcelona, i a L’Avenç, de Sant Cugat, per als mestres i famílies; i es va fer una sessió adreçada als […] Seguir llegint

El filòsof José Luis Pardo va cloure el cicle «El pensament crític», amb la conferència «La formació del pensament crític». La xerrada es va fer a l’escola L’Avenç, de Sant Cugat, i a la Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, de Barcelona, per als mestres i famílies; i es va fer una sessió adreçada als alumnes de Batxillerat. Seguir llegint

L’escriptor britànic Julian Barnes va conversar amb el professor Miquel Berga, en el marc del programa Converses a La Pedrera, a Barcelona. Seguir llegint

La física nord-americana Lisa Randall va conversar amb Eduard Salvador, catedràtic d’Astrofísica de la UB, en el marc del programa «Converses a La Pedrera». Seguir llegint

El doctor en Ciències Polítiques (Universitat d’Oxford), Lluís Orriols, va participar en el cicle El Sentit de la Política amb la conferència «La crisi de la representació dels ciutadans. El cas d’Espanya». La xerrada es va fer a les escoles Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia i Ramon Fuster, de Barcelona, per mestres i famílies; i es va […] Seguir llegint

L’antropòleg Manuel Delgado va participar en el cicle Viure amb els altres amb la conferència «L’art d’entendre’ns. L’ésser humà com a ésser social». La xerrada es va fer a l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, de Barcelona, per als alumnes de batxillerat i a l’escola Ramon Fuster, de Bellaterra, per a mestres i famílies. Seguir llegint

La filòsofa Marina Garcés va cloure el cicle La sostenibilitat, una utopia?, amb la conferència «Filosofia per a un món comú». La xerrada es va fer a l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, de Barcelona, i a L’Avenç, de Sant Cugat, per als mestres i famílies; i es va fer una sessió adreçada als alumnes de batxillerat. Seguir llegint

La filòsofa Marina Garcés va oferir una conferència a partir del tema “De l’autoritat a la complicitat. O sobre com continuar llegint els filòsofs que ens han precedit” en el marc del cicle “Rastres de la tradició en el pensament contemporani”. El periodista cultural Eudald Espluga va conduir l’acte. Seguir llegint

La periodista Milagros Pérez Oliva va participar en el cicle El Sentit de la Política amb la conferència «La democràcia i el periodisme en la societat hiperconnectada». La xerrada es va fer a les escoles Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, de Barcelona, i a l’Escola l’Avenç, de St. Cugat del Vallès, per mestres i famílies; i es […] Seguir llegint

L’escriptora Najat el Hachmi va participar en el cicle Viure amb els altres amb la conferència «Nosaltres, els no altres». La xerrada es va fer a l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, de Barcelona, per als alumnes de batxillerat i per a mestres i famílies. Seguir llegint

L’historiador britànic Niall Ferguson va conversar amb el periodista Carles Capdevila en el marc del programa Converses a La Pedrera, a Barcelona. Seguir llegint

La sociòloga turca Nilüfer Göle va conversar amb la professora de l’Institut de Ciències Religioses de Barcelona Dolors Bramon, en el marc del programa «Converses a La Pedrera». Seguir llegint

El filòsof italià Paolo Flores d’Arcais va conversar amb Josep Ramoneda en el marc del programa Converses a La Pedrera, a Barcelona.   Seguir llegint

El biòleg i sociòleg Ramon Folch va participar al cicle La sostenibilitat, una utopia? amb la conferència «El paradigma sostenibilista». La xerrada es va fer a l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, de Barcelona, i a L’Avenç, de Sant Cugat, per als mestres i famílies; i es va fer una sessió adreçada als alumnes de batxillerat. Seguir llegint

El sociòleg nord-americà Richard Sennett va conversar amb el també sociòleg Salvador Giner, en el marc del programa Converses a La Pedrera, a Barcelona. Seguir llegint

La periodista Rosa M. Calaf va participar en el cicle Viure amb els altres amb la conferència «Explicar les migracions. L’impacte del relat». La xerrada es va fer a l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, de Barcelona, per als alumnes de batxillerat i per a mestres i famílies. Seguir llegint

El genetista Siddhartha Mukherjee va conversar amb la periodista Milagros Pérez Oliva en el marc del programa «Converses a La Pedrera». Seguir llegint

