Una recança infinita

En l’últim mig segle, Catalunya ha viscut quatre intents de fer que el reconeixement de la seva identitat nacional i del seu dret a l’autogovern anés acompanyat d’una nova configuració de l’Estat espanyol. El balanç no pot ser, tanmateix, gaire falaguer.

De la promesa que semblava obrir la Transició fins al Procés independentista, passant per l’autonomisme de Jordi Pujol i el federalisme de Pasqual Maragall, el catalanisme polític ha topat amb el mur de la realitat d’una Espanya que s’ha construït en una altra direcció. Un trajecte que l’ha portat a la fase melancòlica actual.

Aquest assaig és un intent de repensar la política catalana recent, per a la qual proposa una interpretació diferent de l’habitual. I és, al mateix temps, una invitació a comprendre el passat per conèixer el present.