Eichmann a Jerusalem

A partir del judici celebrat l’any 1961 a Jerusalem contra Adolf Eichmann, tinent coronel de les SS i un dels principals responsables de la logística de la «solució final», Hannah Arendt s’endinsa en el funcionament del règim nazi i l’Holocaust. L’autora formula la seva coneguda tesi sobre la banalitat del mal resseguint la personalitat de l’acusat i de tot l’entramat burocràtic que va permetre l’organització de l’extermini des de la normalitat administrativa.

En aquest assaig, Arendt aborda qüestions tan complexes com el paper dels consells jueus o les actituds de col·laboració i resistència a Europa; també s’interroga sobre els límits de la responsabilitat individual i planteja la necessitat d’una justícia internacional capaç de jutjar els crims contra la condició humana.

Més de seixanta anys després de publicar-se per primera vegada, aquesta obra continua sent una lectura essencial sobre la naturalesa de l’obediència i els límits de la política, consolidant-se com un testimoni ineludible de la filosofia contemporània.