El director d’orquestra Sir John Eliot Gardiner va conversar amb el poeta i assagista Ramón Andrés dins el marc del cicle «Converses a La Pedrera». Seguir llegint

El professor d’estudis islàmics Tariq Ramadan va conversar amb el periodista Lluís Bassets, en el marc del programa Converses a La Pedrera, a Barcelona.   Seguir llegint

L’historiador Timothy Garton Ash va conversar amb el politòleg Pere Vilanova, en el marc del programa Converses a La Pedrera, a Barcelona. Seguir llegint

L’escriptor Tom Wolfe va conversar amb el periodista cultural Llàtzer Moix, en el marc del programa Converses a La Pedrera, a Barcelona. Seguir llegint

El sociòleg i lingüísta Tzvetan Todorov va participar amb el periodista Josep M. Muñoz en el cicle «Converses a La Pedrera». Seguir llegint

L’arqueòleg i escriptor Valerio Massimo Manfredi va conversar amb el periodista Jacinto Antón, en el marc del programa Converses a La Pedrera, a Barcelona. Seguir llegint

El periodista Vicent Partal va participar al cicle El Veritgen Digital amb la conferència «Internet s’ha fet vella. Ara comença la revolució». La xerrada es va fer a les escoles Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia i Ramon Fuster de Barcelona, per els mestres i famílies; i es va fer una sessió adreçada als alumnes de batxillerat. Seguir llegint

El sociòleg i escriptor Vicente Verdú va participar al cicle «El pensament crític», amb la conferència «A contracorrent». La xerrada es va fer a l’escola L’Avenç, de Sant Cugat, i a la Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, de Barcelona, per als mestres i famílies; i es va fer una sessió adreçada als alumnes de Batxillerat. Seguir llegint

L’escriptora i dramaturga Yasmina Reza va conversar amb el director de teatre Joan Ollé, en el marc del programa Converses a La Pedrera, a Barcelona. Seguir llegint

El xef Yotam Ottolenghi va conversar amb l’investigador Toni Massanés en el marc del programa «Converses a La Pedrera». Seguir llegint

L’historiador israelià Yuval N. Harari va conversar amb el físic Jorge Wagensberg en el marc del programa «Converses a La Pedrera».   Seguir llegint

El sociòleg polonès Zygmunt Bauman va conversar amb Joan Subirats en el marc del programa Converses a La Pedrera, a Barcelona. «Bauman entre zombis», article de Llàtzer Moix a La Vanguardia, el 13 de desembre del 2011. «Imperen les normes de pati de col·legi», article de Carles Capdevila a Ara, el 13 de desembre del […] Seguir llegint

Conferència «Liquid Modern Challenges to Education» («Els reptes de l’educació en la modernitat líquida»), a càrrec de Zygmunt Bauman a la Fundació Collserola de Barcelona. Seguir llegint

Si voleu fer un tast, us deixem l’avançament editorial que va publicar VilaWeb en aquest enllaç: “Polítiques del riure“. Seguir llegint

El jurat, format per Najat El Hachmi, Julieta Piastro, Pau Alsina, Ramón González-Ferris i Blanca Garcés acorda per unanimitat atorgar el premi Agustí Duran i Sanpere d’Assaig, Humanitats i Història a Joana Masó per l’obra “Tosquelles. Curar les institucions” per la seva inavaluable tasca de recerca, per tractar un tema tan actual i rellevant com la comprensió del patiment psíquic […] Seguir llegint

En l’apartat de Literatura i assaig, el jurat, format per Borja Bagunyà, Júlia Ojeda, Vinyet Panyella, Marina Porras i Xulio Ricard, ha atorgat el Premi Crítica Serra d’Or d’Estudis Literaris, a Joana Masó per Tosquelles. Curar les institucions. Seguir llegint

L’experta mundial en teràpia gènica Katherine A. High i el metge i escriptor Salvador Macip, autor de La vida als extrems, reflexionen sobre el futur de la nostra espècie en l’era de l’edició genètica en una sessió que s’obre amb CRISPR, una performance dels artistes digitals Bromo. Podeu comprar les entrades aquí. Seguir llegint

