La llengua nòmada

La llengua nòmada és un breu assaig sobre l’empremta de la llengua en la configuració de la personalitat de l’individu i la manera de relacionar-se amb l’entorn, en el context de les circumstàncies socials i polítiques de cada època. Amb elements autobiogràfics, però també a partir d’episodis viscuts per altres escriptors, Manea reflexiona sobre l’exili, el sentit de pertinença i la supervivència de la pròpia llengua.

L’assaig que l’autor ha titulat La llengua nòmada és un text que s’ha anat modificant en funció de la llengua a la qual s’ha traduït i publicat. No totes les versions són idèntiques i ell ha anat donant forma, completant o bé suprimint-ne parts, i ha adaptat el text als diversos auditoris quan l’ha llegit en forma de conferència. La traducció al català s’ha fet de la versió en italià, per indicació de l’autor.

Fragment

«La llengua representa la nacionalitat veritable de l'escriptor, el seu sentit de pertinença; la llengua n'és la casa i la pàtria.» Norman Manea

Traducció
Col·lecció Lectures centrals
Idioma Català
Any 2008
Pàgines 56
Format 12 x 20 cm
ISBN 978-84-935345-3-0
Preu 10 €

Ressenyes

«Els exilis de Norman Manea», article de Jordi Puntí  a El Periódico, el 22 d'abril del 2008.

«La llengua dactilar», article de Lluís Muntada a El País el 3 d'abril del 2008.

«Holocaust», article d'Emili Teixidor a l'Avui, el 6 de març del 2008.

Comparteix a