Una guia per entrar a la sala de màquines de l’escriptura: llegir, escriure, publicar. O no, d’Adrià Pujol Cruells.
«Sense fugida massiva cap a la mediocritat, no hi ha època moderna»: Peter Sloterdijk a Pensar el gris. Una teoria política dels colors.
L’art i la literatura són a tocar: Colm Tóibín ho demostra amb la seva precisa pinzellada narrativa.
Joana Masó i Éric Fassin recuperen de l’oblit la figura d’Elsa von Freytag-Loringhoven, l’artista que va donar cos a l’avantguarda.
Història política i memòria personal conflueixen en el relat que Timothy Garton Ash fa de l’Europa dels darrers setanta anys
Tots som una combinació única de coneixement i ignorància, i cada època ha combatut (o promogut) la ignoràcia d’una manera o altra. Peter Burke ens proposa un recorregut a través de la història global de la ignorància (per saber-ne una mica més).
Dos assaigs clàssics de Susan Sontag en què reflexiona sobre el càncer, la tuberculosi i la sida, i desmunta les metàfores, els estigmes i els mites perniciosos que envolten les malalties.
El foc ha estat determinant per a l’evolució de la civilització, però ara estem a un pas de cremar-ho tot. Peter Sloterdijk reflexiona sobre el procés que ens ha dut fins aquí.