Jordi Nopca concova sis veus autoritzades del sector de la no-ficció en català per parlar de l’increment de l’oferta de títols i l’èxit d’alguns d’aquests: Joan Carles Girbés (Ara Llibres), Joan Tarrida (Galàxia Gutenberg), Montse Ayats (Eumo), Joan Sala (Comanegra), Montse Ingla (Arcàdia) i la filòsofa Marina Garcés. Enllaç a l’article Seguir llegint

València, 18 de maig de 2026. En la categoria d’assaig, el jurat de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha distingit l’obra d’Ingrid Guardiola (Girona, 1980), La servitud dels protocols, publicada per Arcàdia, perquè analitza “com el neocapitalisme i la tecnocràcia han exclòs diversos sectors socials”. També n’ha destacat “l’extrema actualitat” i la rellevància de […] Seguir llegint

Participem a la taula rodona d’editorials emergents del Fòrum Edita 2018, en la qual van convocar Eugènia Broggi, de L’Altra Editorial, Montse Ingla, d’Arcàdia, i Diego Moreno, de Nørdica Libros, moderats pel periodista Toni Iturbe. Veure vídeo   Seguir llegint

Kao malo vode na dlanu (Com una mica d’aigua al palmell de la mà), el projecte de Mireia Sallarès sobre I’amor a Sèrbia, Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals. El jurat ha reconegut l’accent que posa el projecte en els afectes com a forma de reflexió i de defensa d’un activisme sobre les relacions interpersonals […] Seguir llegint

Dimarts 9 de setembre, a les 19 h, Rob Riemen i Simona Škrabec parlaran sobre «La paraula vencedora de la mort» a la llibreria La Central del carrer Mallorca. Seguir llegint

La filòsofa i periodista Carolin Emcke reivindica el paper de l’escriptura com a acte de resistència i com a eina per crear nous imaginaris de futur arran de la publicació del seu darrer llibre El que és veritat. Podeu escoltar la conferència aquí. Seguir llegint

«Al món hi ha un heroisme peculiar des de la invenció de les càmeres: l’heroisme de la visió. La fotografia va facilitar un nou model d’activitat per compte propi, que permetia a cada persona mostrar una certa sensibilitat, única i àvida.» Seguir llegint

El passat 28 de maig Adrià Pujol Cruells va presentar a La Central del Raval el seu darrer llibre, O no. Llegir, escriure, publicar, en una conversa amb la dramaturga Victoria Szpunberg i els dos editors del llibre, Antoni Munné i Montse Ingla. Seguir llegint

Totes les editorials tenim un llibre únic: llibres amb els quals ens sentim especialment identificats i vinculats per molt que passin els anys, llibres que es mereixen una vida llarga; llibres que no caduquen. El dia 12 de juny vam presentar el nostre llibre únic a la fàbrica Lehmann: Revelacions, de Joan Fontcuberta i Xavier […] Seguir llegint

L’11 i 12 de maig serem a la Literal, la Fira d’idees i llibres radicals. Hi presentarem Contra la caritat. En defensa de la renda bàsica amb els autors, Julie Wark i Daniel Raventós, i la sociòloga Iolanda Fresnillo. Serà dissabte 11 a les 18h a la sala Joe Forga de l’Ateneu L’Harmonia. Seguir llegint

«No he escrit sobre res més que sobre l’amor i no penso deixar de fer-ho. L’amor i el desig demanen militància.» Seguir llegint

Aquest dijous 29 de maig, a les 18.30 h, Carolin Emcke pronunciarà la conferència «Narrar, malgrat tot» al CCCB. Podeu comprar les entrades aquí. Seguir llegint

A propòsit de la traducció de l’assaig El ojo y la navaja, l’autora, Ingrid Guardiola, ha conversat amb el sociòleg César Rendueles a La Francachela, la cantina del Medialab-Prado de Madrid. Seguir llegint

A propòsit de la publicació de l’assaig documental Las Muertes Chiquitas, l’autora, Mireia Sallarès, ha conversat amb l’escriptor Martí Sales a la Laie del CCCB, acompanyats per Adelaida Arteaga del TEA, Teanerife Espacio de las Artes, i els editors d’Arcàdia. Seguir llegint

