Ma mare riu

A punt de fer seixanta anys, Chantal Akerman es posa a escriure de la mateixa manera que hauria pogut filmar: desgrana els seus records amb la mirada posada en la seva mare,  estira el fil de vida que les va unir, broda els detalls d’una quotidianitat no sempre amable; en fa un retrat íntim, de vegades cru, però incontestablement sincer.

El relat d’Akerman viu en el llenguatge i el muntatge de les seqüències: els viatges, les estades a Brussel·les, París, Ciutat de Mèxic o Nova York, la malaltia, la feina creativa, l’homosexualitat, les arrels jueves, la infantesa… I amb aquest testimoni autobiogràfic, torna a parlar del replegament en si mateixa, del que significa confrontar-se amb l’altre, del desig recurrent de viure en una altra banda, de pensar llocs possibles i també del vertigen de la bogeria, sempre presents en el seu cinema.