Memòria distant

Els assaigs i apunts aplegats en aquest volum són un exercici de memòria autobiogràfica; són el resultat de reviure els records a través del llenguatge, en què la veu literària i el to els converteix en una nova experiència. No és la crònica d’uns fets, el que ens arriba, sinó la narració d’allò que la distància ha fixat en el relat.

Colm Tóibín ens porta a l’Enniscorthy de la seva infantesa, a l’educació que va viure amb els capellans i el llarg camí cap a l’acceptació social i legal de l’homosexualitat. Evoca el Dublín de l’època en què era estudiant i la irrupció de la música i la literatura en la seva vida. No s’oblida de les primeres feines com a periodista (i algun conflicte amb la llei). Parla de la relació entranyable amb els seus pares, dels llaços familiars i de les generacions que el van precedir, sense deixar de banda els testimonis d’alguns dels grans esdeveniments polítics irlandesos.

No hi falta l’assaig que, amb un humor i una franquesa saludables, va dedicar al càncer de testicle que va patir i a la batalla que va haver de lliurar per desempallegar-se’n. Tampoc no s’oblida del malaguanyat destí de la biblioteca de Gary Indiana el gener del 2025, a Los Angeles. I, per cloure aquest repertori íntim, Tóibín, ens regala una passejada solitària per Venècia, en què la bellesa dels llocs es barreja amb la de la seva prosa, en un clima de serenitat exquisida.