Theodor W. Adorno va escriure els cent cinquanta-tres aforismes recollits en aquest volum durant els seus anys d’exili. Amb una actitud aparentment divagadora, però de gran precisió analítica i crítica, el filòsof alemany retrata la condició humana sota el capitalisme i el feixisme en la primera meitat del segle XX. Seguir llegint

El programa Vostè primer de RAC1 ha dedicat un espai al llibre Hannah Arendt: el món en joc. Marc Giró ha convidat a l’autora, Fina Birulés, i a l’editora d’Arcàdia, Montse Ingla, a conversar amb Eloy Fernández Porta a propòsit del llibre.   Podeu recuperar la conversa aquí. Seguir llegint

Amb motiu de la presentació del llibre Hannah Arendt: el món en joc, Fina Birulés i Eloy Fernández Porta han conversat sobre la filosofia de Hannah Arendt, la identitat, la llibertat, el totalitarisme i la política. Seguir llegint

A propòsit de l’assaig L’ull i la navalla, Ingrid Guardiola i Ivan Miró han conversat a l’Espai Contrabandos sobre la mercantilització de la mirada, les tecnologies per a la participació social i política, el cooperativisme de plataforma i si és possible mantenir la privacitat. Seguir llegint

Jaime Vindel, doctor en història de l’art i investigador, ha conversat amb César Rendueles, sociòleg, amb motiu de la presentació del seu llibre Estética fósil. Imaginarios de la energía y crisis social i en el marc de la Biennal Ciutat Oberta. La conversa s’ha centrat en el debat entorn els imaginaris de l’energia i la […] Seguir llegint

et al. és una col·laboració editorial entre Arcàdia i MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona, dirigida per Pablo Martínez, cap de programes públics de la institució. Els llibres es publicaran indistintament en català i en castellà. et al. dona nom a aquesta col·lecció de textos concebuda per posar en circulació un pensament que desafia els […] Seguir llegint

La Secció de Filosofia de l’Ateneu Barcelonès ha convidat Eudald Espluga i Joan Vergés a conversar sobre el llegat filsòfic d’Ágnes Heller. Vergés, professor de Filosofia moral i política (UdG) i traductor d’El món, el nostre món, i Espluga, periodista i doctorand en Filosofia (UdG), han repassat la trajectòria de la filòsofa hongaresa, marcada per […] Seguir llegint

Pots llegir l’entrevista aquí. Seguir llegint

L’investigador i crític dels models socials i polítics que es deriven dels efectes del Big Data, Evgeny Morozov, ha conversat amb la sociòloga Liliana Arroyo sobre tecnofuncionalisme, capitalisme digital i la necessitat d’assolir una sobirania digital a través de l’educació i la municipalització de les dades. Seguir llegint

Podeu visitar l’exposició La Déconniatrie. Art, exile et psychiatrie autour de François Tosquelles a Les Abattoirs de Tolosa, fins al 6 de març de 2022. La mostra ha estat comissariada per Carles Guerra i Joana Masó, amb la col·laboració de Julien Michel i Annabelle Ténèze, en el marc d’un projecte internacional promogut per diverses institucions […] Seguir llegint

Us hi esperem! Seguir llegint

Ingrid Guardiola ha conversat amb Xavier Antich i Mònica Terribas al Racó de pensar d’El matí de Catalunya Ràdio sobre el paper de les imatges, el món poblat de pantalles, l’esfera pública i les noves comunitats i la hiperconnexió. Escoltar àudio Seguir llegint

La productora, investigadora i realitzadora audiovisual Ingrid Guardiola ha conversat amb Xavier Graset al programa Més324 sobre com les imatges i les dades condicionen la nostra vida privada i l’esfera pública, idees al voltant de les quals gira el seu assaig textual L’ull i la navalla. Veure vídeo Seguir llegint

Congreso Futuro és la principal plataforma de divulgació científica i reflexió interdisciplinària de l’Amèrica Llatina. En la seva XV edició, celebrada entre el 12 i el 17 de gener de 2026 a Xile i a totes les seves regions, la trobada ha reunit destacades veus nacionals i internacionals de la ciència, la tecnologia, la filosofia, […] Seguir llegint

