Lliçons de coses

Amb les «lliçons» aplegades en aquest volum, Joan Fontcuberta no proposa cap dictat, sinó obrir
un espai de reflexió a partir de la seva activitat i la seva obra com a artista i pensador visual; és també una invitació a entendre la tensió que s’ha creat entre la imatge com a testimoni i la imatge com a gest crític, amb el pas de la literalitat a la simulació i la invenció, de la revelació a la rebel·lió.

Coralls, dinosaures, monstres, orquídies, sirenes, arxius analògics, intel·ligència artificial generativa, restes d’esquelets, papers censurats… «Coses» a partir de les quals Fontcuberta explora la possibilitat de pensar la imatge, i amb la imatge, el món d’avui, i així tornar a conceptes com la veritat, el dubte,
la manipulació i la memòria.

Aquest assaig és fet des de l’experiència, a la manera d’una crònica de pensament visual, en què les intuïcions i les idees sorgeixen de la pràctica artística.