Ingrid Guardiola s’ha estrenat com a col·laboradora del Planta Baixa, el magazín d’actualitat social i política de TV3, conversant amb Ricard Ustrell sobre les memòries d’Edward Snowden i de què vol dir estar permanentment vigilats. Guardiola participarà regularment a la secció de reflexió diària  ‘El Traster’, juntament amb Marina Garcés, Joan-Carles Mèlich, Antoni Bassas i […] Seguir llegint

Joana Masó i Éric Fassin han presentat el seu llibre, Elsa von Freytag-Loringhoven a Barcelona, en una conversa amb la investigadora d’art Cloe Massota a la libreria Finestres; i a la Firal Literal amb l’historiador d’art Jorge Luis Marzo.     Marc Giró va entrevistar a Masó i Fassin als seu programa Vostè primer, de […] Seguir llegint

Joana Masó, acompanyada de Sandra Alvarez de Toledo i Anaïs Masson, editores de L’Arachnéen, va presentar François Tosquelles. Soigner les institutions, a la llibreria L’Atelier de París, el 19 de novembre de 2021. Una coedició de L’Arachnéen i Arcàdia. Distribuït i comercialitzat a través de Belles Lettres Difusion Distribution. S’hi van aplegar una seixantena de […] Seguir llegint

Acompanyat per Gillermo Zuaznabar i Antoni Munné, Josep Quetglas ha presentat Restes d’arquitectura i crítica de la cultura, vint-i-sis articles escrits entre el 2002 i el 2017. Aquest nou títol, que es publica deu anys després del seu últim llibre d’assajos, reuneix textos procedents de classes, conferències i comunicacions que fins ara eren de difícil […] Seguir llegint

Del 15 d’octubre al 29 de novembre podeu visitar l’exposició Las Muertes Chiquitas a la Roca Umbert – Espai d’Arts en el marc del festival de cinema i fotografia Panoràmic. L’edició d’enguany del festival gira al voltant del concepte d’extimitat, les intimitats públiques i publicades d’allò secret, privat i amagat a la imatge mostrada, descoberta i pública. […] Seguir llegint

Manuel Borja-Villel presenta l’assaig Campos magnéticos. Escritos de arte y política a l’auditori del Museu d’Art Contemporani de Palma, Es Baluard, juntament amb Luisa Espino, cap de la secció d’art de la revista El Cultural. Aquesta trobada literària forma part del programa públic «Llegim juntxs la contemporaneïtat», en qual el museu apel·la a la reflexió col·lectiva […] Seguir llegint

Pedro G. Romero ha estat guardonat pel Ministeri de Cultura amb el Premi Nacional de Arts Plàstiques 2024, dotat de 30.000 €. Seguir llegint

Ja podeu escoltar la presentació de El carro de fenc de l’ecòleg i catedràtic honorari d’Ecologia de la UAB, Jaume Terradas, i Teresa Franquesa, ambientòloga i doctora en Ciències Biològiques, que va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès el passat 21 de maig, en aquest enllaç. Seguir llegint

«Quan encara no hem estat capaços de definir en què consisteix ser humans, estem a punt de deixar de ser-ho.» Jaume Terradas Seguir llegint

L’11 de març, a la llibreria Finestres (Diputació, 249, Barcelona) a les 19.00 h, tindrà lloc la presentació de La servitud dels protocols, de l’Ingrid Guardiola, en conversa amb el Joan Burdeus. Un assaig que ens obre la porta a entendre l’entramat i les conseqüències del desenvolupament tecnològic en la nostra vida de cada dia, i […] Seguir llegint

Ingrid Guardiola ha presentat el seu assaig textual L’ull i la navalla a la llibreria Calders, juntament amb Eloy Fernández-Porta i Jose Luís Marzo. L’autora ha descrit l’acte com «una conversa de les que t’emportes a casa per seguir-hi pensant. No era una presentació a l’ús, sinó un estira i no t’arronsis amb l’Eloy Fernández-Porta […] Seguir llegint

Yayo Herrero proposa, en aquest assaig, una reflexió urgent sobre la crisi ecosocial i la necessitat d’una transformació profunda. Des d’una mirada crítica al capitalisme extractivista, planteja camins comunitaris i polítics cap a una societat més justa i sostenible. Per a la presentació a La Maliciosa va comptar amb l’acompanyament de Nerea Rodríguez Piris, Carlos […] Seguir llegint

El 22 d’octubre presentem Sobre les dones a la llibreria Calders amb la filòsofa Elena Laurenzi i Carlota Rubio, periodista cultural. Seguir llegint

El passat 27 de setembre vam presentar a la Setmana del Llibre en Català l’assaig A camp obert. Pràctiques culturals contemporànies, en coedició amb l’Institut Ramon Llull. El llibre, a càrrec de Raül Garrigasait i Josep Ramoneda, és un recull de textos de diversos pensadors i artistes que dibuixen, en conjunt, allò que avui podríem […] Seguir llegint

El passat 27 de novembre vam presentar a l’Ateneu Barcelonès el llibre La protesta i la queixa del Joan Vergés Gifra acompanyat per la periodista Carla Turró. Aquí podeu llegir l’entrevista que li va fer al diari ARA. Seguir llegint

Sota el títol  “Is nonviolence a solution to the challenges of our world?”, Ramin Jahanbegloo ha fet una conferència sobre la rellevància de la no-violència en la democràcia. Ha destacat, entre d’altres, el poder social de la ciutadania i la importància de la desobediència per a una bona governança. Seguir llegint

«El món enter és com un escenari; homes i dones no són més que actors.» Al vostre gust, de William Shakespeare Richard Sennett subscriu aquestes paraules i en fa el punt de partida de L’intèrpret, un assaig dedicat a l’art, la vida i la política. Partint de la seva experiència com a violoncel·lista professional, en […] Seguir llegint

Ja pots escoltar la conversa que va tenir lloc el passat 5 de febrer al CCCB amb motiu de la publicació de «L’intèrpret» aquí. Seguir llegint

Al seu pas per Barcelona, Rob Riemen ha participat en un sopar-col·loqui a la llibreria +Bernat. Riemen ha reflexionat sobre el ressorgiment del feixisme, ha destacat la importància de l’educació per preservar la democràcia i ha comentat com, d’alguna manera, una crisi política és una crisi moral. Seguir llegint

Rob Riemen ha conversat amb David Fernández i Mònica Terribas al Racó de pensar d’El matí de Catalunya Ràdio sobre populisme i propaganda, les temptacions dels règims totalitaris i la necessitat d’admetre errors i riscos per aconseguir una democràcia plena. En paraules de Riemen: «Si voleu que la vostra vida tingui sentit, cal viure amb […] Seguir llegint

Ens trobareu al passeig de Gràcia de Barcelona, davant el número 73, a tocar del carrer Mallorca. Compartirem espai amb altres editorials amigues: Males Herbes, Adia Edicions, laBreu, Club Editor, L’Altra i Lleonard Muntaner. Signatura d’autors d’Arcàdia a la parada: 11h Mireia Sallarès, Lluís Calvo 13h Xavier Antich, Joan Fontcuberta, Jorge Ribalta 16h Ingrid Guardiola Seguir llegint

Podeu llegir el comunicat oficial aquí. Seguir llegint

En un reportatge a El Punt Avui, Joan Fontcuberta, Lluís Calvo i Ingrid Guardiola alerten de l’apropiació política del trauma per estrènyer el control sobre la població i, obertament, sobre els cossos. Seguir llegint

Necessitem límits? Reimaginar el creixement en un planeta finit. Seguir llegint

De La idea d’Europa, de George Steiner (2004), a Minima moralia, de Theodor W. Adorno (2024): vint anys al servei del pensament contemporani i la difusió de les idees amb llibres d’assaig i programes públics. Receptiu als grans mestres i a les noves veus, el catàleg d’Arcàdia, amb un fons de 165 obres, posa de manifest que […] Seguir llegint

Hem obert un canal a youtube per recollir les trobades que organitzem a propòsit dels nostres llibres. Ens estrenem amb una conversa entre Manuel Borja-Villel, autor de Campos magnéticos, i Valentín Roma, de Diecinueve apagones y un destello, moderada per la periodista Catalina Serra. Una excel·lent ocasió per submergir-nos en el panorama de la institucionalització […] Seguir llegint

Aquest dissabte 6 de desembre, el Centro Universitario de la Costa Sur va dur a terme el XIV Coloquio Internacional Biodiversidad, Recursos Naturales y Sociedad, un dels espais més consolidats de la Feria Internacional del Libro de Guadalajara. Aquesta trobada, que des de 2012 impulsa el diàleg sobre la conservació de la natura, va reunir […] Seguir llegint

El passat 26 de maig Yayo Herrero, autora d’Els cinc elements, Los cinco elementos en castelllà, va conversar amb Vandana Shiva a l’activitat  “Futurs ecofeministes” de la Fira Literal  de Barcelona. Podeu recuperar la conversa a través d’aquest enllaç.   Seguir llegint

L’antropòloga ecofeminista Yayo Herrero ha conversat amb Xavier Graset al Més324 sobre el col·lapse ecològic i l’actual crisi civilitzatòria, idees al voltant de les quals reflexiona l’assaig Petróleo. Seguir llegint

El passat 8 d’abril, per primer cop a l’Abadia de Montserrat, els Premis Crítica Serra d’Or 2026 van premiar l’obra El carro de fenc. De l’ofensiva contra la natura a un canvi de vida global, de Jaume Terradas, en la categoria de Ciència. «L’autor empra una pintura clàssica, El carro de fenc de Hieronymus Bosch, […] Seguir llegint

Estimats llegidors, Quatre setmanes hem passat confinats per limitar els estralls de l’epidèmia. Ara que comença a parlar-se de sortir, una colla d’editors independents ens ajuntem per dir-vos que, si voleu que en el món exterior els llibres sobrevisquin, aquest Sant Jordi us necessitem més que mai. Sobre les ruïnes de la gran crisi del […] Seguir llegint

Moderat per l’escriptor i investigador Joaquín Rodríguez, la conversa va girar al voltant d’Una historia de la lectura (Alianza Editorial, 1996), Maimónides. Fe en la razón (Alianza Editorial, 2025), La servitud dels protocols (Arcàdia, 2025) i Una teoría crítica de la inteligencia artificial (Galaxia Gutenberg, 2025). Ja podeu veure-la i escoltar-la fent clic aquí. Seguir llegint

Les cartes que van escriure’s Hannah Arendt i Günther Anders expliquen bé com es van defensar de l’oblit i del desarrelament de l’exili. Seguir llegint

El passat dilluns 20 d’abril de 2026, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sarrià – J. V. Foix, Donatella Di Cesare i Eudald Espluga van conversar a partir dels llibres Tecnofeixisme i Imaginar la fi (Raig Verd, 2026). Dos assaigs que interroguen el present polític i cultural per pensar els reptes del nostre temps: […] Seguir llegint

La Fundació Angelus Novus va lliurar el passat 17 de setembre, a La Virreina (Barcelona), els guardons de la primera edició dels Premis Walter Benjamin. En la categoria de Filosofia, estètica i pensament contemporani, que distingeix l’autor o autora l’obra del qual hagi contribuït a una nova visió del pensament actual, el premi va recaure […] Seguir llegint

El 10 de desembre de 2024 vam poder veure l’entrevista a Helen Hester parlant de Després de la feina al programa Més 324. La podeu escoltar fent clic aquí. Seguir llegint

«Tots tenim un paisatge de l’ànima, llocs els contorns i les ressonàncies dels quals ens queden gravats i ens persegueixen.» Colm Tóibín Seguir llegint

Rob Riemen visita Barcelona per presentar el seu llibre L’art d’esdevenir humà. Quatre estudis. L’assagista i fundador i president del Nexus Instituut ha conversat amb la periodista Neus Tomàs a l’Ateneu Barcelonès; amb Xavier Graset, al programa Més324; i amb Ignasi Aragay en el marc de La Setmana del Llibre en Català, al Moll de […] Seguir llegint

Tim Jackson visita Barcelona per presentar el seu llibre Postcreixement. La vida després del capitalisme. L’economista especialitzat en ecologia ha protagonitzat, juntament amb la periodista Georgina Pujol, una de les Grans Converses de la 9a edició de la Fira Literal de Barcelona. L’autor també ha presentat el llibre a la llibreria Finestres de Barcelona, el […] Seguir llegint

«Malgrat que Catalunya no ha reeixit del tot en els projectes polítics que ha tirat endavant, no per això ha abandonat. La pròxima vegada, podem estar-ne segurs, fracassarem millor.» Josep Maria Muñoz Seguir llegint